“Teníem l'ai al cor per si el material sanitari arribaria”

El ministre de Finances, Eric Jover, explica com ha treballat l’executiu els darrers mesos per donar resposta a una crisi sanitària mundial sense precedents que també ha repercutit en l’àmbit social i econòmic.

Quin paper va jugar el seu ministeri en l’inici de la crisi?

Durant la primera etapa vam ser facilitadors. És a dir, vam reorganitzar d’una manera molt ràpida una part del pressupost per no ser un fre per al ministeri de Salut, que necessitava respostes immediates per poder fer front a les despeses derivades del material sanitari, que evidentment no estaven pressupostades perquè ningú havia previst que passaria això. Vam haver de trobar partides que ja podíem dir que no es gastarien i ser molt facilitadors amb els processos administratius perquè es poguessin comprar, per exemple, mascaretes.

De fet, la compra de material sanitari va ser de les qüestions més complicades a l’inici.

Sí, no sempre teníem clar que les partides que estàvem comprant acabessin arribant. Hi va haver molta volatilitat tant pel que fa als preus com als proveïdors. Teníem la sensació que algunes partides que compràvem es revenien als millors postors i de cop havien desaparegut. Això ens provocava molta preocupació perquè ens intentàvem assegurar que material, com els ventiladors mecànics, arribés, però sempre teníem l’ai al cor per si l’enviament realment acabaria arribant.

I quina va ser la tasca quan el cop deixa de ser només sanitari per ser també econòmic?

Quan vam veure que això implicava una aturada econòmica total i que duraria setmanes, vam començar a fer reserves pressupostàries i a passar el missatge a tots els ministres que la davallada seria molt greu perquè tothom comencés a tancar l’aixeta i a tenir clar que hi hauria molts projectes que no podríem fer. Encara estem afinant quin serà l’import real de despeses i d’ingressos.

Quina afectació tindrà la crisi en les inversions? Saben ja a quins projectes renunciaran?

Ara el que cal fer és revisar, d’una banda, les polítiques d’inversió i, de l’altra, les despeses de funcionament de Govern. De moment hem fet unes reserves generals al pressupost per un valor de 17 milions d’euros en programes d’inversió i de 3,8 milions d’euros de despeses de funcionament. Aquests diners es poden anar reorientant. Són els grans números amb què ens belluguem des del ministeri, però cal acabar de definir com i en què ens gastarem els diners que encara queden al pressupost d’inversions. I el que ha volgut el cap de Govern és impulsar una reflexió per redefinir quins han de ser els eixos prioritaris que ens hem de marcar per a aquest any i per a la resta de legislatura. En aquest sentit, ens ha encomanat una reflexió crítica sobre els projectes que teníem i veure com la Covid els ha canviat. Això ho vol fer a curt termini. A hores d’ara, però, encara no sabem quins projectes concrets decidirem que no es fan durant la legislatura ni com acabarem de projectar la capacitat inversora que ens queda per a aquest any, més enllà de la Portalada, que són uns treballs que s’han de fer.

S’ha parlat d’aturar projectes de gran envergadura com l’heliport o el multifuncional?

Tot està sobre la taula. Dependrà de si la infraestructura en qüestió és una palanca econòmica o no. És a dir, segurament val la pena sacrificar algunes coses que no aporten valor i en canvi d’altres, encara que ens costi amb el pressupost actual, val la pena mantenir-les perquè ajudaran Andorra a sortir-se’n.

Els constructors han criticat que es rebaixi tant la inversió.

Cal recordar que a inici d’any ens trobàvem en una situació d’inversió privada i pública en obra molt important que fins i tot estava provocant una inflació. És a dir, les empreses constructores tenien dificultat per seguir la demanda, això provocava un encariment de costos, allargament de terminis i fins i tot problemes amb les plantilles. Aquella situació no era bona. El sector a curt termini no necessita tanta inversió com la que estava tenint. Ara, si ens ho mirem a mitjà i llarg termini, evidentment caldrà inversió de Govern i dels comuns.

És clar que l’estiu serà decisiu per saber l’impacte real de la Covid en l’economia. Confia què els turistes triïn Andorra?

Vull conservar un bri d’esperança. És a dir, si mirem el turisme com a sector global és evident que estarà molt tocat, però a Andorra podem tenir una possibilitat gràcies al turisme de proximitat, que crec que no sortirà tan malparat. És a dir, veig més possible que ens visitin els nostres veïns que no que aquests mateixos veïns vagin a Nova York a passar uns dies. Andorra pot ser l’opció per a la gent que vulgui sortir de casa però que per la situació sanitària i per seguretat vulgui una alternativa còmoda.

Per acabar, i després del que hem viscut, cal invertir més en salut? Està previst?

Tenim la sort de tenir una infraestructura sanitària tant en recursos tècnics com humans molt bona per la nostra dimensió. Sempre hem vist els diners gastats en salut com una inversió i una obligació moral amb els nostres ciutadans. Ara bé, el que demostra aquesta crisi és que com més potent tens un sistema sanitari més ben parat en pots sortir. Una part de la bona resposta que hem tingut ha sigut, sens dubte, gràcies als professionals que tenim. I això ens ha de fer reflexionar que potser toca invertir més en aquest sector i també en el fet de si un escenari similar es pot repetir. Després, a part, hi ha una cosa molt concreta, i és que ja s’havia acordat amb els treballadors una partida de 500.000 euros per a aquest any per incentius. Ells hi han renunciat i el Govern ha decidit que cal fer-los un reconeixement i ens hem compromès a donar-los íntegrament la part del sou que ens hem rebaixat.