“La Universitat d'Andorra ha fet un servei d'ascensor social al país”

Fa poc més de deu dies Miquel Nicolau va ser reelegit com a rector de la Universitat d’Andorra (UdA) per als pròxims cinc anys. Des del 2003 forma part del personal docent del centre i ja va ocupar el càrrec de rector durant els darrers quatre anys.

Quins són els objectius del seu segon mandat a l’UdA?

Ens hem posat quatre grans objectius, tot i que segurament potser no tots s’hauran acabat en els cinc anys. El primer és l’ampliació d’espais, seguit de la implantació del nou model educatiu orientat a competències transversals.

I la implantació de nous màsters?

És el tercer dels objectius. Vam posar en marxa el màster en dret el curs passat i ara el màster en educació està a l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior pendent d’aprovació, si bé probablement el posarem en marxa el curs 2019-2020. Al mateix temps creiem que hi ha d’haver algun altre tipus de màster per donar continuïtat als nostres estudiants. Això està vinculat amb l’últim objectiu, l’impuls de la recerca.

Parla d’un nou màster.

Estem mirant la possibilitat de fer un màster transversal que pogués donar servei a tots els estudiants i que a més sigui l’enllaç entre el Bàtxelor i el doctorat. Un màster transversal que pugui ser una opció per a qualsevol dels quatre batxelors que tenim. Ara s’ha d’acabar de tancar, però hi ha idees per fer-ho. També estem pensant a incorporar una altra nova formació que podria ser un màster, un Bàtxelor o un Diploma Professional Avançat.

Quina és la formació presencial que té més èxit?

Actualment són empresa i infermeria. Empresa és en la qual tenim més estudiants, uns 140, perquè també té part de virtual.

Quants estudiants té a hores d’ara la Universitat?

Uns 500 de formació reglada, un 30% dels quals són de fora, i uns 1.300 de formació continuada.

Fins a on es podria créixer?

En les titulacions que tenim ara estem al màxim d’estudiants. Cada any anem creixent, però hi ha un límit. Hi ha titulacions com infermeria en què no cap ningú més. Amb les titulacions que tenim ara podem créixer molt poc. Tot i això, pensem que cada nova titulació que obrim, podem tenir almenys entre 20 i 25 estudiants més per curs. D’aquesta manera, jo crec que d’aquí a cinc anys és perfectament possible arribar fins als 800 estudiants, però sempre que hi hagi noves titulacions.

La internacionalització juga un paper important en aquest sentit i aquí pot entrar en joc l’acord d’associació.

Des del punt de vista de mobilitat universitària jo crec que l’acord d’associació és positiu segur. De fet, en l’àmbit de la mobilitat, amb tots els Erasmus l’acord ens ho facilitaria moltíssim perquè ara tot són pactes bilaterals. A Europa estan molt acostumats a no fer res per tenir la ciutadania europea i els sorprèn quan vénen aquí que els hi demanen el mateix que si se’n van a la Xina pràcticament.

La Universitat d’Andorra tindrà sempre l’etiqueta de centre petit?

Hem de seguir sent petits. Hi ha centres petits des de 500 a 1.500 estudiants, però jo crec que per la nostra vocació d’un sistema d’ensenyament molt personalitzat hem de seguir mantenint-nos igual. És bastant impensable veure una universitat mitjana a Andorra, que a Europa poden ser de 15.000 estudiants. Aquesta situació no representa el nostre model en aquests moments. Al mètode estratègic tenim plantejat un creixement per acabar de consolidar-nos, però mantenint la mida petita.

Per què un jove andorrà ha d’estudiar a l’UdA i no marxar a un centre espanyol o francès?

A l’UdA la majoria d’estudiants vénen de famílies en què els progenitors no tenen formació universitària i la majoria vénen de classes mitjanes o mitjanes baixes des del punt de vista d’ingressos econòmics. Al revés que a la resta de centres de la xarxa Vives. Això ens diu que la Universitat d’Andorra ha fet un servei d’ascensor social al país.

Com valora l’anunciada instal·lació d’una universitat privada virtual al Principat?

Ho valoro fantàstic. Com més institucions superiors serioses hi hagi al país millor i llàstima que només sigui virtual perquè si a més fos presencial encara seria més fàcil crear un ecosistema universitari i que se’ns conegui per l’ensenyament superior. Encantats que vinguin projectes seriosos com aquest, que ja existeix a Espanya. Com més, millor.