“Sembla que per a Turisme no existim i només es parla d'hotels”

Va agafar el relleu de Valérie Lackner al capdavant de l’Associació d’Empreses d’Allotjaments Turístics després d’haver estat lluitant “a contracorrent” pel Reglament de funcionament del Registre d'Habitatge d'Ús Turístics. Ara, Àlex Ruiz, aspira a expandir la presència de l’associació més enllà de Canillo i Encamp per tenir més pes en les reivindicacions del sector davant el Govern.

Va assumir la presidència després de perdre el recurs que van interposar contra el Reglament de funcionament del Registre d’Habitatge d’Ús Turístics. Un moment delicat...

Sí, vam perdre però sabíem des del primer moment que era una lluita a contracorrent. Però el dret a la protesta sempre hi és. Nosaltres defensàvem que s’havia de disposar del 100% de l’apartament per fer el canvi a un habitatge d’ús turístic, mentre que la llei diu que aquest canvi s’ha de produir quan passes del 75% de l’edifici.

S’ha resignat a intentar de nou canviar aquest reglament amb la nova ministra de Turisme?

És que ja no hi podem fer res. Ara el que hem fet com a propietaris són les demandes de HUT a Turisme, que són un total de 2.486 si no vaig errat. Per tant, estem esperant que acabin les inspeccions i facin la radiogradia de cada sol·licitud per avaluar el coeficient d’explotació de cada edifici.

I a partir de llavors?

Els que passin del 75% són els que hauran d’adequar-se a ús hoteler o, en el seu defecte, reduir les places fins al 74,99%. A partir d’aquí tenim un any per decidir si decidim adaptar-ho a l’ús hoteler i explotar el 100% del bloc. I després tenim dos anys per presentar un projecte per adaptar-ho a l’ús hoteler.

I quins són els principals canvis que han d’introduir al ser un HUT?

Per exemple, has de tenir una recepció a cada bloc i una escala d’emergència. I això és un hàndicap perquè són pisos que estan destinats a usos residencials on has d’invertir per reformar. I a vegades això és impossible perquè hauries de trencar una façana de pisos per donar cabuda a una escala d’emergència. I si et carregues tots aquests pisos llavors potser tornes a estar per sota del 75% del coeficient d’explotació d’habitatge d’ús turístic.

És a dir, pot arribar a existir la casuística de fer inversions seguint un reglament que després no s’hi adscriuen?

Sí, de fet, amb l’antic cap de Govern vaig voler que em fes un compromís verbal que en el cas de no poder fer una escala d’emergència buscaríem un pla B. I em va dir que això dependria d’Indústria i que potser el que es podria fer és sectoritzar plantes mitjançant una porta tallafocs, per exemple.

El problema és que aquests edificis en el seu inici eren concebuts com a habitatges merament residencials...

Sí, però pel motiu que sigui no rendeixen. Llavors com a propietari et veus obligat a buscar solucions, ja sigui venent o llogant. Però, per exemple, hi ha molta gent que no vol venir a viure al Tarter perquè està lluny d’Andorra la Vella. I com que no ho pots vendre ni llogar, llavors ho converteixes en un apartament turístic perquè és l’única manera perquè et doni una rendibilitat.

Amb aquest nou escenari s’han arribat a trepitjar amb la Unió Hotelera?

Sempre es parla que hi ha una guerra entre nosaltres. I de guerra no n’hi ha, però també és cert que no hi ha contacte. El client que ve a un hotel és un client que no ve a un apartament turístic. I viceversa. Jo tindré aviat una reunió amb el Carles Ramos i vull arribar a una entesa. Hauríem d’anar de la mà, però hi ha una certa desconfiança perquè es pensen que els estem traient clients. Quan el client que ve a un apartament, el que vol és fer vida a casa, és a dir, tenir el seu espai, cosa que en un hotel no tenen.

Per tant, defensa que és compatible...

Completament compatible. Per molt que ens treguin places d’apartament turístic els hotels no aniran més a l’alça. Aquesta gent se n’anirà a la Vall d’Aran o a Puigcerdà perquè volen viure en un apartament, no en un hotel. No sé de quina manera, però hem d’anar de la mà i fer coses conjuntes. Per exemple, crec que al Congrés Mundial de l’esquí hauríem d’anar junts.

S’han sentit apartats?

No sé si apartats, però sí ignorats. Està clar que fa deu anys aquí no hi havia apartaments turístics. Només hi havia hotels, albergs i càmpings. I fa uns anys va sorgir aquesta denominació nova d’apartaments turístics i ens estem fent un espai en el mercat. De fet ens agradaria tenir una mica més de reconeixement per part del Govern. Si t’hi fixes, quan fan qualsevol presentació a algun esdeveniment les dades són sempre de la Unió Hotelera. Sembla que per a Turisme no existim i només es parla d’hotels.

Però disposen d’aquestes dades per calibrar el seu impacte en l’economia?

No, però tenim intenció d’aconseguir-les perquè penso que som un nucli important dins del sector econòmic d’Andorra.

Han percebut un descens dels turistes anglesos amb la fallida de Thomas Cook?

No t’ho sé dir perquè els turistes anglesos acostumen a anar més cap a la zona de Vallnord, sobretot a l’àrea d’Arinsal. A la part de Grandvalira en venen, però no tants. I a través de l’associació només tenim gent d’Encamp i Canillo. I jo com a president un dels reptes que m’he proposat és tenir gent de totes les parròquies per representar tot el país.