“En el fons, no va ser gaire difícil decidir que em quedava”

En el llindar de la seva tercera temporada al MoraBanc Andorra, Moussa Diagne no és només un dels pivots de l’equip. No és només el 21, ni un dels amos de la pintura. És molt més. El creixement exponencial que ha experimentat a la pista en dues temporades l’ha convertit, ara mateix, en el jugador franquícia i en l’eix en el qual girarà tot el que Ibon Navarro té ideat a la pissarra. Moussa rep les preguntes amb aquell somriure de nen entremaliat i respon de tot cor. Es troba a casa i l’afició l’adora.

Això acaba de començar.

Les sensacions que tinc són molt bones. Quan vens d’una temporada on vam fer història, les ganes de tornar a la rutina són molt grans. Em trobo bé, estic content i amb energia per encarar la temporada.

El seu rol i ascendència a l’equip ha crescut. Potser li demanen més, eh?

Som un equip de 12 jugadors i cadascun de nosaltres ha de jugar el seu paper i té la seva importància. Això és bàsquet i jo intentaré fer el millor per ajudar l’equip, igual que la resta.

Un altre curs on s’haurà de gestionar Lliga Endesa i Eurocup.

En aquesta vida res és fàcil i més quan ara ja tothom sap que Andorra vol aspirar a coses grans. Tenim clar que ningú ens regalarà res i sabem que els rivals ens veuen com un equip que sempre lluita. Per tot plegat, pensem en el primer partit de pretemporada.

Va, Moussa, de debò? El famós ‘partit a partit’?

És que ha de ser així. No m’invento res. La pretemporada és per anar jugant i anar millorant cada dia fins que arribem al nostre objectiu.

I aquest és?

Ja ho sap. Arribar el més lluny possible en totes les competicions. Si podem millorar el que vam fer l’any passat molt millor, evidentment.

Vuit cares noves i quatre que s’han quedat. Una revolució.

L’any passat també van venir molts fitxatges i ja veu que no han durat gaire [riu]. És feina. També en altres professions marxa gent, canvia de lloc de treball i les coses segueixen. És lògic. Els que han marxat, sincerament, ho han fet per voluntat pròpia. No els puc jutjar perquè ha estat decisió seva i ho han fet pensant que era el millor per a ells.

Sembla una plantilla més física i més del gust de l’entrenador.

És una gran plantilla, però les valoracions les ha de fer el mister o vosaltres, els periodistes. Per a mi és complicat valorar si aquesta plantilla és millor o pitjor que la de l’any passat. Al maig ja en parlarem.

Ja els ha explicat als nouvinguts que aquí neva i fa molt fred, suposo.

I si neva guanyem sempre! [riu] Però ha de nevar a Andorra i nos­altres jugar a casa. Encara no m’ho han preguntat perquè estem a l’agost. Quan arribi el fred ja se n’adonaran, però si jo he pogut acceptar el fred, ells també podran.

Ha estat difícil prendre la decisió de seguir? Com l’ha viscut?

Des que jugo sembla que tots els estius són així, amb incertesa pel meu futur. Al final sempre passa el millor, que és quedar-me. En el fons no ha estat una decisió difícil, però després de parlar amb la gent que ho havia de fer i amb el club vam trobar la millor solució.

Francesc Solana va lloar que vostès escollís un projecte esportiu per sobre dels diners.

Si només parlem de diners li puc assegurar que a fora, amb alguna proposta, en tenia molts més. El més important a la vida és la felicitat i romandre on et sents còmode. Aquí m’hi trobo com a casa.

Clar, però l’estiu que ve tornarem amb les pors i la cançoneta de la clàusula de sortida.

Estem a l’agost! Tinc signat fins al 2021 i acabem de començar la pretemporada. Encara em queden coses pendents aquí. Gua-nyar un títol, per exemple.

Com ha dit?

M’agradaria molt poder guanyar un títol amb el MoraBanc Andor­ra i portar el club on ningú l’ha portat. Per què no? L’afició i el país s’ho mereixen. M’han donat molt i ho vull aconseguir.