“Qualsevol malaltia té repercussions psicològiques”

Un any i tres mesos després de la instauració d’una psicooncòloga a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, Eva Bailles, l’especialista que du a terme aquest servei, considera que dona un servei important d’assistència a les persones i famílies que pateixen càncer.

Com valora la inclusió d’un especialista en psicooncologia?

Necessària. Segons m’han explicat, era una reivindicació de tothom, des de la unitat d’oncologia fins a Assandca. Que no hi hagués aquesta figura deixa al descobert una part important del benestar del pacient. Qualsevol malaltia, i el càncer en especial, té unes repercussions psicològiques, la gent ho viu com un impacte.

Com definiria la seva feina?

Estic aquí per donar suport als pacients i a les famílies en l’àmbit emocional i en els casos que sigui necessari. Tracto les patologies i intento millorar el benestar emocional dels pacients.

Quins són els processos psicològics que pateixen els pacients?

No es pot generalitzar, però hem d’entendre que qualsevol malaltia suposa un estrès, ja que la persona ha d’adaptar-se a una sèrie de situacions que són noves. Vivim pensant que la vida no és finita; afrontar que sí que ho és, sabent el que implica la malaltia, obliga a crear noves estratègies. I això té conseqüències, la més comuna de les quals són els trastorns adaptatius que afecten l’estat d’ànim i poden derivar en ansietat.

Es refereix a la depressió quan parla d’ansietat?

No arriba a ser una depressió, seria un punt intermedi, ja que tenim una explicació sobre per què la persona està així. Tothom reacciona d’alguna manera, però pot tenir diversos símptomes, com la preocupació per la quimioteràpia. Però quan aquests van més enllà, llavors ja deriva en un trastorn mental, tot i que és una reacció normal.

El patiment durant la malaltia evidencia la vida finita.

Va per etapes. Al principi és a veure com es desenvoluparà, si hi haurà tractament o no. Un cop han dut a terme el tractament la por desapareix i neix l’esperança que les coses aniran bé, però després torna la por de la recaiguda.

Els familiars i els pacients són conscients que es poden donar aquestes situacions?

El fet que es doni informació des del primer dia de tractament que existeix la figura del psicooncòleg fa que la gent sigui més conscient i d’alguna manera es desestigmatitzi la figura de la psicologia dins l’oncologia.

Té impacte en la família?

Sí, a tots els nivells. Aquest temps hem treballat a muntar tot el sistema de tractament i d’intervenció. Així, tenim col·laboració amb salut mental infantil, i ara també hi ha una treballadora social que acompanya els pacients.

Tracten el dol?

Duem a terme el protocol de dol. Una de les actuacions és trucar al familiar durant un any per saber com està i fem avaluacions per detectar si és un dol normal o un de patològic. Amb els pacients és diferent, depèn del que ell vulgui. En general no comença quan mor, sinó quan sap que hi ha la possibilitat.

Com viuen els pacients els trasllats pels tractaments?

És dur, és un tractament diari i si ho valorem des de fora, és difícil d’encaixar. Amb l’assistència del taxi individual ha millorat, ja que abans cadascú tenia una hora diferent i s’havien d’esperar els uns als altres.