“Liberals ha intentat entrar a Govern amb un partit o un altre”

A Pintat no li preocupa no formar part del Govern perquè defensa que l’electorat va decidir que Espot governés en minoria i busqués el consens. També considera que és molt important guanyar-se la confiança i assegura que el tripartit no ho ha fet. Finalment, destaca que definir el model de país hauria de ser una prioritat.

Quin serà el paper de terceravia aquesta legislatura?

Serà constructiu i en clau d’Estat. L’anterior legislatura ja vam demostrar la nostra capacitat per contribuir i aportar solucions, i serà la mateixa línia la que mantindrem.

Com valora el pacte de Govern que s’ha signat?

Hem vist com en aquest darrer mes s’ha format la mesa de Sindicatura, s’ha creat un nou grup parlamentari, alterant la voluntat manifesta pels resultats de les eleccions, i s’ha evidenciat un pacte encobert. Nosaltres crèiem que la millor opció era que governés Demòcrates i busqués amplis consensos enfocant els reptes del país i desenvolupant un pla d’acció detallat.

És a dir, un Govern en minoria.

Si es vol dir en minoria, bé, però és el que van reflectir els electors. Ells no van votar una nova majoria ni tampoc un acord de coalició. El que interpretem és que van dir prou d’improvisació, prou atropellaments legislatius, prou de no saber quin rumb portem i el que cerquem és determinar els principals reptes del país i com s’han d’enfocar.

Manté que la seva estratègia negociadora va ser la més encertada?

Tot és legítim però tenim clar que els electors s’havien pronunciat i que havíem d’afrontar els reptes de país des d’aquesta posició, sense evidenciar cap joc encobert com sembla que així ha estat ni demanar cap cadira. Que Espot volia una coalició? És legítim i respectable, però fins a la constitució de la Sindicatura s’havien de guanyar la confiança i no ha estat així. S’ha evidenciat que alguns volien un Govern de coalició al preu que fos.

Però els seus dos socis de la legislatura passada ara formen part d’aquest nou executiu.

Per això sé de què parlo. No són retrets sinó que he vist la seva evolució i si els seus programes arriben al 90% de coincidència, vol dir que la gent no volia un altre Govern de Demòcrates. A partir d’aquí, també hem vist com un partit ha intentat entrar al Govern amb una formació política o una altra. Parlo de L’A.

Al debat d’investidura va afirmar que Jordi Gallardo intentava justificar-se tota l’estona.

Liberals ha fet tres pactes amb tres ideologies diferents en pocs mesos. No em correspon a mi fer les valoracions, ja les faran els ciutadans quan toqui, però el que sí que vam insistir molt és que era molt important el fet de generar confiança i de moment no l’hem vist ni crec que l’estiguin aconseguint.

A vostès també els va temptar el PS. Pere López va poder somiar d’obtenir el seu suport?

No. Sí que vaig manifestar clarament que el seu discurs d’investidura era més concret que el d’Espot, però també que tenen posicionaments que evidentment no compartim, especialment en el model econòmic, en què plantegen un augment de la pressió fiscal i continuar apujant la despesa de l’Estat.

Espera una legislatura llarga o curta?

Esperem que duri quatre anys però el Govern s’ha fet per garantir l’estabilitat amb uns acords que busquen blindar-lo, no permetent ni mocions de censura ni qüestions de confiança. Això es pot entendre com que hi ha una majoria àmplia o que els uns estan a les mans dels altres.

Li agrada veure un Govern paritari i una Sindicatura formada només per dones?

Els llocs no s’ocupen per sexe sinó per talent i no dubtem que les persones electes el tenen. No és una qüestió de paritat.

Quins són els principals reptes que haurà d’encarar el país aquesta legislatura?

Tenim reptes majúsculs com ara saber la sostenibilitat de l’Estat i el de les seves finances. Hem de veure quin estat del benestar ens podem pagar, com enfoquem el manteniment del nostre teixit productiu, el nou model econòmic que volem posicionar, com encarem el repte de les pensions i l’acord d’associació.

El cap de Govern els ha instat a signar tres pactes d’Estat. Ho faran?

Diuen tres però nosaltres apostem per sis. Si no ens posem d’acord en el model econòmic, difícilment podrem abordar unes relacions amb la UE. Necessitem garantir el fons de les pensions, assegurar el teixit productiu o evitar que la despesa de l’Estat continuï desbocada tot i haver augmentat la pressió fiscal.

El cap de Govern accepta fer els informes econòmics sobre l’acord d’associació. Satisfet?

El més important és explicar els avantatges i inconvenients perquè si no el referèndum pot sortir que no. Caldrà veure si són per vestir alguns dels socis o bé si hi ha uns estudis reals que indiquin si és bo seguir o no.