Aigües d'Arinsal també farà cervesa i bicis elèctriques

Ilya Rouss va néixer a Krasnodar (Rússia), però ha viscut la major part de la seva vida entre Buenos Aires, Barcelona i Andorra. El 2012 es va establir a la Massana i va invertir en negocis clàssics com el restaurant Buratino i la botiga Riders, per a aficionats a la bicicleta. L’any passat amb el seu soci van assumir el repte més difícil de la seva carrera: comprar Aigües d’Arinsal. Malgrat la desastrosa reputació, confien a donar-li una segona vida. Alhora, planegen impulsar el negoci de les bicicletes elèctriques fabricades el cent per cent al país sota la marca Forestal. D’aquí al 2021 volen exportar-ne fins a deu mil a tot el món. Després d’invertir en total setze milions d’euros és a punt d’inaugurar la fàbrica d’aigua i de cervesa i el Forestal Technology Center. Si té èxit, demostrarà que una nova manera de fer negocis és possible i els empresaris que desitgin introduir activitats disruptives poden sentir-se engrescats de venir. El Centre d’Innovació Forestal podria ser una de les solucions per impulsar la mentalitat emprenedora i ser referent per atreure altres empreses que tenen la innovació i la recerca en el seu ADN. Podríem estar davant d’un canvi de rumb en la història de l’economia d’Andorra.

La producció començarà a l’abril?

És factible, però no depèn de nosaltres. Prefereixo no posar una data perquè si no hi arribem seria una decepció. El pitjor pronòstic, però, és al juny. Començarem amb la cervesa i l’aigua però també tenim pensada una beguda isotònica. Ens agradaria crear una beguda nacional i estem fent recerca per veure quins productes locals podem utilitzar, a base potser de pinya de pi, per crear una cosa sana, amb menys sucre i més sabor.

Quants litres es faran de cervesa i d’aigua?

La capacitat anual és de quinze milions però no es pot dir un número exacte perquè depèn de les vendes i de la logística. Si no hi arribem buscarem el motiu. Veig un mercat amb una marca forta de begudes, en la qual la gent confiï, que tingui la seva història i la garantia de qualitat.

Quants treballadors teniu?

Quaranta aproximadament i podríem arribar a seixanta.

Com enfoquen l'estratègia de màrqueting?

Hem decidit utilitzar una única marca. Es dirà AND., d’Andorra, però també i en anglès, i a continuació s’especialitzarà cada producte, segons sigui cervesa, aigua o un altre. El missatge és clar: volem transmetre confiança i màxima qualitat.

Pel que fa a les bicicletes, quan començarà la producció?

Quasi hem acabat la part de desenvolupament, que és el més difícil: veure on estem posicionats, quins models, quin producte,... Ara estem en procés de muntatge a la fàbrica, portant la maquinària, comprant know-how, patents, permisos i gestionant la resta de documentació que calculo que ens portarà uns sis mesos. Aquest serà l’any de Forestal i d’AND.

Quants models es fabricaran?

Començarem per treure’n sis. La intenció és crear una marca de deu a dotze models incloent-hi de carretera, muntanya i ciutat. Si tot surt bé traurem una edició limitada de mil bicicletes que es dirà Edition 1, totes numerades. També volem fer cent unitats amb disseny i grafisme especial que només podran adquirir els residents d’Andorra. El producte no serà de masses ni es podrà comprar a qualsevol lloc.

Quantes bicicletes voleu produir en dos o tres anys?

Em fa por dir-ho. Encara no ho sé, però si produïm deu mil unitats serà positiu. Pot variar molt perquè depèn de les vendes. A Andorra la mobilitat podria basar-se fonamentalment en la bicicleta elèctrica. Quan passo pels túnels de la Massana penso que si hi hagués un carril bici trigaries el mateix que amb cotxe, perquè evites el trànsit. Es veuria un gran canvi a nivell ecològic. M’agradaria que fos una marca Top 10, però ens queda un camí molt llarg per recórrer.

Què és el Forestal Technology Center?

Podrà ser un bon proveïdor de formació, know-how i desenvolupament per a altres grans marques líders a Europa i també per tenir productes propis. Depèn del mercat i gran part tindrà a veure amb mobilitat. El centre no només tracta de la fabricació del producte que es comercialitza, sinó també del desenvolupament, el disseny i la recerca de materials nous i noves tecnologies. Per això cal reunir enginyers, programadors i un equip sofisticat de tot el món. Estem parlant amb diverses universitats amb qui hem signat acords.

Quin és el primer pas?

El primer va ser disposar d’una tecnologia que ens permeti crear bicicletes o productes de carboni a Europa. El problema és que els actuals produïts majoritàriament a la Xina són vells, és una producció bruta i no es pot utilitzar a Europa. Un estudi en col·laboració amb una universitat alemanya ens permet treballar el carboni com a termoplàstic, podem canviar les formes diverses vegades i unir les peces, cosa que abarateix els costos, és més ecològic, més ràpid de produir i menys arriscat pel que fa a l’emmagatzematge.

Què pot oferir el Centre?

Podem vendre i col·laborar en know-how, oferir-ne a canvi d’accions d’altres projectes i això fa que a llarg termini es converteixi en un gran comerç. Les dues vies més importants són, primer trobar el millor material segons els requisits tècnics, i segon el millor mètode d’aplicació i d’industrialització. Parlem amb empreses de quins són els materials adequats per poder industrialitzar i crear productes a Europa. La tendència que es percep és que la clau ara no està en la marca, sinó en el que hi ha darrere la marca. El producte ha de ser sòlid, no pot ser simplement una còpia d’alguna cosa existent sinó que s’ha de ser creatiu, la qual cosa li dona un valor afegit.

Pot servir per atraure companyies i retenir la joventut?

És clar que sí. Estem plantejant moltes alternatives: electrònica, laboratori, impressió industrial o maquinària CNC. Tinc gent amb família i fills i poques vegades he vist treballar tan bé. Hi veuen futur i saben que poden fer-ho aquí. Hi ha joves amb talent que marxen a estudiar a fora i que després no tenen on tornar laboralment i s’acaben buscant la vida en altres llocs. Quan això passa es perd qualitat intel·lectual i humana. És positiu que donem la possibilitat de tornar i per a això cal un centre tecnològic amb persones d’aquí que valoren casa seva i poden créixer a nivell professional.