“Arribarem amb un to físic bo i suficient per competir”

La lesió de darrera hora de Moussa Diagne, que l’impedirà acompanyar l’equip a València, i els problemes al genoll que arrossega Dejan Musli deixen el MoraBanc Andorra mig orfe a la zona interior per encarar la fase final de la Lliga Endesa. En aquest context, Bandja Sy i Nacho Llovet hauran d’arremangar-se i fer un pas endavant per batallar a la pintura. Difícil, però no impossible. Per a l’ala-pivot català només caldrà serrar les dents i cordar-se el cinturó.

Entenc que han agraït la tornada al treball en grup.

Els primers dies tot costava més i encara que a casa hem estat actius mai no és el mateix. Al principi tot era més de presa de contacte, d’agafar sensacions i de recuperar certa coordinació que, encara que no ho sembli,es perd molt ràpid. Ara que ja estem de nou en grup estem adquirint ja gairebé les sensacions normals, tot i que ens falti una mica de feeling i, evidentment, el ritme de competició. Tot i això ens estem apropant a un nivell de joc decent.

Tot i la millora evident, és complicat que l’equip arribi al 100 per cent a València.

Físicament és cert que no estarem igual que una pretemporada normal. No arribarem igual perquè ens falta el rodatge que et dona el joc i la competició, però arribarem amb un to físic bo, suficient per competir i per no patir gaires riscos de lesions.

Aquesta és, sembla, la principal preocupació que tindrà el jugador, les lesions.

Ara mateix, sí. Fins i tot, al jugador preocupa més això que el coronavirus. En aquest sentit està tot molt controlat, els protocols que s’estan seguint són molt positius i no hi haurà cap problema. El tema de les lesions és diferent perquè hem estat dos mesos al sofà i ara tornes a arrencar les màquines. Les situacions personals són diferents per a cadascú, ja que alguns arribaran en millor forma i, potser, el risc serà menor. També, els jugadors que acaben contracte tindran aquesta por de forçar durant un mes i que pugui condicionar la seva feina la propera temporada. Són coses que entenc perfectament i per això dono tanta importància a la preparació física i a aquest entrenament progressiu que estem fent.

València serà, finalment, la seu de la fase final.

Una llàstima per a Andorra. Aquí es va fer un esforç molt gran per oferir una seu amb garanties i que va tenir opcions fins al final. Per a nosaltres hauria estat molt maco, però estic convençut que a València estarem molt bé. No tenim tanta informació, però pel que sabem s’està fent una infraestructura molt potent, fins i tot amb un hospital.

Una candidatura, la valenciana, molt potent.

Andorra oferia la mateixa o millor condició sanitària però està clar que en instal·lacions, l’Alquería està a un nivell alt a Europa i potser aquí no podíem competir. A més, després està el fet de ser una candidatura espanyola i sent l’ACB una lliga espanyola, tot sempre té una part política i crec que ha acabat tenint molt de pes. Amb els diners que han posat a València, insisteixo, que tindrem una seguretat i unes condicions sanitàries de màxim nivell.

En una fase final com aquesta, el calendari poc afecta.

Comencem contra el València i sí que és cert que ells tenen la mida presa al seu pavelló, però no tindran el factor públic. És un equip de molta qualitat i és un rival dur per començar però, a partir d’aquí, hem de pensar que són cinc partits i t’havia de tocar. Jugar primer contra el València, l’amfitrió, pot ser una bona prova per saber quin serà el nivell de la competició.

Un torneig curt i explosiu on no hi ha clars favorits.

Es poden donar moltes sorpreses però els grans com Barça o Madrid està clar que tenen més opcions. Tenen 16 jugadors, poden rotar havent-hi partits cada dos dies i, en el cas del Madrid, tenen un grup important de jugadors que porten molts anys jugant junts i es coneixen molt. Ara, una competició així pot donar peu a més resultats imprevisibles que a una ACB normal.

A banda de ser regular, per on poden passar les opcions del MoraBanc a la fase final?

Per mantenir la nostra essència i la nostra identitat. Som un equip que volem defensar, rebotejar i córrer. Pot ser un aspecte que, si ho aconseguim fer, ens donarà molt de rendiment perquè la gent pot no estar molt bé físicament per córrer enrere. Nosaltres, a banda de l’aspecte mental, hem d’aguantar físicament per córrer durant tot el partit.

La baixa de Diagne, un contratemps molt seriós.

L’absència de Moussa és molt important per a nosaltres, ja que és un referent en l’equip. Sabent els problemes físics de Musli i els dubtes que es mantenen sobre si pot jugar o no, serien dues baixes molt sensibles. Juguen a la mateixa posició i ens deixarien una mica coixos, però haurem de fer un esforç extra i confiar en els companys que tenim.