“Estic molt agraïda pel suport que rebo d'Andorra”

Vicky Jiménez Kasintseva va assolir dissabte una fita sense precedents a la història de l’esport andorrà aixecant el seu primer Grand Slam en categoria júnior amb només 14 anys. El triomf va tenir ressò a tot el món i va situar el nom del Principat en el mapa internacional d’aquest esport. Ara ja ha tornat al país i ahir va passar pel Diari d’Andorra per parlar del seu primer gran èxit.

Ja s’acaba de creure que ha guanyat l’Open d’Austràlia júnior?

Encara no. És un gran torneig, hi ha hagut partits molt difícils i estic molt contenta d’haver obtingut aquest resultat ja que ha estat molt inesperat. Estic sorpresa.

Ha pogut veure el ressò que ha tingut la seva victòria a tot arreu?

Sí. És impressionant que es publiquin coses o surti al diari o a la tele. Estic molt contenta.

Ha rebut alguna felicitació especial aquests dies, com ara d’algun tennista professional?

Alguns sí. Feliciano López va escriure al meu mànager, ja que tenim el mateix, Carla Suárez, Marc López, Patrick Mouratoglou, Carlos Costa, Conchita Martínez...

Durant aquest torneig hem vist que tenia una gran fortalesa mental. Diria que és el seu punt fort?

Jo tinc un caràcter molt fort, per al bo i dolent. Quan estic perdent em pot sortir molta ràbia, però quan guanyo em surt la mateixa ràbia però cap a bo. El tennis és un joc molt psicològic, per molt que tinguis bons cops has de tenir cap per afrontar la pressió i els moments difícils. I això m’ha permès guanyar.

Com ha après a tenir aquesta fortalesa mental amb només 14 anys?

A poc a poc vaig tenint més experiència i madurant, però crec que una persona neix amb això. Tothom té qualitats i una personalitat diferent. Jo tinc un caràcter fort i sobretot m’agrada molt guanyar i competir. Suposo que això és el que em fa jugar millor.

Sent més pressió ara?

No vull saber res de la pressió. Òbviament sempre estic nerviosa abans d’un partit, perquè si no en tens crec que tens problemes, que no vols guanyar. Els nervis els necessites per estar alerta perquè sempre pots tenir un moment difícil. Jo no vull tenir cap pressió perquè encara soc molt jove, en realitat estic aconseguint coses que hauria d’estar aconseguint d’aquí a quatre anys. Ara començaré una nova etapa a WTA, només vull seguir igual. Tampoc he de guanyar res, sinó que he de continuar competint així i tenir les mateixes ganes de guanyar.

Farà els tres Grand Slam que queden aquest any?

Sí. Cada any em poso propòsits i aquest era guanyar un Grand Slam. No pensàvem que ho faríem a l’Open d’Austràlia, per tant ja hem aconseguit el propòsit del 2020. Ara el següent serà el Roland Garros, però per haver guanyat el d’Austràlia no vol dir que hagi de guanyar aquest. Puc perdre a primera ronda tranquil·lament perquè a aquest nivell totes juguen molt bé i potser tinc un mal dia.

Des de fora sembla inevitable pensar que en un futur serà professional. Creu que ho podrà ser?

Per arribar a jugar a tennis has de creure en tu mateix, mai escoltar el que diuen els altres i sempre tenir el teu somni encara que sigui molt boig. Òbviament és el meu somni. M’encantaria arribar a ser professional, però s’ha de treballar molt i encara tinc molt per endavant. He d’anar a poc a poc, tranquil·la i sobretot no ficar-me cap pressió.

Com gestiona els estudis?

Tinc un horari de físic, tennis i estudis. Venen els professors a casa i la veritat tinc el dia bastant ocupat i gairebé no tinc temps per fer res més.

Sap què voldrà estudiar?

Ni idea. El meu pla A és arribar a jugar a tennis en l’àmbit professional, però el meu pla B és seguir jugant i obtenir una bona beca per anar a una bona universitat i fer una carrera. El problema és que encara no sé què vull estudiar, queden quatre anys per decidir.

Com és això de tenir una vida sacrificada d’esportista promesa?

És una vida diferent, però és la meva vida i jo no la canvio per res. És una sort estar viatjant per tot el món, poder jugar a tennis, entrenar, tenir aquests estudis. El tennis és el que més m’agrada de tot el món. El tennis és un patiment que al final t’agrada per dins, és gaudir del patiment, jo no puc dir que és difícil per a mi. És una sort.

Està contenta amb el suport que rep d’Andorra?

Sí. Estic molt agraïda a tothom que m’està donant suport, realment m’ajuden molt, creuen en mi i és un plaer.

REBUDA PEL CAP DE GOVERN

El cap de Govern, Xavier Espot, juntament amb la ministra d’Esports, Sílvia Riva, i el secretari d’Estat d’Esports, Justo Ruiz, van rebre ahir Vicky Jiménez Kasintseva pel triomf a l’Open d’Austràlia júnior. L’andorrana va rebre la felicitació per portar el nom del país al més alt.