“Considero injust que la temporada no es pugui acabar”

Amb prou feines ha pogut assaborir què és asseure’s a la banqueta de l’FC Andorra, però Nacho Castro espera pacientment la represa del campionat. La crisi sanitària ha tallat sobtadament el seu curt periple com a tècnic tricolor, només dos partits –davant Hèrcules i Oriola–, però espera que tot arribi a bon port.

Molt estrany tot plegat.

És el que toca. Vam demanar permís al club en el seu dia i, dintre de la incomoditat de la situació, som a Barcelona, amb la família. Intentes analitzar-ho tot i veus que el tema ve de llarg perquè tenim l’exemple de la Xina i sembla que anem amb setmanes de retard. La gent no és conscient de la gravetat, a poc a poc aniran sortint més casos i, malauradament, acabarà repercutint en tots els àmbits.

Com ho porten?

Ho intentem portar el millor possible, tranquils a casa. Per sort cap persona propera s’ha infectat o ha tingut algun símptoma i, en el fons, un es preocupa per la gent gran o per aquella que ja tingui alguna patologia prèvia.

I treballant des de casa.

Sí, evidentment. Amb el Narcís [Barrera, el seu segon] i el Jaume [Nogués, director esportiu] estem en contacte permanent. Hem fet una marató important de veure partits del nostre grup i no deixem de planificar coses perquè no pots estar aturat.

La indefinició ha de ser incòmoda.

És difícil saber i ni es té la certesa de si es podrà reprendre la competició o no, però el que no espot fer és deixar de fer coses que després ens poden servir de cara al futur.

El que sí que es coneix és la suspensió ‘sine die’ de la lliga.

M’agradaria que la lliga pogués finalitzar. Considero injust que es donés per acabada i el gran problema és el retard que portem en comparació amb altres països. Per exemple, a la Xina no competeixen des del desembre, quan van acabar el campionat, i ja han passat uns mesos. Serà molt difícil que, en un mes, tal com s’estan produint les coses, arribi la normalitat. Tant de bo, perquè entenc que seria el més just.

El grup de WhatsApp de l’equip funcionarà com mai.

Parlem entre nosaltres i de manera individual amb els jugadors, sobretot en l’àmbit personal i si la família es troba bé. Afortunadament està tot en ordre en aquest sentit i això, evidentment, és el més important. Dintre de les limitacions que té a l’hora de treballar, la plantilla està seguint un planning de treball perquè pugui, en cas que es reprengui el campionat, tornar dintre d’uns paràmetres més o menys normals.

Les aturades no acostumen a agradar.

Nosaltres estem ara acabant de recollir informació que potser abans no teníem i, en aquest sentit, hem disposat d’un temps amb el qual no comptàvem. L’aturada ha estat una llàstima, evidentment, però no podem donar més voltes a aspectes que no depenen de nosaltres ni que podem controlar.

Té la sensació que per a l’Andorra la situació ha estat, encara, més inoportuna?

Si pensem només en nosaltres, en l’Andorra, és clar que sí. Vam agafar l’equip amb una dinàmica negativa i en aquests dos partits és cert que, anímicament, la situació havia canviat. Feia 15 dies que treballava amb el grup i ara, si tornem, serà gairebé començar de zero. De totes maneres és pitjor la incertesa d’aquells equips que estan en play-off, els que van primers o lluitant per la permanència. Estem tots afectats, perquè a nivell de club suposarà un perjudici econòmic i pel que fa al futur i la planificació, també.

Ho deia perquè el grup es tornava a sentir fort.

Sí, és clar. Acabàvem d’arribar i s’havia trencat la dinàmica negativa amb l’empat a Alacant i la victòria davant l’Oriola, i com a entrenador això em reconfortava. Insisteixo, la situació és complicada per la incertesa i, per molt que analitzis, qualsevol decisió que no sigui acabar la temporada serà complicada per als equips.

A tot això, s’hauria d’afegir la necessitat d’una pretemporada.

És molt difícil. Si es reprèn arribes amb el temps just i, a més, molts contractes acaben el 30 de juny i potser hi ha jugadors amb contractes amb altres equips per a la temporada que ve. Al final, si et trobes davant la situació de jugar dimecres i diumenge cada setmana per poder recuperar terreny, serà molt complicat que es pugui sostenir, excepte aquelles plantilles més àmplies.