“Enteníem que Funció Pública havia de dependre de Liberals”

Té entre mans la modificació i el desplegament d’una llei que, amb el seu partit, va portar al Constitucional. Assegura que hi ha sintonia amb DA i es congratula d’haver recuperat el diàleg sindical.

Què s’està revistant de la Llei de la funció pública, els canvis a què obliga el Constitucional o un treball més intens?

S’està fent un treball una miqueta més intens. El fet que la llei estigui en vigor ens dona l’oportunitat de veure com funciona i s’ha fet un treball de revisió allà on hi havia dubtes, de vegades per qüestió d’esmenes parlamentàries s’ha fet algun canvi que ha pogut afectar i contradir alguna altra part del text. Estem revisant coses pràctiques.

Com ara?

Un exemple és el de la mobilitat entre administracions. La plaça del cap d’àrea de Joventut, que se n’ha parlat. La nova llei estableix un principi de mobilitat entre administracions que afecta els comuns, el Consell, el Consell Superior de la Justícia i, per tant, la primera convocatòria interna per cobrir una plaça s’obre també a les altres administracions i això ha provocat que una persona d’una altra administració s’hagi presentat al lloc de cap d’àrea del departament. Aquesta és una qüestió que els cònsols també comentaven. Quan no tens gent està molt bé però quan el que vols és promocionar dins d’un equip pot significar una contradicció. Em demanaven si era possible facilitar poder triar, si és per promoció interna primer donar l’oportunitat a qui ja tenim. I ho estem considerant.

Tota aquesta feina s’està fent de manera estreta amb els sindicats?

Amb els sindicats de l’administració pública ens trobem un o dos cops al mes. Amb els que no venen a les reunions també procurem trobar-nos. Un redactat no el tenim damunt de la taula, sinó que hem tornat a parlar d’aspectes que volien tornar a parlar, i hem mirat si podríem ajustar alguna qüestió. Després ens anem posant al dia en qüestions com el reglament de carrera, que preocupa. El compromís és que no l’entrarem si el model primer no el testem i el discutim. Hem demanat una simulació, amb dades reals, d’un parell de departaments.

Els nous complements, la conversió dels triennis en quinquennis va ser el cavall de batalla dels funcionaris.

Estan més convençuts ara?

Convençuts no hi ha ningú. Quan t’estic parlant d’un reglament de carrera, d’arribar a tenir un complement cada dos anys i que no serà consolidable perquè valorarem la teva productivitat en relació al que fas o no fas, això al final és quelcom que ha d’arribar. La certesa que genera la valoració per antiguitat no te la genera una cosa que de moment no tens. Però el compromís és compartir, revisar números i tenir la possibilitat de discutir com es pot ajustar el model: què es vol puntuar més, què és el que es vol puntuar menys...

I quin és el calendari?

M’agradaria poder entrar la llei al Consell abans de l’estiu. I abans de fer-ho poder explicar als consellers els canvis. I amb el reglament de carrera la intenció és durant aquest any poder tenir provat i discutit el model.

Treballa una llei que va criticar molt...

I que no vaig votar....

I que va portar al TC...

I ens van donar la raó per poder canviar algunes coses. Però bé, també és una oportunitat. El fet de tenir un Govern de coalició fa que un intenti trobar molt els equilibris. I ens hem arribat a trobar amb alguna qüestió que els sindicats insistien molt i quan hem revisat el text resulta que estava canviada però la percepció era que en realitat no s’havia aconseguit absolutament res. No és que ells estiguin en contra de tot, penso que estaven en contra de no haver pogut aportar més. Jo des d’aquí tinc molt més coneixement ara de com funciona l’administració pública en el seu dia a dia i què representa la relació amb els treballadors del que segurament tenia estant al Consell General.

Com treballa amb els socis de Govern?

Quan hem pogut plasmar algunes qüestions que es demanaven i d’altres que el seu funcionament dificultava al dia a dia el Govern ha estat d’acord, també els demòcrates, d’anar més enllà i mirar ara que estem provant la llei si la podem millorar. El tema de la mobilitat a tots ens semblava fantàstic i resulta que al posar-lo en pràctica hem trobat coses que s’haurien de polir.

Una cosa que va causar sorpresa va ser que decidís nomenar una secretària d’Estat que com a sindicalista havia estat al capdavant de les mobilitzacions i la vaga contra la llei. Per què aquesta elecció?

La Lara estava a la policia però havia treballat dins del departament de funció pública, coneix la llei, l’anterior i l’actual, perfectament. Enteníem que era necessari que Funció Pública depengués dels liberals i crec que també ha ajudat a aquest canvi de tarannà, de relació, no perquè fóssim els liberals si no pel fet d’haver-hi un canvi de Govern i un Govern de coalició. Quan vam fer els acords enteníem que era necessari si volíem recuperar el diàleg que el tema de la funció pública tingués un interlocutor diferent. Sigui la Lara o jo, ni una ni l’altra vam estar d’acord amb la llei, penso que no hi ha diferència, estàvem en oposició a com es van fer les coses. Però bé, la política és així, hi ha un canvi com a resultat d’unes eleccions, nosaltres vam veure l’oportunitat de poder treballar en aquest aspecte i vam marcar una sèrie de qüestions. Per part demòcrata mai m’han dit...

No hi ha hagut límits?

Anem parlant de tot, anem compartint. La relació de la coalició és bona. No hi ha línies vermelles, la línia és econòmica, evidentment. No és ni una línia dels dos partits, és de país. Ara el compromís amb els sindicats és si hi ha una línia econòmica, però parlarem dels números.

Partint que l’actual despesa és assumible?

Hi ha uns paràmetres, uns estàndards europeus i Andorra no està en els més alts quan ho compares amb d’altres estats. La partida pressupostària en capítol 1 ha anat creixent per moltes raons, per l’antiguitat, per exemple, però en els pròxims anys hi haurà una gran part de gent que es jubilarà. No es tracta que hi hagi una xifra topall, el que hem de tenir és una planificació, que el percentatge d’inversió en aquesta partida és sostenible amb les finances públiques. I també la transformació digital i l’automatització de tasques contribuirà que les administracions transformin els seus llocs de treball, i segurament també al control de creixement en nombre de persones, tot i que no deixarà d’entrar gent.