“Hi ha tantes compositores que no van tenir l'atenció merescuda!”

Giardino di Delizie obre aquest vespre, a les vuit al llac d’Engolasters, el recorregut d’aquesta edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) pel país. Una triple proposta que completaran Juan de la Rubia divendres, a la casa-museu d’Areny-Plandolit, i Accademia del Piacere diumenge vinent, a l’Auditori Nacional. Començant per la formació italopolonesa que obre el cicle a Andorra, Ewa Anna Augustynowicz avança algunes claus del concert del vespre, del repertori triat en criteris historicistes amb què l’interpretaran, com els criteris d’afinació de l’època: una vibració més greu que la que s’utilitza actualment que intenta reproduir la sonoritat original del barroc.

Quina és la filosofia d’aquest concert, ‘Il Bouquet Classico’?

El que proposa el programa és un viatge a través d’Àustria, amb Mozart, els germans Haydn i Itàlia, amb Boccherini. Un itinerari original que abasta els anys finals del segle XVIII i posa al costat grans obres mestres de compositors famosos i d’autors menys coneguts, per intentar buscar-hi l’empremta d’un substrat cultural comú. Cada viatge demana un mitjà de transport adient. En aquest cas, la recerca de les fonts, l’elecció del repertori i la selecció dels mètodes d’interpretació adequats. De fet, per això vam decidir tocar amb còpies d’instruments antics afinats a 432 Hz [per sota de les 440 actuals vibracions per segon, que aporten més brillantor al so] i amb l’ús d’arcs clàssics.

Parli’ns de Giardino di Delizie, de la seva història i objectius.

La meva idea de fer investigació i tocar música antiga comença fa molts anys, quan vaig marxar de Polònia per instal·lar-me a Itàlia. Hi vaig trobar un grup de col·legues que compartien el mateix somni: tenir el nostre propi ensemble barroc. Els membres han anat canviant des de la fundació oficial, al 2014, però la finalitat és la mateixa: tocar música barroca de la manera més acurada.

Una barreja de nacionalitats.

Sí, som un col·lectiu amb membres de Polònia, Itàlia i Europa de l’Est, amb diferents estructures, de duets de corda a petites orquestres de cambra, amb intèrprets especialitzats amb mestres de renom internacional, d’Enrico Onofri a Amandine Beyer o Franco Pavan. A banda de l’activitat musical, també hi ha una dedicació a la recerca musicològica, amb la voluntat de redescobrir autors oblidats, centrada en el barroc italià i el barroc. Estem fortament convençuts de la necessitat de saper ben parlare per ben suonare.

Que estigui format per dones és fruit de la casualitat o hi ha quelcom de reinvindicatiu?

No, no és casual. Em vaig adonar que hi havia molts ensembles barrocs masculins i, a l’hora, tantes intèrprets i compositores femenines, tantes artistes i científiques que mai no van aconseguir l’atenció merescuda que vaig voler crear un grup femení. Cosa que no vol dir que excloguem tocar amb col·legues homes si el projecte ho requereix.

No hi ha, o no tenen tanta visibilitat encara, les dones en la música clàssica en papers com el de directora o compositora?

De fet, com deia, hi ha hagut al llarg de la història moltes autores, artistes, científiques, que mai no van aconseguir l’atenció! Per això precisament el nostre projecte de futur és tocar la música escrita per elles, és un projecte en el qual ja estem treballant i que llançarem al 2020. Entre les compositores a què em refereixo hi ha noms com Isabella Leonarda, Barbara Strozzi, Jaquet de la Guerre, Antonia Bembo, Bianca Maria Meda, Francesca Caccini i Rosa Giacinta Badalla. Un repertori que interpretarà una cantant.

És aquest el seu debut al FeMAP. Quines són les expectatives, la primera impressió?

Sí, sí, és la primera vegada que toquem al FeMAP. De moment només puc parlar de la meva relació amb l’organització i he de dir que estic impressionada amb la professionalitat i la qualitat humana. Per tant estem realment a l’expectativa i il·lusionades per començar a tocar.

També s’estrenaran a Andorra, en un entorn que potser han de considerar, per les especials condicions del so a l’aire lliure.

Sí, és cert que un concert en un entorn com el del llac pot causar alguns problemes logístics, com la inestabilitat en l’afinació dels instruments a causa de la humitat. Però esperem que el temps serà favorable. De moment hem vist imatges del lloc i ens sembla espectacular.