“És una estratègia política repetir que nosaltres som de dretes”

Carles Enseñat, el president del grup de Demòcrates al Consell General, rep el Diari a les dependències de treball del grup polític a la seu parlamentària per parlar de la gestió de la Covid-19 i dels reptes de futur que s’afronten com a país.

Com van treballar els grups de la majoria durant la crisi?

Ha sigut un repte. Molts de nosaltres no estàvem acostumats a treballar en digital. Hi ha hagut un canvi de model de treball. I alguna ha quedat. Per reunions breus, les continuem fent telemàtiques. Cada matí fèiem una reunió amb els presidents de grup parlamentari, amb el cap de Govern, i moltes vegades també ministres. Aquí s’informava de tot. Paral·lelament, cada dia fèiem reunions de grup i amb la resta de partits de la majoria per Zoom. Estàvem, entre les hores connectats i la feina de després, unes 12 o 13 hores treballant.

Així van negociar la primera Llei Òmnibus, que es va aprovar per unanimitat. Què es va trencar perquè les altres dues no s’aprovessin igual?

Jo crec sincerament que no es va trencar res; el procediment de treball va ser el mateix, però la diferència és en el contingut. La primera era la Llei d’Alarma i Emergència, i estava basada en la nostra Constitució i en lleis que ja estaven desenvolupades a països veïns. En les altres lleis, potser sí que hi havia una implicació política. Tu decidies si a un ERTO li donaves més pes a l’Estat o carregaves més les empreses o si les ajudes havien de ser més elevades o menys. Jo crec que aquí, i deixa’m dir-ho sense malícia, el PS va voler fer política. Així com ens vam trobar amb terceravia, que no és que acceptés tot el que diem, sinó que vam treballar molt i vam poder transaccionar moltes esmenes, el text va incorporar molts dels neguits de terceravia. En cap moment nosaltres ens vam negar a escoltar cap grup parlamentari.

Però els retreuen que després sí que incorporen les seves propostes.

És que, en part, les discussions eren aquí. En reunions a porta tancada amb el ministre Gallardo i el cap de Govern i consellers del PS, allí es van arribar a unes conclusions. I es va dir que unes mesures s'incorporaven i les altres s’havien de desenvolupar per via reglamentària. La llei ha de ser el paraigua i després és al reglament on es pot entrar més en el detall de les qüestions.

Se’ls ha acusat molt de ser un tripartit de dretes.

Això respon a una estratègia política, dir que nosaltres som de dretes, d’intentar desgastar. Dir molts cops una cosa fins que quedi en l’imaginari popular. Realment estic convençut que es demostra que, justament, el nostre Govern, per molt que hi pugui haver gent d’una tendència socialdemòcrata, més liberals o més centristes, la realitat és que la confluència fa de DA un partit molt centrista. Si mires els partits de dretes europeus, les polítiques que fem aquí no tenen res a veure amb les seves.

Mirant endavant, com s’està preparant el país davant dels rebrots que hi pot haver?

Avui en dia la tasca del ministeri de Salut és dotar-se de recursos materials i humans perquè si hi ha un rebrot de la dimensió del març, poder-hi fer front amb totes les garanties. Ara sabem que és molt probable que hi hagi un rebrot, i que a l’hivern pugui haver-n’hi un d’important. Per això, s’està doblant la capacitat de llits d’UCI passant d’11 a 22 que es vol arribar al setembre.

En relació a altres temes, com veu l’aeroport de la Seu?

Des del meu punt de vista, el que avui en dia hi ha damunt de la taula, i s’ha concretat amb dues companyies, és l’aeroport de la Seu. Ens dona ja la possibilitat d’operar. Pel que fa a la iniciativa dins d’Andorra, penso que com a projecte l’impacte ecològic és elevadíssim. I això s’ha de tenir molt en compte. A més a més, cal finançament per fer una estructura així, i ningú fa res gratis.

Tenen por que pugui acabar com el de Lleida?

És difícil fer la comparativa, i és que sense menysprear ningú, Lleida no té 8 milions de turistes. A més a més l’aeroport ens ha de permetre obrir un mercat d’un àmbit geogràfic que no teníem; podem treballar altres zones d’Espanya, més al nord de França o Itàlia on la cultura és similar, països del nord, i tenint 8 milions de base, et fa més atractiu.

Com ha viscut DA tota la polèmica dels salaris del Consell?

Jo crec que si algú té alguna cosa a amagar, no ho declara al Tribunal de Comptes, a la CASS, al departament de Tributs... El Ferran Costa no ha fet res il·legal, perquè el reglament no estableix cap tipus de restricció. Però hi ha hagut cert malestar perquè hi ha diferències entre consellers generals.

I com s’arregla això?

El que es va fer va ser demanar a la comissió que s’encarrega de redactar el codi ètic que a part d’aquesta tasca, busquin criteris d'homogeneïtzació dels consellers generals, i les conclusions que en treguin s’hauran de votar i seran iguals per a tothom.