“Hi ha projectes que voldria acabar, però això no vol dir que em presenti”

El cònsol major de Sant Julià de Lòria encara la recta final del seu mandat amb la satisfacció d’haver reduït el deute comunal. Vila demana “perdó” per “si alguna cosa no ha agradat” i deixa en l’aire la seva presència en les eleccions comunals del desembre.

Ha funcionat bé el comú de Sant Julià de Lòria en els seus quatre anys de mandat?

Hem fet tot el que hem pogut. Jo com que soc positiu em sembla que sí, però potser no. Si hi ha alguna cosa que he fet malament demano perdó i si alguna cosa no ha agradat o potser no he fet, em sap greu. Per la resta estic content i orgullós: rebaixar el deute del comú i equilibrar els comptes de Camprabassa.

Parla de la situació financera del comú. Com estan els comptes a hores d’ara?

Quan ens vam presentar van dir que un dels objectius era abaixar l’endeutament del poble. Recordo que estàvem a 23 milions d’euros. L’hem abaixat de 23 a 18 milions d’euros, dels quals 15 milions són bancaris i tres en compromisos.

Sembla una millora.

Jo crec que està molt bé. Estàvem al límit d’endeutament i ara estem en una xifra molt digna.

El 2019 es tancarà amb els 18 milions d’endeutament?

Jo crec que sí. Podria ser una mica menys. Dificilment més.

Vostè deixarà Naturlandia millor que quan va entrar?

Millor. Em faltaria veure el resultat d’aquest projecte de tirolina perquè pogués tornar el deute sol i aleshores el que vam prometre a les eleccions quedaria acabat.

El Tribunal de Comptes va fiscalitzar els comptes del seu comú del 2016 perquè els del 2017 no van arribar a temps.

Van arribar amb retard. No els del comú, que estaven bé, sinó que van arribar amb retard pel tema de Camprabassa perquè van fer canvi de programes. Això ens ha comportat un retard en l’entrega de comptes important.

Des de l’oposició se li ha criticat constantment de mala gestió. Quina és la seva resposta?

Mala gestió m’ho hauran d’explicar ells. Hem tornat els deutes. Hem aconseguit que totes les societats donin servei amb menys costos i estem intentant progressar. Si això és mala gestió no sé quina deu ser la bona.

Vostè va guanyar els passats comicis comunals liderant la plataforma Laurèdia en Comú. Laurèdia es tornarà a presentar a les eleccions del desembre?

Jo estic molt centrat en els projectes que tenim sobre la taula. És veritat que hi ha alguns projectes que voldria acabar, però això no vol dir que em presenti una altra vegada. Això encara no està decidit i no depèn de mi. Depèn d’altres persones. Ens han fet falta dos anys [per acabar alguns projectes pendents], per això estaria bé una pròrroga de dos anys.

Laurèdia en Comú no tindrà una pròrroga de quatre anys?

No ho sé. Això són decisions que anirem veient com van. A mi m’agradaria que s’acabessin aquests projectes.

I que fos vostè?

La veritat és que si ho fa un altre i ho fa bé, millor que ho faci un altre perquè això és feina.

Com valora la irrupció de Desperta Laurèdia?

Jo valoro qualsevol persona que tingui interès polític perquè vol dir que té una voluntat altruista, que vol arreglar coses pel poble i que té sensibilitat. Crec que és positiu i ho aplaudeixo.

I el Govern tripartit de Xavier Espot?

Aquest Govern el veig bé. Crec que hi ha un cap de Govern que té ganes de lluitar pel país. Llavors, independentment del partit o de les coalicions, hem d’estar al seu costat, ajudar-lo i procurar que vagi bé perquè a Andorra li fa falta. Tots hem d’estar al seu costat per Andorra.

El projecte del ràfting és un dels que ha centrat la part final del seu mandat.

Recordo que vam començar fa vint anys a readequar tots els camins per donar obertura cap a la muntanya des del poble de Sant Julià. Ara, en aquest cas, el que volem és mirar i valorar el riu.

El comú va demanar al Govern el soterrament dels aparcaments que es volen construir sobre el futur desviament de Sant Julià de Lòria. Ja ha obtingut una resposta?

Ho vam demanar i en un moment donat no hi va haver una resposta positiva. Ara hi ha un nou Govern i haurem d’esperar noves respostes.

Com se soluciona el problema de l’habitatge a la parròquia?

La idea és que hi ha uns edificis tancats que tenen uns propietaris. Demanar a aquests propietaris perquè no ens fan un lloguer a 20 anys. Si ens fan el lloguer ens posem d’acord amb constructors que estan d’acord a col·laborar [per fer una reforma de l’immoble]. Llavors al constructor se li diu “miri vostè, dels 700 euros en cobrarà 300 i la propietat, 400”. I nosaltres ja ens encarreguem d’assegurar-ho.