“S'hauria de fer una reflexió per saber cap a on vol anar la lliga”

Fa gairebé dos mesos que està confinat a Tarragona, la seva ciutat des de fa molts anys, i tot i que celebra que el govern espanyol hagi obert una mica la mà i permeti començar a fer algunes activitats, desitja que la situació “no s’allargui gaire més”. De moment, tornar a Andorra és missió impossible fins que no es reobrin les fronteres. El futur de la Lliga Multisegur i saber si es podrà reactiva la competició són encara incògnites.

El que pitjor es porta del confinament és la incertesa.

Probablement. No saber què passarà, com es podrà resoldre la situació no és agradable i resulta incòmode. A veure què decideixen entre la FAF i Govern ja que nosaltres només podem esperar.

La suspensió temporal de la lliga ha estat, evidentment, per causa de força major, però l’equip anava directe cap al títol.

Estàvem en un molt bon moment. Només havíem perdut un partit en les 18 jornades que s’han disputat i l’equip estava en bona progressió. El grup ha anat creixent dia a dia d’una manera notable i l’aturada ens va arribar malament perquè estàvem molt bé i, a més, el partit més immediat era davant el nostre principal perseguidor, el Vall Banc Santa Coloma.

És optimista? Creu que s’acabarà de jugar?

La pregunta que a tothom ens agradaria poder i saber respondre [riu]. La situació sanitària és absolutament prioritària i és difícil ara plantejar-se si es pot reprendre un campionat i, a més, s’han de tenir en compte altres consideracions.

Com ara quines?

De tipus esportiu, em refereixo. Després d’estar tant de temps aturat, no es pot reprendre l’activitat de la nit al dia. Fa falta un període mínim de preparació i tot això implica una organització, si hi ha dates disponibles o no, vull dir que no s’ha de reprendre la lliga per reprendre-la. Aquesta no hauria de ser una opció perquè la competició quedaria desvirtuada, per tant hem de ser prudents, pacients i veure si realment s’obre la finestra d’una possible represa del campionat i, sobretot, en quines condicions. Tot plegat s’hauria de recollir en un protocol, hi hauria d’haver un consens molt ampli entre tots els que formem part d’aquesta indústria i veure si és possible o no.

Al professional li agrada resoldre la lliga a la gespa.

Evidentment. Com a esportistes el que volem és que sigui el camp el que decreti qui és el campió. I tots estem en aquesta línia, que es resolgui jugant. Ara bé, si les circumstàncies no ho permeten s’hauria de veure quin és el camí que s’agafa. Evidentment soc part interessada, però la UEFA ja s’ha manifestat i, per tant, no descobriré res de nou ara. Insisteixo, tots volem jugar i si es fa hi ha d’haver uns requisits mínims per no desvirtuar la competició.

Si la lliga no es reprèn, podria la UEFA retirar les places europees a Andorra?

És la mare dels ous. El que està en joc, en el fons, és això, la participació a Europa. Si la lliga es cancel·lés definitivament i es donés el campionat com a nul tothom ho podria entendre. Ara, el gran atractiu d’aquest campionat és la classificació per a Europa. És una situació complexa perquè mai no plou a gust de tothom i hem d’esperar.

A la lliga hi ha hagut problemes econòmics que, per sort, l’Inter ha pogut evitar.

Es tracta de prestigiar el nostre producte, la nostra lliga. Més enllà de la crisi social i econòmica que estem vivint a causa de la pandèmia, el tema econòmic és un problema que ja es venia arrossegant. Un aspecte que no ajuda gens el prestigi de la lliga andorrana i s’hauria de reflexionar per saber on vol anar aquest campionat i com pot créixer. S’ha de fomentar una línia d’actuació des de la federació i, per exemple, definir quins clubs són seriosos i quins no perquè aquest tipus de situacions no es produeixin. De vegades és molt trist veure alguns equips que no presenten suplents. És molt fàcil posar-se les mans al cap però aquest és un mal endèmic que no ajuda en el prestigi de la lliga. Deixem-nos d’històries, millorem el producte i lluitem per abandonar la flaire d’amateurisme que envolta el campionat.