“Les relacions ajuden i Benazet i Illa van parlar molt”

Tot i que durant la pandèmia es va repetir la dita que “Andorra només ens té a nosaltres”, no és menys cert que també s’ha demostrat la dependència respecte als estats veïns. L’ambaixador d’Espanya al Principat, Àngel Ros, reivindica els esforços diplomàtics realitzats per facilitar la transversal cooperació entre ambdós països.

Com ha viscut professionalment aquesta pandèmia?

Ha sigut un període estrany que ningú podia preveure. Des de l’ambaixada hem intentat flexibilitzar al màxim les possibilitats de comunicació entre Andorra i Espanya, és a dir, treballar per resoldre situacions particulars que humanament s’havien de resoldre.

Posi-me’n un exemple...

Doncs les 130 persones que regularment reben tractament de quimioteràpia a Espanya. Vam treballar per superar les dificultats jurídiques tenint en compte que a Espanya hi havia un estat d’alarma. Per tant, calia definir les excepcions en les restriccions de mobilitat.

Quines altres excepcions es van emmarcar?

Doncs a banda de les raons sanitàries també es va fer èmfasi en els temes humanitaris, és a dir, tenir un pare o una mare dependent que has d’atendre o parelles divorciades amb fills a un costat o l’altre de la frontera, en definitiva, persones vulnerables. I el tercer gran apartat van ser els temes de negocis, que són importants per a les empreses i, per tant, també per a les persones. I de vegades hi ha gestions bancàries o notarials, o fins i tot híbrides, que poden posar en perill el funcionament d’una empresa.

I els transfronterers...

Sí, però aquest es va resoldre el primer dia. Es va permetre que poguessin creuar la frontera en un sentit o en un altre, ja que és un col·lectiu que té més vulnerabilitat que un treballador arrelat a un país. I hem de reconèixer que han tingut accés a determinades ajudes i hi ha hagut comprensió des del Govern.

Andorra va permetre l’1 de juny l’entrada de turistes, però Espanya no ho va fer fins al 12 de juny. Per què no va existir reciprocitat?

Fixa’t que amb Portugal no ha estat fins a l’1 de juliol! La reciprocitat és un principi d’aplicació normal en les relacions internacionals, però aquí s’havia de prioritzar la salut abans que els criteris econòmics. I es va veure que hi havia riscos si s’obria la frontera abans d’haver assolit uns indicadors sanitaris com els que tenim ara.

Quin missatge va traslladar a Espanya per convèncer d’incloure Andorra dins del territori de mobilitat domèstica?

Jo els vaig traslladar que Andorra anava molt avançada en la resolució del problema, és a dir, que no generava riscos sanitaris addicionals. I, segon, i això es va entendre a Espanya, que Andorra és un país que depèn absolutament de l’exterior i, per tant, la viabilitat de la seva economia depèn que hi hagi tràfic a les seves fronteres. Per a Espanya òbviament també ha sigut una situació molt problemàtica des d’un punt de vista econòmic perquè el turisme és el primer sector, però per a Andorra aquesta dependència encara és més exagerada.

I Andorra entenia els motius de mantenir la cautela?

Bé, com sempre en tot procés negociador t’has de posar al lloc de l’altre i crec que Andorra va entendre les raons sanitàries que es donaven des d’Espanya per mantenir les restriccions de mobilitat. Però jo crec que es van accelerar bastant els terminis.

Hi ha hagut un greuge comparatiu respecte al tractament que França va donar a Andorra?

Jo crec que no. Els francesos van poder entrar a Andorra abans que els espanyols però els andorrans van poder entrar a Espanya abans que França. Cada país tenia els seus criteris sanitaris i no hi va haver una simetria perfecta, tot i que és força equiparable al que va passar amb els dos països.

Per tant, la cooperació dels dos països ha estat estreta...

Sí, de fet va haver-hi una situació que recordo com a molt positiva. Dos dies abans de decretar l’estat d’alarma a Espanya, el ministre Martínez Benazet i jo estàvem amb el ministre Salvador Illa a Madrid. I això va ser important, perquè les relacions personals ajuden a resoldre els problemes professionals i durant la pandèmia s’ha parlat molt.

Què es va abordar en aquella trobada?

Benazet va plantejar el problema del subministrament sanitari, és a dir, que les mercaderies poguessin entrar a Andorra. No oblidem les restriccions fixades per Europa, que no permetien vendre a un tercer país material de protecció sanitària de primera necessitat. Però el ministre Illa ho va entendre i va buscar una solució per poder ajudar i efectivament així va ser.

Amb els productes alimentaris també es va insistir que no hi hauria desabastiment. Va arribar a existir aquest perill?

Mai ha estat en perill. Els decrets que es van fer des d’Espanya de restriccions de mobilitat van salvar de seguida el tràfic de mercaderies. Però, a més a més, quan es parlava de tercers països s’excloïa Andorra i Gibraltar.

Andorra ha fet una aposta pel turisme de proximitat per a aquest estiu. Creu que els espanyols respondran a la crida?

Sens dubte que hi haurà espanyols que vindran a estiuejar. La imatge d’Andorra en el conjunt d’Europa és d’un país petit que ha sabut resoldre bé la crisi sanitària. I això serà positiu ara i en el futur, ja que hi haurà canvis en el paradigma del sector turístic. Però no s’ha d’abaixar la guàrdia.