“'Le Blizzard' és un dels curts amb millor recorregut del món”

Porta la bandera andorrana pels cinemes d’Europa i d’Amèrica i no para d’assolir èxits a nivell internacional. El jove Álvaro Rodríguez-Areny lluita per aconseguir una victòria en els festivals de cinema fantàstic i de terror més coneguts del món perquè la indústria vegi els seus projectes.

Com viu que el nombre de seleccions no pari de créixer?

És molt guai ser-hi, tot i que és molt difícil guanyar. No em puc queixar perquè tenim un dels curts de gènere del 2018-2019 amb millor recorregut del món. Som al top 10 mundial.

I com s’arriba als Oscars?

Els festivals van per classes, per exemple, Sitges és classe A perquè és el més gran del món de gènere. Gràcies a això, l’acadèmia americana de Hollywood li dona el dret de ser qualificador.

Què significa?

Que el curt que guanya el gran premi del jurat opta a la preselecció dels Oscars. És una oportunitat perquè l’Acadèmia valori el curt i decideixi si nominar-lo o no. Si no és d’aquesta manera no hi tens accés.

Com fan la tria dels festivals on es presentaran?

Has de ser conscient del producte que tens. Amb Le Blizzard els objectius eren Sitges i fer el màxim recorregut pel cinema europeu, perquè crec que els curts funcionen millor que als EUA. Presentar-te a festivals per si et seleccionen surt molt car.

Quant pot costar?

Fer la inscripció, per exemple, a l’ScreamFest de Hollywood, que és un dels més grans del món del gènere, són 50 euros, però el més segur és que no t’agafin. Per tant, si et vas presentant a molts, has de saber que o bé tens molts calés –o et donen subvencions– o no t’ho pots permetre.

I si el seleccionen?

Llavors hi ha festivals que no et paguen res, n’hi ha alguns que et faciliten l’acreditació, però el viatge el pagues tu, i n’hi ha que et fan un paquet especial per ajudar-te a venir. Fa poc vam estar a Transsilvània, Romania, i va ser una passada el tracte. Ens pagaven l’hotel, el viatge i teníem una persona per dur-nos a tot arreu.

Què és el que més li agrada?

Seure a parlar amb el públic. A Transsilvània va ser molt xulo perquè no presentaves l’obra però en acabar la sessió et posaves davant del públic i et feien preguntes. És molt interessant saber la seva opinió i normalment no tens aquesta oportunitat.

Es penedeix d’alguna cosa de ‘Le Blizzard’?

Crec que em vaig equivocar al no coproduir-lo amb Espanya. Hem estat seleccionats a festivals qualificadors per als Goya, però, com és lògic, és condició sine qua non que tingui coproducció espanyola. És una llàstima, però ara ja ho he après i és una porta oberta per al pròxim curt.

Ja està pensant en el tercer?

Sí. Amb David Gálvez ens hem aventurat a escriure junts i la idea és començar a rodar, si puc, l’any que ve. Porto massa temps sense fer-ho i ho trobo a faltar!