“Les obres de la Biennal volen pertorbar els esperits al màxim”

Philippe Shangti és l’artista que representa Andorra a partir de l’11 de maig a la 58a edició de la Biennal de Venècia. La mostra es pot visitar fins al 24 de novembre al pavelló d’Andorra, situat a l’antiga església de Santa Maria della Pietà. És a Andorra on Shangti floreix i la seva obra esdevé més complexa. L’artista és una font incombustible d’idees, com demostren els treballs per a l’Òpera de Saint-Tropez, en què crea un univers únic on les seves obres coexisteixen amb la dansa, la lírica i les acrobàcies, en un espectacle inspirat en la col·lecció del dia, i amb la gastronomia. És en els tallers de la Massana on treballa en la nova col·lecció, que s’expressa en diferents formats i tècniques, com les fotografies, les escultures produïdes amb impressores 3D i els vídeos.

Expliqui’ns els seus inicis a Saint-Tropez.

A Saint-Tropez vaig voler denunciar tots els excessos que vaig observar a través de les meves obres. Soc antidroga, antitabac, i volia que la gent en prengués consciència a través d’aquests treballs. Així que vaig fer iniciatives que eren equiparables a campanyes, però donant-los un aspecte estètic agradable per passar els missatges al màxim de públic. Vaig optar per començar amb qüestions més complexes i menys populars que afecten l’elit de la societat; la que pot fer alguna cosa per revertir les tendències negatives que afecten el nostre planeta. El tema que vaig escollir per a la nova iniciativa és la protecció dels animals sota el títol No animal killer here. Tinc dos gats que són els meus primers assistents i els guardians del meu museu.

Parli’ns de la Biennal i del treball que ha presentat.

El títol The future is now ho significa tot perquè aconseguim passar diversos missatges. Primer, que la gent prengui consciència que les agressions que s’infligeixen al planeta tenen repercussions immediates. Després, l’espai El futur és ara significa que en el present hem de buscar constantment millorar el futur. Això dona pas a una presó on es tanquen els obsessionats per la despesa inútil i abusiva. En el futur, consumir sense moderació es prohibirà per l’elevat cost que té per al planeta. Després teníem la columna central del pavelló que vaig decidir convertir en una obra d’art per representar el vandalisme. Una mica com allò que passa amb l’street art. Hi ha una altra peça que és a l’exterior basada en el meu concepte d’obra caiguda del cel. Represento el cervell en ebullició d’un nadó. Com si estigués connectat a l’Univers. És una fusió entre un nadó i Venus, que és el planeta de l’amor i allò misteriós. Aquest infant té a les mans un llibre, el títol del qual és Instruccions per salvar el món. Altres obres són la representació d’un món perdut a través d’un parc d’atraccions, els arbres en levitació i un arbre monumental i híbrid de quatre metres.

A l’hora de crear, representar un país és diferent que preparar una exposició en una galeria d’art?

Per a la Biennal tot s’ha construït al voltant d’un missatge clar perquè esperem que públic de tot el món ens vingui a visitar a aquest pavelló durant els set mesos. És una gran responsabilitat per a mi i he treballat d’una manera diferent de fer de les obres que exposo a les galeries d’art. Tot té una altra intensitat perquè represento tot un país i vaig voler fer-ho amb forta profunditat per pertorbar els esperits al màxim. Aquestes obres són aquí per passar un missatge en la història de l’art.

Creu que el pavelló d’Andorra pot guanyar el Lleó d’Or?

Hi ha un jurat de quatre-centes persones que ens visitaran durant els tres primers dies d’obertura i espero que n’hi hagi que siguin sensibles a algunes de les meves obres. Ja que n’hi ha set. El Lleó d’Or és un símbol que és molt fort i seria increïble per a mi que Andorra fos recompensada amb un Lleó d’Or. El que sí que és cert és que he posat tota la meva energia en aquests treballs.

El seu art ha evolucionat. Ha passat de fer majoritàriament a través d’altres llenguatges.

En la meva progressió com a artista amb la foto vaig arribar al màxim en el sentit tècnic i, de fet, ja havia començat a experimentar com fer les coses de manera diferent. Percebo la llum tal com la veiem a les meves obres i evoluciono avui més a través d'altres formes d’expressió com pot ser l’escultura, per exemple.

Pot explicar-nos les innovacions que ha introduït a través de les escultures?

Des de fa anys estic treballant amb màquines 3D buscant la manera com innovar. Així doncs, m’he divertit perfeccionant aquestes eines. Ara tinc nou màquines incloent-hi una que pot imprimir peces de set metres.

En quina mesura crea les seves obres a Andorra?

Ho creo tot aquí. Fins i tot quan em demanen dissenys per evolucionar el concepte que vaig crear per als espectacles de l’Òpera de Saint-Tropez, o quan em plantejo una nova col·lecció, ho realitzo des d’aquí. En aquests moments treballo amb un equip de quinze persones que em donen suport. És complicat per a un artista aprendre a delegar i també aprendre a transmetre el seu coneixement. No és ser només un creador, sinó un mestre amb deixebles.

Si hi hagués un incendi en el seu taller i només pogués salvar una obra, quina agafaria finalment?

Salvaria primer els meus dos gats i no podria triar-ne una, entre les meves obres, perquè fan un tot. Faria qualsevol cosa per apagar el foc perquè seria terrible, seria com si fos jo qui estigués cremant.

Creu que Andorra serà el seu país d’adopció durant molts més anys?

Sí! M’encanta, és el lloc on vinc a recarregar les bateries, on creo en pau. És com una bombolla, un món a part allunyat del les coses negatives que veus que passen en altres països. A part de la contaminació, que normalment és insignificant però que creix durant els caps de setmana degut a la gran afluència de turistes, no puc veure res negatiu aquí. La gent és autèntica, i és per això que hi passo nou mesos l’any! Cada vegada que marxo d’Andorra no puc esperar a tornar-hi!