Xavier Calvís
“La gent pensa malament dels cotxes de gasoil i és un error”
Els concessionaris han començat el 2019 amb pitjors xifres de vendes que el 2018. Calvís argumenta que el consumidor “no sap que comprar” en un moment de canvis a la mobilitat
El sector viu moments d’incertesa des de mitjans de l’any passat quan les vendes de cotxes nous van començar a afluixar. El president de l’AIVA reflexiona sobre la situació, motivada en part per les noves polítiques mediambientals i l’aposta per un nou tipus de mobilitat.
Com ha estat l’arrencada d’any?
El 2019 no ha començat gaire bé tampoc. També estem per sota de les vendes del 2018. El gener de l’any passat vam fer 208 i aquest any 155 turisme nous. I el febrer, 203, i l’any passat, 191. Estem preocupats, és clar, les vendes estan afluixant.
Vostè parlava a principis d’any que el negoci està condicionat per la indecisió del consumidor pel moments de canvis que viu el sector.
El sector està canviant. La gent està pensant malament en els cotxes de gasoil, la qual cosa és un error, s’està intentant apostar pels cotxes elèctrics però encara no estan prou ben desenvolupats com per viatjar perquè l’autonomia no és suficient i el temps de càrrega és massa llarg. Els híbrids endollables comencen a entrar perquè encara els diferencials de preu amb la resta són importants.
Diu que equivocadament la gent no compra gasoil. Per què?
Els cotxes actuals de gasoil tenen unes emissions de CO2 que són equiparables als de gasolina. Parlo dels actuals, els cotxes de fa 10 anys, no. Però s’ha espantat la gent, sembla que ara els governs estan començant a rectificar però, de moment, ja han posat la por al cos amb la qual cosa la gent no saben què comprar.
La caiguda de vendes de dièsel és notable.
El 2017 es van vendre 1.289 cotxes de gasoil contra 1.179 cotxes de gasolina. El 2018 se’n han venut 901 de gasoil contra 1.538 de gasolina. La tendència és brutal pel canvi d’opinió de la gent, provocat per les diferents administracions que han maltractat, jo penso, el cotxe de gasoil.
I el 2019 segueix igual.
Fins al febrer portem 103 cotxes de gasoil i 231 de gasolina. Més del doble.
A Andorra també s’ha apostat molt pel vehicle elèctric i el pla Engega hi està bàsicament dedicat. Els està bé?
Això ha fet que hi hagin matriculacions de vehicles elèctrics. El 2017 ja hi van haver 47 cotxes i, el 2018, 69 d’elèctrics 100% gràcies a les ajudes, sinó no se’n vendria cap. Els híbrids endollables segueixen la mateixa tendència. La gent valora que se’ls ajudi per comprar un cotxe que val de tendència 7.000 o 8.000 euros més que un gasolina amb les mateixes característiques.
Les vendes, però, segueixen sent un percentatge petit. Tots els concessionaris hi estan apostant?
En general tots els concessionaris tenim, fins i tot, cotxes en estoc, abans era impensable tenir cotxes híbrids endollables o elèctrics 100% i ara quan entres en una botiga pots trobar cotxes amb aquestes característiques disponibles.
Recuperar les xifres dels anys més gloriosos està descartat?
Quasi bé està ja descartat. Van passar un anys que van ser molt bons però ara de turismes estem al voltant dels 2.600, és un mercat molt petit i comparar amb el que hi havia a l’època ja no serveix de res, és un absurd comparar èpoques glorioses de vendes, ens hem de resituar, no cal que parlem de 2005 o 2006,estem al 2019 i hem de tirar endavant amb el que tenim.
Els clients tenen fàcil accés al finançament?
El finançament és un tema molt important. Penso que a Andorra només un parell de concessions ho estan oferint i els altres ens hem de buscar la vida com podem, o a través del banc. No tenim les possibilitats que tenen les financeres de les marques. Si poguessin operar al país ens podríem aprofitar dels avantatges que donen però com que estem fora no podem oferir-los. La llei és molt rígida, els demanen una sèrie d’obligacions i pel volum de cotxes repartit per les marques que estem treballant no els compensa.
I els bancs?
Fan la seva part, però els bancs fan el que poden fer, els altres són companyies de finançament, que es dediquen només als cotxes i potser prenen més riscos. Al final els bancs han tingut èpoques complicades i entenc que s’ho mirin i s’ho remirin abans de fer un crèdit.
Què n’esperen d’aquest 2019?
Espero que quedarem, si més no, igual que l’any passat, jo vull pensar que serà així. Voldria creure que mantindrem una situació estable.