“Amb el pacte d'Estat de salut volen evitar que els supervisem”

El president del grup parlamentari socialdemòcrata i cap de l’oposició, Pere López, encara la legislatura obert a col·laborar amb el Govern tripartit en els grans reptes de país però sense estar disposat a renunciar a la feina, més que necessària, de control a l’executiu.

Quin balanç fa dels primers mesos del Govern tripartit?

El Govern no ha volgut prendre pràcticament cap decisió abans de les eleccions comunals. Crec que ara arriba el moment que comencin a prendre’n i tirin endavant les seves propostes. Per tant, ara és difícil fer una valoració perquè fins ara no han tocat cap dels temes essencials.

Recentment se’ls ha presentat la proposta de pacte d’Estat de salut, del qual heu rebutjat formar part.

Tenim una gran preocupació per la salut del país, especialment des del punt de vista dels usuaris. A partir d’aquí, utilitzar el terme de pacte d’Estat a la lleugera no és encertat. Pactar vol dir dialogar, estar disposat a arribar a una entesa. Un pacte d’Estat no és un document que està tancat i per tant el que fas és demanar un xec en blanc perquè et donin suport en unes propostes que tu unilateralment has decidit tirar endavant. És molt important que en els propers mesos el minsiteri de Salut, el SAAS i la CASS prenguin decicions en l’àmbit sanitari que fa molt de temps que es demanen però tant important com això és que l’oposició faci el seu paper de control. Estem veient els problemes que hi ha amb el metge referent, amb la història clínica compartida... Perquè el debat sigui plural en aquest tema, no se’ns pot demanar que validem la feina de la CASS, el SAAS i el ministeri. Ells han de dirigir la sanitat del país i fer els canvis que considerin. Si volen parlar de textos legislatius, de reformes, estem molt disposats a arribar a acords perquè tinguin el major suport parlamentari possible però a nosaltres el que ens correspon és fer una feina de control. Això no vol dir ser sempre crítics però sí demanar informació per temes que són complexos.

Com hauria d’estar plantejat el pacte d’Estat perquè hi poguessin entrar?

Perquè fos un pacte d’Estat hauriem de parlar de model sanitari. Ara el model ja el tenen tancat i només volen parlar de l’execució. Aquí és on nosaltres no volem entrar perquè en realitat no hi ha la voluntat de pactar un model sanitari ni un treball legislatiu. El que volen és evitar que supervisem o valorem la reforma que farà el ministeri, la CASS i el SAAS perquè a l’haver-hi un pacte d’Estat se suposa que et fas copartícep de les decisions. L’oposició ha de fer la seva feina, que no vol dir criticar perquè sí ni posar pals a les rodes però sí mostrar un altre punt de vista si cal. Si ens busquen per fer lleis ens hi trobaran però hem de validar que als usuaris no els repercuteixi en els seus costos, en menys serveis, o més dificultats per a la sanitat.

Sobre el futur de les pensions han rebut alguna proposta?

Vaig tenir una reunió que es pot qualificar d’informal amb el ministre però més enllà d’això no s’ha concretat res. Som un partit amb vocació de govern que avui dia som com a mínim la segona força política del país, sinó la primera, però és evident que les propostes han de venir dels qui governen. Després hi haurà un component ideològic i si es plantegen retallades o allargament d’edat de jubilació potser tindrem diferències, però això ara és precipitat i nosaltres estem disposats a reunir-nos i treballar.

Amb la informació sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea ha notat un canvi de tarannà?

Hem rebut una proposta per col·laborar amb el Govern que estableix com podem treballar conjuntament. Encara no hem treballat més enllà d’això però crec que en aquest tema en concret avançarem.

Com veuen l’entrada a l’FMI?

Creiem que no s’està establint un correcte ordre de prioritats. Hauria de ser prioritari trobar vies d’accés al Banc Central Europeu o equivalents. El gran problema del sistema financer del nostre país és el prestador de darrera instància en cas d’una situació de crisi i el reforç del sistema de supervisió i de la reputació. L’FMI no resol cap dels dos problemes importants del país, ni el prestigi ni l’accés a un prestador d’última instància i per tant creiem que cal optar per altres vies. Liechtenstein ho té resolt a través del banc central de Suïssa i Mònaco a través del banc central de França. Aquesta és la primera preocupació que hauríem de tenir.

Rosa Gili ha agafat un gran pes al partit. La veurem de candidata a cap de Govern?

La Rosa és un actiu molt important del partit, té grans capacitats i perfectament pot aspirar en el seu moment a ser cap de Govern perquè connecta molt bé amb els ciutadans. A més, no es pot oblidar que ha guanyat dues eleccions a Escaldes, amb el pes que té la parròquia per DA. Però el calendari s’haurà de veure, parlar ara del que passarà el 2023 és molt precipitat.

Es plantegen unir forces, com ha fet en aquesta ocasió Demòcrates per Andorra, per desbancar els taronges?

La diferència entre les eleccions generals i comunals demostra que encara ens falta una mica d’implementació territorial. El projecte del PS és clar i està creixent a nivell nacional amb unes bones prespectives. Ara mateix som l’única alternativa i nosaltres hem de demostrar que podem governar. La implementació territorial que ens falta es pot fer a través dels grups parroquials, és un dels reptes que tenim. Si aconseguim mantenir la solidesa nacional i millorar la implementació territorial aconseguirem guanyar les eleccions.