“Una transició justa ha de tenir el seu propi 'timing”

La relació entre FEDA i Endesa Energia fa més de vint anys que es troba sobre la taula. En el marc de la signatura del nou contracte amb la parapública, el president de la companyia espanyola, Javier Uriarte, explica què uneix ambdós països i quina visió té sobre la situació energètica del Principat.

D’on sorgeix l’acord entre Endesa i FEDA?

Es remunta a l’any 1998, i té molt a veure amb l’alliberament del mercat a Espanya. Va sorgir durant la creació de l’esquema de subministrament que tingués els avantatges del mercat actual, és a dir, que tingués la possibilitat d’accedir a sectors competitius per subministrament d’energia.

Com han evolucionat els acords amb la parapública andorrana?

Si fem una visió històrica el que s’ha produït és, per una banda, un procés de sofisticació dels mercats d’energia, i per l’altra, també hem vist en els últims anys també un fort desenvolupament de les energies renovables.

Han firmat un contracte per deu anys. Quins són els següents passos a seguir?

Crec que el nou contracte és una cosa molt significativa i té dos aspectes que són molt claus. Un és el desenvolupament de la visió de l’energia sostenible que ja s’ha convertit en un eix essencial per a tots els països desenvolupats. I l’altre és que en el món de l’energia actual, la visió de donar-li un temps permet estabilitzar els preus i reduir el risc. I aquest és el camí que volem seguir amb FEDA.

Com valora la relació?

El gran benefici és que tenim una relació recíproca, FEDA obté el subministrament i nosaltres el capital. Ambdues parts estem contribuint a l’objectiu de desenvolupar energia renovable, que té un impacte enorme en la reproducció de les dues companyies i dels nostres mercats.

Quina quantitat d’energia ven Endesa a FEDA?

En Gigawatts són uns 250 Gw per hora a l’any. Nosaltres fem el subministrament optimitzant al màxim tot el que es pot, llavors per poder transferir energia a Andorra reforcem en gran mesura la producció de renovables. Així assegurem que almenys un 33% del que venem siguin energies verdes.

Quina tipologia d’energia renovable seria més adequada per a Andorra?

El país té la punta de consum màxim a l’hivern, fet que obliga a configurar el consum energètic de manera específica. Jo imagino que és possible desenvolupar energia eòlica i solar, però també s’ha de tenir en compte la flexibilitat d’aquestes. L’eòlica depèn en gran mesura del vent, mentre que la solar té una estabilitat molt més gran. Ambdues estarien bé, però s’ha de mirar com és el consum i què pot interessar més a Andorra.

Com valora l’energia hidràulica?

Considero que la hidràulica també té un component de variabilitat, ja que va en funció de si plou o neva, la capacitat d’emmagatzemament i la de poder turbinar l’aigua, la qual cosa va relacionat amb l’energia eòlica. Tanmateix crec que és una energia que està molt bé, és absolutament verda, això vol dir que és una renovable per definició.

Veu viable arribar al compromís de reducció de les emissions en deu anys i deixar d’emetre’n trenta?

És un repte, té la part emocionant de dir “a veure si ho aconseguim” i a Europa estem en aquesta dimensió d’aconseguir-ho. Ho veig un esforç potent, i per poder arribar a fer-ho haurem de treballar seriosament per arribar als objectius establerts.

Actualment el repte s’ha convertit en un afer important i de caràcter urgent.

Té la dimensió d’un repte urgent. Però per assegurar que es duu a terme correctament una transició ha de tenir el seu propi timing, per això a les cimeres del clima s’ha posat data perquè l’escalfament no superi el grau i mig. Tot i això, considero que és urgent que tots assumim el repte i hi treballem.

Andorra seria capaç de produir el 100% de l’energia renovable?

La producció d’energia renovable que té és molt superior a la de qualsevol país del seu entorn, i en aquest sentit es troba en una posició magnífica. Considero que s’ha de pensar com és la demanda i en funció d’aquesta buscar el model de subministrament tenint els millors costos de forma eficient. D’altra banda, crec que Andorra ha avançat molt, té una llei ambiciosa i un component que va més enllà del plantejament d’altres estats europeus.