“Volem apropar la clàssica més enllà del Palau de la Música”

És un dels directors catalans més mediàtics del moment, sobretot després del seu pas pel conegut programa de TV3 Oh Happy Day. Ara participa en un programa musical de Catalunya Ràdio que vol servir com a eina pedagògica per apropar la música clàssica a la societat. Ho compagina amb la tasca de director, amb la qual ja fa més de deu anys que està al capdavant de l’Orfeó Lleidatà.

Com arriba un a ser director?

Tota la vida m'havia agradat l’orquestra i dirigir. Vaig estudiar piano, que és un instrument molt bonic però també és molt solitari. Al final vaig decidir encaminar-me cap a la direcció d'orquestra. Des de molt petit componia melodies i això em va donar peu a entrar al món de la direcció amb la carrera superior de direcció d'orquestra. També he fet postgraus per Europa.

Llavors va començar a treballar en diversos projectes?

Exacte. Fa uns 10 anys em va arribar l'oportunitat de crear la Jove Orquestra de Cerdanyola i també es va posar en contacte amb mi la fundació Victòria dels Àngels per crear una orquestra per a cantants, que bàsicament tingués repertori basat amb la veu. També fa quinze anys que soc director de l'Orfeó Lleidetà, amb el qual hem fet una tasca de renovació del concepte clàssic coral. Tenim la sort de comptar amb un gran planter de joves músics. S'ha fet una gran revolució i és veritat que tot va explosionar una mica després del programa Oh Happy Day de TV3, que van veure que podien cantar alguna cosa més actual.

I el paper d'un director quin és? Hi ha molta gent que es pensa que la seva funció és moure els braços.

Hi ha gent que em diu: És que tu et poses allà al davant i ni els músics et miren. No és així. La seva feina és bàsica i cal tenir en compte que l'orquestra és un instrument d’instruments, és a dir, tens quaranta músics que han de sonar a l'hora i qui l'interpreta i fa que vaigi cap a un costat o l’altre és el director.

De fet, ha pogut ser director assistent al Liceu. Què significa poder dirigir en un teatre tan important?

Va ser una experiència molt bona també per adonar-me que la idea que estàs dirigint en un dels millors llocs també té a veure amb el pressupost econòmic, vull dir, la feina que faig tant amb la meva orquestra com amb l'Orfeó és la mateixa però amb un altre nivell de recursos que el que vaig poder fer al Liceu, que vaig poder estar amb persones de primera divisió, però la feina és la mateixa.

Per què ha decidit interpretar el ‘Gloria’ de Vivaldi el dia 29 de març i no una altra obra?

Perquè a l'Orfeó fa un temps que fem projectes amb un estil més rock, com les Nadales. Cada any intentem que es puguin fer coses més líriques amb orquestra. L'any passat, per exemple vam fer el Réquiem de Mozart. No volem que el cor perdi el nivell i barrejant dos estils, clàssic i modern, es complementen i permeten millorar la tècnica.

Quines dificultats té interpretar una obra barroca?

La dificultat més gran és que cada veu és important. No hi ha veus que acompanyen i altres que fan melodia. Moltes vegades són fugues amb què cada veu té la seva importància.

A la Seu d’Urgell és la primera vegada que dirigeix. A Andorra per què no hi ha arribat?

La Diputació de Lleida ens ha donat suport i ens ha permès que puguem fer la gira i és qui ha decidit a on podríem tocar. He de dir que serà la primera vegada, en el meu cas, que dirigiré a la Seu d'Urgell i em fa molta il·lusió perquè penso que pots escoltar obres de primer nivell i de gran qualitat més enllà de Barcelona. Encara que estiguis a 300 quilòmetres del Palau de la Música, per exemple, volem que tothom tingui l’oportunitat de gaudir de la música en directe.

Quins seria el repte més gran que li podrien plantejar mai?

Dirigir una gran obra en un gran teatre del món, tot i que a vegades no cal. Ara estic escrivint una obra per a orquestra i cor de nens, en què el més important és que s'ho passin bé i cantin bé. Un pot pensar amb coses molt grans però al final la música és música i el més important és portar-la a tot arreu.