"L'avortament no és un tema de campanya electoral”

En una legislatura caracteritzada pel Govern tripartit d’Espot i l’allunyament progressiu dels ciutadans de les institucions, la primera dona síndica aposta per fer del diàleg el pal de paller del Consell, amb l’objectiu d’encarar temes que marcaran el debat de la cambra, com ara l’acord d’associació o l’avortament.

‘Consens’ és la paraula estrella d’aquest inici de legislatura.

S’entén que es pot discrepar, però dins d’aquesta discrepància en alguns temes hauríem de trobar punts de treball comuns.

Serà fàcil l’entesa venint d’uns anys marcats pel debat intens?

Mai és senzill i no es deixen les coses enrere, però els resultats de les eleccions ens obliguen a mirar endavant i a buscar vies de treball en què cadascú hi pugui aportar des de la seva pròpia identitat política.

Què opina dels socis que ha triat Espot, especialment d’un Gallardo que es va mostrar bel·ligerant amb Martí.

Cadascú fa les transformacions que es requereixen en els moments en què et trobes. A mi les tries que ha fet el senyor Espot em semblen les idònies.

Com veu el futur de l’executiu tripartit?

Amb esperança i il·lusió. Per mi és un exercici molt interessant. Cada vegada que hem intentat fer un Govern amb participació diversa hem tingut dificultats i ara estaria bé saber si hem crescut en maduresa política per ser capaços de trobar aquests comuns denominadors que ens han de permetre treballar. Un Govern de coalició necessita una gran generositat de tots els membres per saber-se escoltar els uns als altres i no voler ser protagonistes per si sols.

Considera que Espot esgotarà els quatre anys de mandat?

L’objectiu del senyor Espot i del Govern de Gallardo i Naudi és esgotar els quatre anys. Després, d’aquí a un any podem tornar a parlar a veure com està evolucionant.

El PS ha sortit reforçat de les eleccions. Creu que això endurirà les seves crítiques?

Farà el rol de l’oposició que és el que li pertoca. A mi ja em sembla bé que el debat sigui intens. Són els debats els que et permeten avançar. La discrepància dins de la capacitat de diàleg i d’escolta no és cap problema.

Costa ser àrbitre pertanyent al grup majoritari al Consell?

Espero que no. He de començar a exercir i posaré la meva màxima capacitat de treball de la mateixa manera amb tothom. El síndic i la síndica el que fan és la interpretació del reglament, que és molt clar i marca unes pautes determinades que aquí tothom s’esforça per respectar.

Què opina de les crítiques que va rebre Vicenç Mateu?

No crec que tinguessin raó en el fons perquè Vicenç Mateu era una persona que també tenia molt clar el rol que li corresponia com a àrbitre.

Un dels temes que pot donar més debat és l’avortament.

L’avortament necessita ser abordat de manera completa. Una cosa important és el respecte que hi ha al voltat del dret de les dones. El que hauríem de fer és evitar arribar a la necessitat de l’avortament i després s’ha de posar sobre la taula la implicació institucional. No és un tema de campanya electoral en què tots vivim de frases molt maques, però que després hem de poder analitzar. Requereix calma, tranquil·litat i anàlisi seriosa.

Què suposaria per a Andorra desvincular-se del Coprin­cipat?

Això és el que s’ha d’analitzar. Aquesta és la resposta que necessita un treball aprofundit sobre què hem estat com a país, què suposa per a nosaltres ser un Coprincipat i saber veure què suposaria no ser-ho. Jo en aquests moments no em plantejo deixar de ser Coprincipat. Penso que és la nostra identitat actual i la identitat que ens ha forjat l’espai en el segle XXI.

Aquest serà un dels reptes del nou hemicicle. Tot apunta que l’altre serà la Unió Europea.

L’acord d’associació és un repte de país i s’ha d’aconseguir que sigui ben entès i ben conegut per la població.

La negociació requereix pressa o s’ha d’avançar amb cautela?

La UE s’ha de continuar treballant. És una qüestió d’assumir allò que es va negociant i anar avançant. Crec que no és una urgència, però no es pot aturar. Sempre he estat partícip que en allò que ens afecta és millor asseure’s a la taula i parlar-ne que no esperar que et diguin alguna cosa.

La ciutadania ha de tenir por d’una pèrdua de sobirania?

No si es treballa bé i fins ara no hi ha hagut cap senyal que hi hagi d’haver cap pèrdua.

Com valora la posició de terceravia respecte a l’acord?

Terceravia demana més informació i més anàlisi de les conseqüències. A mi em sembla una demanda raonable i no veig per què no es pot satisfer. Tots tenim clar que el nostre encaix és a Europa i a partir d’aquí hem d’acostar posicions per veure com construïm aquest encaix.

El tram final del mandat passat va estar marcat per les protestes al carrer. Què n’opina?

Són un toc d’alerta i no podem negar la realitat que viuen algunes famílies.

També són un indicador de salut democràtica.

I tant. Les mobilitzacions et serveixen per veure que hi ha coses que el ciutadà vol comentar.

El Consell serà l’escenari d’una precampanya de les comunals fins al desembre?

No ho crec. Les comunals tenen unes característiques pròpies.