Marc Corbacho

“Cal pensar en les fronteres per aturar la Covid”

L’investigador de l’assaig dirigit per Oriol Mitjà confia que la hidroxicloroquina ajudarà a frenar la cadena de contagis i insisteix en la responsabilitat individual pel desconfinament

“Cal pensar en les fronteres per aturar la Covid”

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L‘investigador Marc Corbacho treballa amb l’equip d’Oriol Mitjà en l’assaig clínic que ha de determinar si la hidroxicloroquina pot servir per frenar el nombre de contagis de la Covid-19 i amb el qual també col·labora Andorra. En cas d’un resultat positiu, el medicament es podria subministrar als contactes dels positius i minvar així la pandèmia.

El seu equip està treballant en l’assaig clínic de la ja coneguda hidroxicloroquina i amb el qual també participa Andorra.

Nosaltres treballem amb la hidroxicloroquina, que en alguns estudis amb pocs pacients ja ha demostrat tenir un afecte sobre el virus. El medicament es podria utilitzar en persones que s’han vist exposades al virus però que encara no l’han desenvolupat. Ara mateix aquestes persones només poden esperar a veure com evolucionen i això és el que volem modificar amb aquest medicament. Es tracta d’un medicament segur i que amb només una setmana podria canviar les tornes.

Només caldria prendre’l una setmana?

Sí, perquè és en els primers cinc dies que el virus està en les mocoses, multiplicant-se, replicant però encara abans d’envair. En el tractament es dona només la meitat de la dosi que es considera màxima i sabem que és molt segur. És una finestra d’oportunitat perquè no progressi la malaltia.

La voluntat de l’assaig és, per tant, frenar el nombre de contagis.

Exacte. Per exemple, si en un centre residencial o sanitari s’ha detectat un cas i per tant una quinzena de persones s’han posat en risc, amb la hidroxicloroquina podríem aconseguir que en comptes de tres nous positius en surti un o cap, de manera que aturaríem la cadena de transmissió. Si el virus no troba ningú a qui infectar amb una setmana s’acaba la transmissió. Això és molt important perquè aquest virus corre molt. Una de les raons és perquè una persona que té la Covid-19 pot infectar de mitjana tres persones. Això és un número molt alt. Si aconseguim que en comptes de tres, n’infecti només una, el virus deixarà d’estrendre’s.

Quan calculen que tindran resultats i, si són positius, quan es podrà començar a subministrar?

Estem revisant totes les dades i buscant els motius en els casos que hi ha algun forat. El rentat d’aquestes dades no hauríem de trigar en tenir-lo. Ho dic prudent perquè en principi les volíem tenir dimarts passat però els nostres tècnics i les persones que hi ha darrere de la base de dades tenen una feina monumental. Considerem, però, que amb el 20% dels pacients que han entrat i que han acabat el seguiment podrem fer un resultat preliminar. Si aquest resultat fos ja tan bo, tan potent com per donar una conclusió, faríem la recomanació amb seguretat. Que sigui preliminar no té perquè voler dir que s’ha donat massa d’hora. Vol dir que es fa una anàlisi per no donar una conclusió massa tard. És a dir, si amb el 20% tenim un resultat clar no cal esperar més.

Per tant, els resultats podrien ser imminents.

Sí. Els hem de revisar i si la potència estadística ens ho permet farem una publicació amb els resultats i si les autoritats ho donen per bo es faria una recomanació general. De totes maneres, nosaltres seguirem amb l’assaig perquè si amb el 20% ja tenim una recomanació, el que caldria fer és que tothom rebés el medicament i seguir mesurant el que passa per reforçar la nostra hipotesi. De moment, tots els afectes adversos són lleus, algun mal de panxa lleu. De totes maneres, el format de l’estudi és seqüencial. És a dir, que anem afegint voluntaris fins que arribem al número que havíem previst, que eren 3.040 contactes i 290 casos. Ara mateix ja tenim 2.116 contactes i anem avançant a un ritme que potser en una setmana ja en tindríem prou, però les previsions canvien.

Tenen un càlcul de quan començarà a baixar el nombre de casos?

Jo no soc epidemiòleg però si hi ha problemes en dir quan arribarem al pic o quan començarem a baixar és perquè no és una corba, sinó una dent de serra. Quan es detecta un brot en una residència, per exemple, es dispara, però després tenim un cap de setmana amb menys casos i sembla que baixa. Nosaltres reclutem aquestes persones noves i per tant seguim el mateix ritme que la dent de serra. Això i els canvis en salut pública ens fan difícil fer previsions molt acurades.

Andorra just ara ha començat a obrir una mica el confinament i se’ns permet sortir una hora cada dos dies. Tenen por que amb mesures més laxes pugui haver-hi un nou brot?

Això depèn de moltes variables, sobretot del comportament de la societat. Jo crec que després del que hem viscut la gent respectarà les mesures, utilitzarà mascaretes i no abaixarà la guàrdia i això farà bé a nivell general. El comportament junt amb les mesures d’organització de no sortir tots a la mateixa hora pot fer que sigui un desconfinament segur. Però el comportament humà és molt imprevisible perquè a més estem molt mancats d’afecte, de contacte i això pot acabar fent pujar la corba.

Ens han anunciat també que es faran tests a tota la població, malgrat que no serà obligatori per les dificultats legals que sigui així.

Això és ideal perquè ajuda a desconfinar la gent que segur que no tenen la malaltia i no seran vectors per infectar més gent. Jo crec que la població respondrà bé perquè és una prova mèdica segura i no veig perquè la gent s’hi ha de negar. Si es fa un desconfinament testant el 100% de la població seria un desconfinament segur però després cal pensar en les fronteres. Perquè si això es fa a nivell de país però no del país veí, poden haver-hi els casos importats, que també s’han de tenir en compte.

No forma part del seu estudi, però tenen informació sobre quan podrem tenir vacuna?

Parlo una mica fora del meu àmbit però està clar que la vacuna serà el que donarà un final més permanent. Hem de saber més del comportament biològic del virus, si fa mutacions i si s’ha de canviar la vacuna i adaptar-la com amb la grip estacional. També hi ha la possibilitat de la immunitat de grup, que permetria que el virus no saltés d’un a l’altre i la cadena de transmissió pari per si sola. El problema es que encara no es coneix si una persona pot reinfectar-se.

Li faré la pregunta estrella que probablement no em pot respondre però que tothom espera. Quan podrem tornar totalment a la normalitat?

És la pregunta del milió. Hi ha països que ens porten uns mesos d’avantatge i encara no han recuperat la normalitat, per tant és difícil de dir. També depèn del clima. Si ens ajuda, potser al juliol-agost tenim normalitat completa sense por dels casos importats. Però no soc epidemiòleg i depèn molt de si la gent es pot o no reinfectar.

tracking