Oriol Vilella
“En Maurici fa cançons molt simples i aquí rau la grandesa”
El guitarrista, com Lluís Cartes i altres intèrprets del país, era un cadell quan Maurici Bellmunt es prodigava pels escenaris del país.
La Fada Ignorant serà escenari aquesta nit (22 hores) de la presentació del disc Un munt de coses belles, un homenatge d’un grup de músics del país –encapçalats per Oriol Vilella i Lluís Cartes– a Maurici Bellmunt. Es tractava, entre altres coses, apunta Vilella, d’evitar que les cançons escrites per Bellmunt s’arribin a perdre.
Ja li vau fer un homenatge al 2015 i n’és la continuació.
Sí, seria això bàsicament: els músics que hem envoltat el Maurici, o un grup d’ells, hem plasmat aquell homenatge en un disc: és un patrimoni que tenim els músics d’aquí i si no s’enregistra no en quedarà constància.
On rau l’interès de les cançons de Bellmunt? Què us aporta?
Vam formar una colla molt heterogènia de músics, de vint-i-pocs anys a més de quaranta, com el Carles Matute o Jordi Demiguel. La gràcia era que al Lluís [Cartes] i a mi, que érem dos cadellets, ens va influir molt amb les cançons i la manera que tenia de tocar-les i cantar-les. Ho hem viscut sempre com una influència molt real i tots dos hem acabat sent músics professionals. Per això el volem homenatjar.
Ell no va tenir una trajectòria gaire intensa, perquè va derivar cap altres àmbits.
Ell venia de Sant Vicenç de Castellet, on ja havia fet algun concert. Però és cert que, com dius, tot molt amateur. Amb tot, mai no ha deixat la música, malgrat dedicar-se professionalment al dibuix i el disseny gràfic. Però la música l’ha acompanyat sempre, com una via per a la seva creativitat.
Quines característiques de la seva manera d’interpretar, d’escriure, us van tocar?
Bàsicament la senzillesa. Té una manera d’expressar les idees molt directa, utilitza paraules que no t’atreveixes a emprar perquè semblen molt evidents, però resulta que són les justes i necessàries. És màgia. A banda, fa una música supersimple: coneix pocs acords, però amb ells fa temes molt simples i alhora això és la seva grandesa. És més difícil fer una cançó senzilla que complexa. Que és el que també aconseguien els Beatles.
Com us sentiu vosaltres interpretant-les?
De fet ha estat un recordatori del que hem fet tants cops. Realment amb ell fa trenta anys que ens coneixem i toquem els seus temes. Ha estat tot molt emotiu, però també un repte, el convertir aquestes cançons tan simples en música agradable a l’oïda actual i on ficar un baix o un teclat, perquè eren per a veu i guitarra.
I la selecció de temes?
De la vintena de cançons que coneixíem vam triar-ne 13, amb dues d’inèdites que les seves filles ens van fer arribar al seu moment, després de trobar-les en unes cintes. Les vam triar entre els músics participants al disc.
Ja està el disc, físicament?
Sí, aquesta nit estarà ja a la venda a la sala. La nostra taquilla inversa serà que la gent s’endugui el CD.
On s’ha gravat?
Entre l’estudi de’n Lluís a la Garriga, Can Duran; el meu aquí a l’escola [Espai de Música Moderna] i l’estudi de Fano Pallarés. El Lluís gravava les bases, jo guitarres o unes mandolines o flautes, i a l’estudi del Fano, veus i altres instruments, com saxos. La remescla i el màstering es va enviar a un estudi professional, que ha fet coses fantàstiques.
Tot plegat tindrà continuïtat? És a dir, hi ha més concerts previstos, per exemple?
De moment la idea és fer aquesta presentació i aquí s’acaba la història, però fa quatre anys, en aquell altre concert, tampoc no ens pensàvem que acabaríem fent un disc, encara que ho teníem al cap fa molt de temps. No sé on anirà a parar. En Maurici té la il·lusió de repetir el concert a Sant Vicenç de Castellet. Si ell ho proposa, ho farem.