“L'Andorra mostra capacitat per adaptar-se a la nova categoria”

El Gimnàstic de Tarragona, proper rival de l’FC Andorra, ha començat la temporada una mica ranquejant, amb una derrota a casa –davant el Llagostera– i un empat la jornada passada a l’Estadi Johan Cruyff davant el Barça B. El seu tècnic és Xavier Bartolo, qui encapçala un projecte bastit amb gairebé l’obligació d’estar a dalt i que presenta una filosofia de joc molt semblant a la de l’equip tricolor.

El Nàstic arriba amb la necessitat de refer-se i no sé si ja amb urgències.

És evident que no hem aconseguit els punts que ens hauria agradat en aquestes primers dues jornades, però en l’àmbit intern no sentim que tinguem cap urgència. Entenc que se’ns hagi penjat el cartell de favorits o d’equip cridat a fer play-off i com més aviat guanyis i et col·loquis en situacions capdavanteres a la classificació, lògicament, hi haurà més tranquil·litat. A més, nos­altres venim de segona divisió A i l’exigència és alta, però estem al començament del curs i tot té un procés.

Un procés en el qual també està immers l’FC Andorra.

Sens dubte. Ha patit una sèrie de dificultats a l’hora de saber en quina categoria jugaria i ho ha fet tard, però ha tingut la capacitat, tant logística com econòmica, per poder fer els canvis necessaris i afrontar amb garanties la temporada a segona divisió B.

La compra de la plaça per part del club tricolor ha provocat alguna opinió discordant.

Màxim respecte a això. No és el primer cop ni serà l’últim que la Federació Espanyola de Futbol treu a subhasta una plaça. Quan es produeix aquest concurs hi ha una sèrie d’equips que opten a la plaça i s’atorga a un o un altre. No m’hi fico si els procediments han estat els correctes o no. Si l’òrgan competent va decidir que la plaça era per a l’Andorra és que és la decisió correcta.

Quina impressió li ha fet l’Andorra en aquest inici?

Costa adaptar-se a una categoria, tant si has pujat com si has baixat. En el cas de l’Andorra existeix el hàndicap que t’he comentat, que va començar tard i que fins al final no ha sabut on competiria. S’ha refet amb escreix i amb incorporacions molt importants i plenament capacitades per donar un rendiment òptim. Algunes de segona A, com Loureiro o Gaffoor, altres com Jilmar, Moussa, que va fer una gran temporada al Llagostera, Casadesús, que poc en podem dir a aquestes alçades...

I la base de l’equip de l’ascens.

Sí, sí, i una base molt competitiva de l’any passat. Això també haurà estat important, el fet de mantenir el bloc. El que és clar és que l’Andorra que ens visitarà no és el mateix que el del primer dia davant l’Espanyol B ni el de diumenge davant el Badalona, ja que van rodant més i cada vegada serà més competitiu. És un equip que és poderós, en creixement, com estem tots una mica ara.

Una filosofia de joc molt marcada, la de l’equip de Gabri.

Un equip amb ADN Barça i amb la personalitat del seu entrenador. La seva filosofia és intentar monopolitzar el màxim possible la pilota, fer un futbol combinatiu des de darrere i intentar arribar a la porteria contrària amb molta barreja a l’hora de tocar.

Semblant al Nàstic.

És una proposta similar a la nostra, sí. Bon tracte de pilota i explotar el joc combinatiu. Intentarem que estigui incòmode.