Xavier Espot

“No engegarem cap projecte si no estem segurs de culminar-lo”

Xavier Espot inicia el mandat amb la voluntat d’oferir un canvi en la gestió del Govern tant en el fons com en les formes i anuncia que són temps de diàleg i de mà estesa

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’únic canvi obvi al despatx del cap de Govern és la taula de reunions. Espot ha recuperat l’antiga, circular i per a quatre persones, en comptes de la que tenien Bartumeu i Martí, on entrava un equip de futbol. Amb 39 anys, Xavier Espot s’ha convertit en el cap de Govern més jove de la història i té al davant un mandat que neix marcat per la coalició amb Liberals i Ciutadans Compromesos.

Per a la tota la gent que no ha quedat gaire contenta de la segona meitat de legislatura, què canvia amb Xavier Espot?

Xavier Espot té defectes i virtuts que no té Toni Martí. En la composició de l’executiu es veu que hi ha un relleu generacional evident. És un Govern paritari. La mitjana d’edat mostra que per primera vegada hi ha hagut un canvi amb una mitjana força més baixa.

I això què comporta?

Una forma diferent de fer política. Per exemple, incidir en els mecanismes de participació ciutadana que fins ara potser estaven poc implementats. Hi ha una aposta decidida per la transparència i pel bon govern. Amb això no vull dir que hi ha hagut un mal Govern. És una expressió metafòrica de cap a on ha d’anar un Govern en el futur. S’observaran canvis importants.

Causa neguit el dia a dia d’un Govern de coalició?

Tindrà les seves dificultats, però pot ser una gran oportunitat. Quan parlem d’una nova forma de fer política també es fonamenta en una capacitat de diàleg, d’entesa o de mà estesa molt més profunda que la que hi ha hagut fins ara. Un Govern de coa­lició és l’excusa perfecta per implementar-ho perquè s’ha de fer sí o sí. En cas d’haver tingut majoria absoluta, hauríem tingut la mateixa intenció però hi hauria més riscos de caure en vicis adquirits. A vegades la majoria absoluta dona una comoditat que fa innecessari establir mecanismes de diàleg i mà estesa.

Des de fora sembla difícil no pensar en un acord per a les comunals. Està pactat?

És molt prematur. Aquest eventual reagrupament pot ser un escenari de futur, però es troba molt condicionat respecte al fet que el Govern de coalició acabi funcionant. S’ha fet un primer pas que no prejutja cap dels altres que es poden prendre en el futur. No és que sigui obligatori que anem junts a les comunals. És cert que complicaria molt les coses si Demòcrates o Liberals féssim pactes per a les comunals amb forces de l’oposició. Però concórrer en solitari no posa en risc el Govern de coalició.

Es retreu a l’anterior Govern la incapacitat per culminar projectes substancials com ara l’heliport, The Cloud, el casino, la desviació de Sant Julià... Per què ara serà diferent?

Puc prometre que no es portaran a terme projectes sense la garantia que es puguin culminar. No puc afirmar amb rotunditat a hores d’ara quins seran perquè seria tornar a caure en el parany. No vull generar més frustració al voltant d’aquests grans projectes. Alguns creiem que són absolutament necessaris i seguim apostant per l’heliport, el casino, l’aeroport de la Seu i fins i tot per un en territori andorrà. També volem la desviació de Sant Julià i una infraestructura viària que descongestioni la Massana i Ordino.

L’Estat sembla que ha entrat en una dinàmica per la qual quan paga els sous dels funcionaris, les factures de funcionament, les subvencions i els dèficits, no queden gairebé diners per fer res.

El més important és una política financera acurada que no generi dèficit. És el que hem fet durant els últims anys. Hi ha tota una sèrie de necessitats que no s’han de pagar i no incrementarem els impostos. Per tant, tampoc pujaran gaire els ingressos i es tracta d’escollir molt bé allà on anem a invertir.

Tothom donava per fet que els demòcrates pactarien amb terceravia. Què ha passat?

Dins de la nostra formació hi havia una majoria que preferia un pacte amb terceravia, però al mateix temps també es demanava que apostéssim per un pacte que garantís la governabilitat. Andorra té reptes i dificultats prou rellevants per no fer coses estranyes en governs temporals. Terceravia no ha volgut sumar-se a la governabilitat i no va garantir ni el suport a la Sindicatura ni a la investidura. Hi havia diferències importants en temes com Europa que feien preveure que era molt complicat intentar governar amb suports puntuals d’aquest partit sense que entrés a Govern. Cal sumar a aquests ingredients el fet que amb els liberals i Ciutadans Compromesos hi havia moltes coincidències. I cal afegir que hi havia per les tres parts la voluntat de fer un pacte estable. Tenint en compte tot això, la decisió s’ha decantat cap a aquest costat.

I la decisió final?

No l’he pres jo. Té l’aval de l’executiva, els consellers, els cònsols i fins i tot dels candidats. Tot i així, seguirem estenent la mà a terceravia perquè volem col·laborar durant la legislatura.

Com li va provar assabentar-se que el PS havia proposat a Liberals i terceravia un Govern tripartit de 18 mesos de durada per després convocar eleccions?

No vull ser excessivament crític perquè és legítim. La possibilitat d’articular majories per ser cap de Govern és factible. Però no sé si es fonamentava en la recerca de l’interès general o en l’interès particular de la persona (Pere López) que lidera el projecte socialdemòcrata. No sé què podia aportar a Andorra i sobretot perquè els punts d’acord d’un Govern així haurien estat molt pocs i molt fràgils. Entre el PS i terceravia veig molt poques qüestions en què es puguin posar d’acord. Hauria estat un experiment que no hauria fet cap bé ni a Andorra ni als seus ciutadans.

tracking