“Amistades Peligrosas parlem de sexe perquè és revolucionari”

Cristina del Valle va formar, amb Alberto Comesaña, un duet emblemàtic del pop dels vuitanta i noranta, Amistades Peligrosas. No van perdurar. Però la cantant torna ara als escenaris amb nou company, Marcos Rodríguez, mantenint el nom de la formació. Dissabte passaran per l’escenari de Coprínceps, en el marc del Shopping Festival.

Què serà el concert? ‘Pacto de sal’ i una mica d’Amistades?

Farem per descomptat els grans èxits d’Amistades o la gent s’emprenya. Els portem actualitzats en ritmes i sons per atansar-los als fills d’aquella generació dels noranta i que els han escoltat al cotxe. No falten mai Me haces tanto bien, Estoy por ti o Africanos en Madrid, convertida en un himne en aquests temps de polítiques absolutament antihumanes.

En aquell moment la situació no era tan greu.

Va ser una batalla tirar-la endavant, en un moment que ens definíem com grup pop. Però també era un moment complex, quan es debatien les lleis migratòries a Espanya. La va escriure un escriptor africà, un home que anava per la Gran VIa i el van apallissar.

Però aleshores no es treia pit dient “soc racista, i què?”, s’amagava en un racó.

Veiem com no evolucionem i com l’extrema dreta va calant en l’imaginari. És cert: és greu que una actitud defenestrada, que ningú no podia verbalitzar, ara s’utilitza com a bandera. És greu que discursos com aquest estiguin a les institucions. Haurien de ser delictius i en canvi es poden escoltar en països democràtics. Un símptoma de com hem estat permeables a una involució, a un ideari perillós.

Com es barreja en un mateix projecte musical temes amb un alt component polític i social amb d’altres molt pop, fins i tot eròtics?

Parlem de la sexualitat perquè la sexualitat també és revolucionària. És una de les grans assignatures. Jo soc abolicionista, contra la prostitució i contra la pornografia. Amistades parlava de sexualitat explícita, però en femení i en masculí, molt lluny del missatge del reggaeton on la dona és un objecte. Nosaltres érem més elegants, subtils.

Parlem de les cançons noves?

Al disc hi ha set temes escrits amb Marcos Rodríguez, temes com Amor que entiende, que explica la història de dues dones, ja grans, que s’estimen. Se les va escoltar Marcos pel carrer, com parlaven. I musicalment no tenim complexos a barrejar ritmes. Aquestes són les Amistades del 2019, amb un company brutal, amb qui hi ha molta química sobre l’escenari. Som transgressors en el que diem i en com ho mostrem. És necessari en aquests temps uniformats, de pensament únic.

Com es torna a engegar un duet quan els dos membres tenien tanta personalitat?

El grup va sorgir d’una història d’amor. Però l’èxit ens va devorar com a parella. Quan no tens una relació consolidada i és la bogeria... Va costar molt d’assimilar. Jo soc una apassionada de la feina, me l’emporto al llit, no dormo. Així no teníem vida. I després vam evolucionar de manera radicalment diferent. Marcos va aparèixer de sobte i va ser com una llum. Quan vam pujar junts a l’escenari va ser màgia pura. I per això el retorn d’Amistades.

Van connectar?

Va ser brutal. Ell és un artista que s’ha fet en el cos a cos, als locals d’assaig, als escenaris. Em sap molt greu que l’art ara estigui atravessat per les lleis del mercat, que la música surti de programes de televisió que la devaluïn perquè li treuen el que té d’única, de personal. Als vuitanta i noranta convivíem una gran diversitat, gent amb estils propis, gent que s’ho va currar als locals d’assaig. Això, estar-hi avesat, com Marcos, és important. Ell és als escenaris des dels vuit anys. Va ser protagonista del musical Hoy no me puedo levantar durant anys. Va passar per les orquestres de Galícia.

Què ha estat fent Cristina del Valle aquests anys?

Fa 17 anys vaig fundar la Plataforma de Mujeres por el Arte. A Amistades Peligrosas em sentia asfixiada, volia més compromís. Amb la plataforma sento que la música pot moure el món. Hem estat a Palestina, l’Iraq i Síria, a Ciudad Juárez, el Caire, escollint moments polítics concrets.

La ruptura va ser difícil, però com és la seva relació amb Alberto Comesaña actualment?

Vam tenir una ruptura dolorosa, com tothom sap. Vam estar distants durant molt de temps. Després vam tornar a contactar però ja no tenim res a veure en la forma de pensar ni de sentir. Li desitjo el millor però ara estic feliç al costat de Marcos.