“La trucada de Piqué va ser definitiva per decidir venir aquí”

Amb 269 partits a la Primera Divisió espanyola, la incorporació de Víctor Casadesús al darrer sospir abans del tancament del mercat va arrodonir una plantilla per aspirar a tot. L’FC Andorra va completar la davantera amb un futbolista amb gols i quilòmetres a les cames, amb experiència i veterania, que arribava a l’equip per marcar les diferències. Un mes i escaig de tricolor que li està deixant molt bones sensacions.

Parafrasejant els Burning, què fa un home com vostè en un lloc com aquest?

[Riu] Es van ajuntar molts factors i al final de la pretemporada es va precipitar tot. No tenia res de Segona A, havia rescindit ja amb l’Alcorcón i tenia dues ofertes de Segona B molt importants econòmicament, però que no em venia de gust acceptar. Em va arribar la proposta de l’Andor­ra i no vaig dubtar.

L’opció de l’Andorra el va seduir i la trucada de Piqué va ser definitiva.

La trucada de Piqué va ser molt important, evidentment. Parla amb tu, et convenç, te n’adones que hi està molt ficat, que coneix els equips, els jugadors, i penses: “Hòstia, què passa?” Em va transmetre molta il·lusió per venir aquí. He jugat contra ell, el conec i, de debò, no em penedeixo ni mig segon de la decisió. Estic molt bé a Andorra.

Quin vestidor s’ha trobat?

Hi ha coses que falten per tal que el club sigui plenament professional, però és normal. Es posen totes les facilitats perquè el futbolista estigui còmode i és molt d’agrair. L’equip jugava l’any passat a Primera Catalana, va pujar a Tercera i va comprar una plaça a Segona B, i és normal que tingui marge per seguir creixent.

Com s’està trobant en l’àmbit personal?

Mai he tingut gaires problemes a l’hora d’adaptar-me en cap dels equips que he jugat. Tinc molts amics al món del futbol i això és molt bonic. Al vestidor de l’Andorra ningú no és més que l’altre, però sí que noto que em tenen cert respecte. Un respecte que, entenc, es guanya amb una trajectòria. He tingut la sort de fer gols i jugar a primera i a segona, però arribes aquí i ets un més de la família.

Només ha pogut ser titular al camp del Llevant.

Mai he estat un revulsiu. Per les meves condicions, mai m’he vist com a tal. És cert que fa poc temps que soc a l’equip, la pretemporada no va ser normal, no vaig arribar bé físicament i, és clar, necessito anar tenint minuts cada partit i l’entrenador ho sap.

A més, quan una cosa funciona, millor no tocar-la.

El mister m’hi posa sempre que pot [davant el Llevant va ser titular], però l’equip està molt bé i soc conscient que quan les coses van bé és complicat canviar. De fet, jo tampoc no ho faria. Mentre es guanyi i es vagi sumant punts, perfecte. Jo estic aquí per ajudar, ja sigui d’inici o sortint des de la banqueta, i aquesta il·lusió per participar no em faltarà mai. A partir d’aquí, ja sap com funciona això i el tècnic té sempre la darrera paraula de qui ha de jugar i qui no.

L’equip segueix líder i suma set partits sense perdre.

Vaig arribar el dia del Nàstic i em va semblar una barbaritat. L’equip va fer un gran partit i es va poder guanyar de més gols. El grup competeix davant de rivals forts, com davant el Vila-real a casa, estem molt ficats i és el que fa que estiguem a dalt. No serà fàcil aguantar tota la temporada, perquè la lliga és molt llarga.

L’objectiu és aconseguir l’ascens a Segona A.

No ens hem de posar pressió i, a més, generar massa eufòria pot ser perjudicial. Si el mister [Gabri] va dir que el primer és aconseguir la salvació, ell sap de què va això i penso el mateix. Queda moltíssim i sí que hi ha equips més consolidats al nostre grup que tenen com a objectiu pujar. Sabent d’on venim i posar-nos ara l’ascens com a objectiu pot no ser bo. Per nosaltres no serà, obvi, perquè volem estar a dalt, però hem d’anar pas a pas.