“Ajudarem que els pacients es puguin recuperar més ràpid”

Dues setmanes després de la seva arribada al país, la brigada mèdica cubana que lidera el doctor Luis Enrique Pérez Ulloa encara la seva primera setmana de treball a ple rendiment. La seva experiència sanitària es focalitzarà a l’UCI per evitar-ne el col·lapse.

Quina experiència té la brigada mèdica present a Andorra?

Som 39 professionals cubans que estem dividits en llicenciats d’infermeria i metges especialistes. D’aquests, quasi la meitat ja té altres experiències internacionals. I vull ressaltar que quatre d’aquests metges van estar combatent contra l’ebola a l’Àfrica durant sis mesos quan ningú volia anar-hi. I és una fortalesa tenir-los amb nosaltres perquè ens poden transmetre la seva experiència. A més, el 90% dels integrants de la brigada tenen més de 10 anys d’experiència a Cuba exercint la seva professió.

Van reclutar els 39 sanitaris en només una setmana. La gestió ha estat molt ràpida...

Cuba té 28.000 metges a l’estranger i té tot el personal mèdic disposat, de forma humanitària, a complir amb les seves tasques allà on sigui sol·licitat. Aquest és el principi de solidaritat que ens ha arrelat l’esperit de la revolució. Compartim el que tenim a altres pobles del món. No hi ha major plaer que servir d’alguna cosa a la resta.

Imagino que també és coneixedor de les veus que sostenen que les brigades es mouen per interessos econòmics...

Això significa no conèixer el sistema de salut públic cubà, que és purament altruista. El trasllat dels metges a nivell internacional per donar ajuda humanitària és estrictament voluntari. No prima res polític ni econòmic. No ens importen els països, sinó les preocupacions dels pobles. Les mentides que hi ha sobre les brigades internacionalistes es contraresten amb el que estem fent nosaltres aquí.

Tenen aquí les mateixes condicions laborals que si estiguessin treballant al seu país?

Això no ho mirem nosaltres. Quan hi ha una activitat solidària que se sol·licita a qualsevol part del món, nosaltres no preguntem quines condicions hi ha per anar a treballar. Això no és una qüestió essencial per desenvolupar la solidaritat. Fem el que faci falta i ens posem a disposició de les autoritats sanitàries del país on anem.

D’acord, però Cuba els ha garantit una remuneració que es correspongui al nivell de vida d’Andorra?

A nosaltres no ens falta de res. Quin millor exemple que estar aquí i escoltar com ressonen les notes de l’himne nacional de Cuba en els balcons cada dia a les vuit de la tarda. I quan un va caminant cap a l’hospital i s’adona que els aplaudeixen això arriba al cor i ens omple d’orgull. És el millor regal que hem rebut i això no es paga amb diners.

Una de les preocupacions del ministre de Salut era evitar el col·lapse de l’UCI. Serà allà la seva principal àrea d’intervenció?

Fonamentalment avui estem col·laborant en el suport assistencial en la teràpia intensiva, on pràcticament hi ha pocs recursos humans perquè hi ha molts professionals que estan malalts. Ara, amb la brigada mèdica cubana, no hi ha d’haver cap problema de recursos humans per enfrontar-nos al virus si els llits de l’UCI estan plens. A més, nosaltres respectem el seu horari de treball, però ja hem traslladat a les autoritats sanitàries que si fa falta passar les nits senceres a l’hospital ho farem. En un cas d’emergència no ens importa els temps. En el moment que faci falta, allà serem.

A partir de demà ja comencen a treballar tots els membres de la brigada. Com es repartiran?

Aquesta setmana ha estat de familiarització, a partir de dilluns ja entren els metges i les infermeres en la rotació habitual de l’hospital. A més, hi haurà dues infermeres i tres metges de medicina interna al Cedre. Aquest és el protocol, però no vol dir que sigui un cronograma estàtic del personal, sinó que pot variar en funció de les necessitats de les autoritats.

Ahir per primera vegada van descendir els casos actius. Preveu que la tendència sigui aquesta?

El ministre va dir que es farien tests ràpids a tota la població. I jo penso que allà sortiran més casos de gent asimptomàtica o que es pensa que té un refredat quan és un positiu per Covid-19. I ja està previst com ens podem organitzar si ingressen més pacients, fins i tot amb l’aïllament domiciliari i el seguiment per via telefònica. Si hi ha una parròquia que tingui més casos de Covid-19, allà també es pot fer una intervenció pilot i ajudar al diagnòstic llar per llar. No sabem quant durarà això, però ajudarem que els pacients es puguin recuperar més ràpid.

Com a expert sanitari, quin diagnòstic fa de la situació actual de la pandèmia al país?

Andorra és un país que té una esperança de vida molt alta, d’uns 90 anys. I aquest és un virus que fonamentalment fa estralls a la gent de la tercera edat. És a dir, és un país que té el condiment perquè el virus pugui atacar. Per això, el més important és erradicar la cadena i anar on està el focus del contagi i combatre perquè no es propagui.

Com porten ser lluny de casa?

Separar-se de la família és sempre quelcom que toca el cor. Però quan la solidaritat crida al nostre país nosaltres hi anem sense cap mena de problema. L’acollida d’Andorra ens ha fet sentir com a casa. Ens fa créixer, ens ànima i ens fa comprometre encara més amb aquest poble.