“Demanem al Consell Superior i també a la Batllia responsabilitat”

Va accedir al càrrec a finals de gener i a mitjan març esclatava la crisi sanitària i es paralitzava el funcionament ordinari de la justícia. Recuperada la normalitat, arriba el conflicte per la falta de mitjans a la Batllia. Xavier Sopena es mostra conciliador i evita atiar cap foc, però demana “responsabilitat” per no perjudicar el ciutadà.

A principi de maig vostès ja demanen que es reactivi el funcionament ordinari de l’activitat judicial.

Penso que va ser dels últims sectors a reactivar-se i estem parlant d’un dret important, que és el dret de l’accés a la justícia, i pensàvem que no únicament s’havien de tractar ja casos urgents sinó que s’havia de començar a tractar qualsevol tipus d’assumpte per fer prevaldre aquest dret fonamental que és el dret d’accés a la jurisdicció.

Ha estat una aturada massa extensa?

Ha estat llarg, no obstant, també és cert que ha permès a la Batllia, degut als seus problemes sobretot de manca de personal, que és una dada objectiva, recuperar un retard que hi havia important i ha servit perquè una vegada fixada la represa s’hagin pogut notificar moltes sentències, autes, alguns que portaven un cert retard, i n’hi havia amb retard significatiu. S’ha recuperat aquest retard en part.

Què en pensa de les queixes de batlles i magistrats per falta de mitjans i de la gestió que n’està fent el Consell Superior?

La nostra posició és que volem ser part de la solució i no del problema. És evident que hi ha unes mancances de personal, és objectiu perquè el Consell Superior ha convocat cinc places de batlle. El que ens preocupa és el ciutadà i el que demanem al Consell Superior i també a la Batllia és responsabilitat als efectes que no surti perjudicat el ciutadà, el justiciable.

Tot plegat ha posat en qüestió la composició del CSJ. Ha de canviar?

La composició del Consell Superior és la mateixa de tots aquests anys que hi ha Constitució, que és la que la fixa. Si aquesta composició correspon a l’estàndard europeu, li haig de dir que no perquè hi ha una recomanació del comitè de ministres del Consell d’Europa que diu que la composició de l’òrgan de govern de l’organització judicial ha de tenir com a mínim la meitat dels membres elegits pels jutges i magistrats. Una avaluació que es va fer d’Andorra dins del marc del grup del GRECO insistia en el moment sobre aquesta composició deficient i inclús apuntava que també havia d’estar representat el ministeri fiscal. Si ens volem adaptar als estàndards europeus, és evident que cal una reforma de la Constitució per donar molta més representació a batlles i magistrats, dos membres haurien de ser nomenats per les institucions que corresponguin però tres haurien de provenir de l’elecció que fan batlles i magistrats.

També hi ha hagut una polèmica que el té a vostè al bell mig perquè era l’advocat del CSJ en el litigi amb la batlle suplent.

Jo vaig assumir la defensa del CSJ abans de l’elecció com a degà i, una vegada nomenat, em vaig desmarcar i va tenir continuïtat el despatx. El despatx ha donat continuïtat perquè una vegada engegat un procediment desmarcar-se a l’últim moment no és fàcil però el degà sempre ha representat el Col·legi i no ha tingut cap incidència, i després no hem d’oblidar que el degà és la cara visible del Col·legi però les decisions que es prenen són col·legiades entre els nou membres de la junta de govern.

Vostès van ser l’única candidatura que va concórrer a les eleccions i van llençar un missatge d’unitat.

El missatge segueix sent el mateix, la junta del Col·legi ha de representar tots els col·legiats i ha d’estar-hi al costat, i el que volem és un Col·legi unit per defensar conjuntament els interessos de la professió.

Com ha incidit l’afer BPA en el Col·legi?

Hi ha advocats que representen interessos de persones vinculades amb BPA i a partir d’aquí el que està clar és que l’advocat ha de tenir la seva llibertat per defensar els seus patrocinats de la manera que cregui convenient i en això el Col·legi no s’hi pot posar, entre altres coses, perquè cada advocat és lliure de definir l’estratègia que ha de seguir mentre es respecti la legalitat.

Com afecta la imatge de la justícia que aquest judici tan rellevant porti ja anys aturat?

El que està clar és que s’han anat plantejant diferents qüestions que la justícia ha anat resolent amb el temps, penso que el que és important és que la justícia, de totes les qüestions que es vagin plantejant, sigui àgil en el moment de resoldre-les.

Una de les matèries legislatives sobre la taula és la Llei d’accés electrònic a la justícia. En quin estadi es troba?

És un pas més per a la modernització de l’administració de justícia, en digitalitzar molts aspectes i fomentar les noves eines que posa a disposició la tecnologia. Estem en una fase de treball del projecte de llei, conjuntament amb l’administració de justícia i el ministeri. Hi ha una cosa que a nivell de Col·legi preocupa i és l’entrada en vigor del nou Codi de procediment civil. Ja es va ajornar en el seu moment i en principi entraria en vigor a principi d’any. Entenem que s’ha d’ajornar de nou fins que la situació a la Batllia estigui més estabilitzada. És difícil aplicar un text que és complex i que a més demana una estructura consolidada a nivell de la Batllia, si això no és així, perquè el que farem és afegir més dificultats i més col·lapse.

El CSJ planteja que la formació dels nous batlles pugui escurçar-se si és que tenen un bagatge jurídic. Com ho veuen vostès?

Això és una decisió del CSJ, no li puc dir si ha de ser més llarg o més curt. El que sí que està clar és que nosaltres volem batlles de qualitat, ben formats. Penso que el nivell dels batlles és un nivell bo, són persones competents, per tant, el que cal preservar és la competència i la qualitat.