“La reforma sanitària evitarà els recursos llençats a les escombraries”

Li toca posar en pràctica la via preferent, el nou circuit d’atenció sanitària que remarca i vol potenciar la figura del metge de capçalera, retornant-li la rellevància que va tenir i alhora posar en valor la feina que ha de fer un especialista. Avui, una majoria de prestadors sanitaris ja estan endollats a la història clínica compartida, eina fonamental per al bon funcionament del nou model, i a partir de l’1 de gener (amb excepcions) es penalitzarà a través del copagament el pacient que no passi primer pel capçalera.

Hi ha una estructura de metges d’atenció primària suficient per afrontar la reforma?

N’hi ha prou? Sí, jo crec que sí. N’hi ha que treballen molt i que treballen menys. Però això és una cosa que no la volem regular, hi ha llibertat d’elecció del metge de capçalera referent. I, si no et dona satisfacció o prou confiança, el pots canviar. Es respecta la lliure elecció, amb el metge especialista igual.

La millor gestió dels recursos que vol el sistema implicarà un estalvi?

Implicarà que els recursos sanitaris s’utilitzaran d’una forma més òptima. Actualment hi ha gestos que són diners llençats a les escombraries. Explico un detall que em va passar. Una persona em va venir a veure perquè tenia un dolor toràcic. Li havien fet dos cateterismes cardíacs invasius, un a França i un a Espanya, en menys de sis mesos. I el que tenia era un problema d’una inflamació entre una costella i l’estern. Això són recursos llençats a les escombraries però que, a més a més, aquells dos cateterismes van posar en risc aquella persona. I això és el que evitarà la reforma sanitària.

També hi ha l’augment de l’esperança de vida, la cronicitat de les malalties...

Sabem que en el nostre món, el que té recursos sanitaris, la despesa s’incrementa un percentatge cada any. I això és degut a diverses coses: malalties que abans mataven ara són cròniques però van consumint recursos, necessiten un tractament perllongat, i això passa amb malalties neurològiques, amb l’infart o amb les oncològiques. Una altra cosa. La tecnologia. Cada cop les tècniques diagnòstiques van més enllà i són més cares. I el que encara va més de pressa, la farmàcia. Hi ha fàrmacs més precisos, més eficients, però cada cop més cars. I les esperances de vida cada cop s’allarguen més. Tot això fa que la despesa sanitària vagi augmentat. Però, si no utilitzem bé els recursos, ens augmentarà molt més i de forma inútil. Ens seguirà pujant? Sí, però potser menys i, a més a més, allò que gastem és pel bé de les persones i aconseguirem una millora de la seva salut.

S’han fixat les compensacions als professionals pe fer de referent?

Hi ha una comissió operativa sobre la via integrada, que ha de tractar aquests aspectes. Jo entenc que amb la reforma sanitària es posa en valor cada professional i que això se li ha d’oferir un reconeixement.

Serà efectiu l’1 de gener?

Ho hem d’entendre com un incentiu a final d’any, s’ha de buscar un quadre de comandament que indiqui, que faci una escala, treballat amb els col·legis. No vol dir que l’1 de gener els metges que estan utilitzant una eina que, de fet és millor que la d’abans, però que els comporta unes dificultats d’adaptació, de canvi de model, tindran un incentiu. El reglament ho preveu però serà a final de període.

Una qüestió sensible és la de les visites mèdiques a l’estranger, que es limiten.

A qui té una patologia crònica i té un metge especialista referent de fora, no li volem pas trencar aquesta relació de confiança i hi podrà seguir anant. D’altra banda, per poder anar-hi, t’enviarà un especialista o el metge de capçalera en tres supòsits: un, que no hi hagi aquesta especialitat aquí, dos, que només hi hagi un especialista i, tres, quan hi hagi demores. Però, ara, jo dic que els especialistes d’aquí Andorra no em donen confiança. Hi ha una porta que estem treballant que és el decret de segona opinió. En principi estava plantejat com a molt tancat i crec que ha de ser molt obert, ja que és el que permetrà si me’n vaig a veure un especialista de Pourpan o del Sant Pau i que em doni la seva opinió.

Està pendent la cartera de serveis.

Ho tenim programat per tenir-ho en marxa durant el primer semestre del 2020. Va lligat a un canvi amb la nomenclatura i la cartera de serveis, tal com està organitzada, establirà quines són les prestacions que assumeix la sanitat pública d’Andorra com a pròpies, qui les fa i com les fa, va més enllà d’un catàleg. I per a la nomenclatura estem agafant com a base la francesa actual. La que estem utilitzant és dels 80.

Implicarà un canvi de tarifes?

I per tenir dades fiables del que s’està fent. Quan una nomenclatura és tan vella, molts actes moderns no existeixen en aquella nomenclatura, i el que s’ha fet és assimilar-los a altres actes, per la qual cosa, quan tu mires, no saps quants se’n fan.

Suposarà una ‘revolució’?

No, és posar ordre. Els dietistes tenen cabuda? Sí, dintre d’una cartera de serveis. Veig molt marge d’integrar coses als programes d’atenció als malalts crònics: el dietista amb la diabetis. I amb psicologia també, amb malalts crònics o altres protocolitzacions, el de prevenció de suïcidis, etc. Tenen un paper dintre de la sanitat pública segur.

Què passarà amb el centre de radioteràpia?

Estem treballant per donar la millor atenció a les persones amb càncer. I això té moltes accions. El SAAS s’ha endollat a una plataforma de biologia molecular que farà que el diagnòstic sigui el millor, i això és important, com que es puguin fer tractaments personalitzats. I hi ha altres malalties. Hi ha el pla de salut mental, necessitem muntar un centre residencial per a pacients amb problemes crònics de salut mental. Estem desenvolupant el codi ictus, hem d’estar endollats a bons centres perquè ens tractin els malalts amb ictus. Hem de millorar l’acompanyament de la persona que ha de fer radioteràpia, i el del pare que té el nen ingressat a Sant Joan de Déu, hem de pensar en totes les malalties, totes les situacions i millorar l’acompanyament de les persones.

Però, de centre de radioteràpia, ja hi havia un projecte...

Estem estudiant la millor opció per als malalts d’Andorra. El que volem assegurar és que el que fem es pugui fer amb la mateixa qualitat que s’està fent a fora.