“Ja he demostrat que soc actriu i ara em puc permetre arriscar”

Una de les actrius que es va donar a conèixer per la mítica sèrie de TV3 Nissaga de Poder i més endavant a Vendelplà. Ha demostrat versatilitat en el teatre amb la interpretació de molts personatges diferents i ara assegura trobar-se en una etapa professional que li permet experimentar i arriscar-se amb nous personatges.

Expliqui’m l’argument de l’obra ‘Eva contra Eva’?

La funció parteix de la pel·lícula All About Eve. Tracta d'una actriu més gran i una altra de més jove, però a diferència de la pel·lícula, que és d’una altra època, hem portat la problemàtica entre les generacions que treballen des de fa molts anys i que segons les generacions més joves no acaben de deixar pas. És l'enfrontament de dues generacions, però sobretot també és la visió que en té un home, el personatge que representa un autor que escriu una obra per a les actrius.

Creu que hi ha certs paral·lelismes amb la vida real, és a dir, que hi ha aquest enfrontament entre els més joves i els grans?

El director de l'obra, en Pau Miró, ha posat aquest problema perquè és present, i no només en el teatre, sinó que hi és en totes les professions. Tot i que en el teatre no podem competir entre generacions perquè uns fan uns papers i els joves uns altres. Però és cert que hi ha projectes que sempre es busquen uns noms, etc. Però també t'ho has guanyat a pols. I els que venen darrere tenen ganes que fotem el camp. Amb la crisi aquest problema encara es va accentuar.

Per què, què és el que fa tenir èxit a una persona en el món del teatre?

Si ho sabés jo crec que seria milionària perquè hauria venut el secret. No en tinc ni idea. Són un cúmul de coses. Evidentment has de tenir talent, sense això no vas enlloc i un cop el tens, has de tenir sort. Has de saber triar els projectes, ser molt generós en escena i amb els companys per donar tot el que tens quan puges a l'escenari. També has de tenir molta resistència perquè això és una cursa molt llarga i pot ser un èxit avui i un fracàs demà. No es pot parar de treballar i, quan et penses que ja ho tens, donar-hi tres voltes més perquè segur que hi trobes altres coses.

Així, no tothom està capacitat per ser actor?

No, evidentment. El talent, si no el tens, no cal ni que comencis. Això es té o no es té, no es fabrica. Tu pots apuntar-te a una escola de teatre i estudiar quatre anys, però, si no tens talent, acabaràs l'escola i no tindràs feina o en tindràs una i no en tindràs més. Ara bé, hi ha molta gent que té talent, però és un món competitiu i ha de fer una cosa millor o més excepcional que els altres. Has de trobar la manera de ser únic, perquè ho fas d'una manera que només ho fas tu.

Ha comentat que s'ha de tenir sort. Creu que el seu pas per la mítica sèrie ‘Nissaga de Poder’ o ‘Ventdelplà’ li van suposar un abans i un després?

Nissaga de Poder va marcar perquè fins llavors havia treballat al Teatre Lliure. Havia fet teatre sempre i de cop vaig passar a tenir una popularitat que amb el teatre no hauria aconseguit. En aquest sentit, sí. I evidentment, si tens popularitat omples més els teatres, et contracten més, etc. Quant a qualitat de feina estic molt contenta d’haver fet Nissaga, crec que va ser una sèrie que va trencar moltes coses. On m'he arriscat més, però, ha estat al teatre amb personatges que m'han ensenyat moltes coses.

Quina seria l'etapa professional més difícil que ha viscut fins ara?

La meva vida ha estat un pas rere altre. El més important és que mai m'he quedat aturada. Mai m'he trobat que no m'hagin trucat durant un any o dos, que és molt dur. Sempre he anat endavant i encara hi soc, no he acabat de fer passos. És un camí que aniré fent.

I la més agraïda?

Jo crec que ara perquè puc triar els projectes, els començo des de zero i és molt bonic veure com els tires endavant. A més, cada vegada m'ho passo millor. Tinc ganes d'aprendre, provar coses i fer nous personatges. Ja he demostrat que soc actriu i ara em puc permetre arriscar amb nous personatges.