“La lògica diu que hauríem d'anar amb els liberals a les comunals”

Carles Enseñat tindrà la missió de substituir Ladislau Baró al capdavant del Grup Parlamentari Demòcrata, quelcom que descriu com “un repte”, tot i que afirma que no pretén ser com ell. “Cadascú té la seva forma de fer”, assegura. Així, torna al Consell, amb més responsabilitat, malgrat que a l’anterior entrevista al Diari d’Andorra va afirmar que no es presentaria a la llista nacional.

Què li va fer canviar d’idea?

Va ser el lideratge de Xavier Espot el que em va fer canviar d’opinió. Va ser una demanda personal d’ell i per lleialtat vaig accedir. No pots demanar als altres que vagin al davant, que es llencin a la piscina i tirin del carro, i després, quan et demanen alguna cosa, dir-los que no.

Funcionarà la coalició?

En la primera reunió a tres amb els grups parlamentaris i Govern vaig tenir la sensació que hi havia dotze membres amb un cap de Govern que tiraran endavant conjuntament. Un govern de coalició pot anar molt bé i impulsar la política d’un país perquè la diversitat també obliga al consens i el consens no és dolent.

Diuen que al consell actual hi ha poca experiència.

No m’ho he parat a pensar, però no tinc aquesta sensació. Realment al Grup parlamentari demòcrata hi ha gent amb experiència al consell. Sí que és veritat que hi ha una part que hi serà per primer cop però sí que té experiència al món comunal. També hi ha gent que ve del privat, que a vegades la política oblida el món econòmic real, així com del sector públic.

A Govern s’han mantingut els ministres més joves.

Tota renovació no és sempre sencera. Una renovació al 100% és un trencament i quan hi ha hagut una selecció dels ministres, lògicament, no hi ha hagut un rebuig al qual hem estat durant 8 anys perquè també s’han fet moltes coses ben fetes.

A Andorra no estem acostumats a aquest tipus de pactes. Es pot fer llarga la legislatura?

És veritat que el Govern d’Andorra mai havia estat un govern de coalició, però al Principat crec que sí que estem acostumats als pactes. Hi ha una cultura pactista pel bé comú molt desenvolupada. A més, com més gent al govern molt millor, ja que pots encarar els reptes i tens més capacitat d’adonar-te del que està mal fet i poder rectificar.

Hauria preferit un acord amb terceravia?

El que era important era mantenir-se el més fidel possible al programari electoral de DA i estabilitzar el govern. Amb qui compartíem el 85% del programa electoral era amb Liberals. La capacitat d’arribar a enteses era factible i fàcil. També és veritat que la campanya havia estat duríssima. Amb terceravia teníem inicialment menys friccions però quan vam seure no ens vam entendre, no va hi haver la capacitat de generar un acord com amb L’A i CC.

Com es recupera la relació després de la tensió a la campanya?

Aquell moment de desgast segurament se supleix amb bons records. I els bons records els generes fent projectes conjunts i treballant conjuntament per un bé major o un projecte concret.

Es traslladarà el pacte de Govern a Encamp?

Són els comitès territorials els que tenen la facultat de poder arribar a pactes similars a les comunals Però caminant es fa camí. Des del meu punt de vista, si les coses continuen bé com han anat fins ara, la lògica diu que hauríem de fer les comunals conjuntes. El que passa és que són els comitès territorials els que ho han d’escollir. Però jo seria del parer de dir, si s’ha provat i ha funcionat, provem-ho i mirem si funciona a les comunals.

L’avortament és un dels primers consensos als quals s’ha arribat. Hi haurà debat?

Crec que sí que ha d’haver-hi debat. D’una banda, hi ha els drets de les dones, ja no solament en els tres supòsits, sinó que també hi ha la voluntat de la dona d’avortar. Però d’altra banda hi ha una constitució molt garantista en aquest sentit que és incompatible que hi hagi clíniques avortistes al Principat.

La despenalització de l’avortament faria que el copríncep episcopal abdiqués.

Ho sabem del cert que passaria. Això pot canviar en un futur però ara per ara és així. I pensar que si el copríncep episcopal abdica ens queda el francès, és optimista si no infantil, perquè no passarà. I si algú pensa que França ens ajuda per simpatia quan necessitem una empresa tècnica o la carretera a França, s’equivoca, perquè això no passa enlloc del món.

Quins són els reptes per a aquesta legislatura?

A banda del més urgent, la Llei de Transparència o el Codi familiar, aquesta legislatura s’han de poder dur a terme, mitjançant pactes d’Estat, les reformes de la CASS i la del SAAS. És la sanitat i la seguretat social de tots, no és una política concreta que pot ser programàtica, i per aquest motiu quasi totes les legislatures hauran de fer una reforma.