Joan Martínez Benazet
“No aconsellaria posar-se la vacuna russa”
El ministre fa una crida als joves perquè limitin els contactes socials perquè assegura que els contagis es produeixen per excés de confiança en reunions que no s’haurien de celebrar
El titular de Salut veu aspectes positius en la lluita per la primera vacuna contra la Covid-19 perquè es treballa per servir la societat i remarca que el virus és molt complicat perquè el transmeten persones que no estan malaltes.
Rússia ha anunciat que ja tenen una vacuna contra la Covid-19.
Jo no me la posaria.
La russa o cap?
Jo no soc antivacunes, crec que la vacuna ens ha d’ajudar, però una vacuna per desenvolupar-se abans es feia en 5 anys i ara amb tecnologia moderna s’ha reduït un any o any i mig, però el que no es pot fer és saltar-se les fases i passar a la 3 sense la preclínica. Això representa uns riscos i unes incerteses tant en els resultats com que et pugui provocar algun efecte tòxic, per tant, amb tot el respecte per al sistema sanitari rus i les decisions que prenguin, com a ministre de Salut no aconsellaria en aquest moment posar-se una vacuna que no ha passat totes les fases.
Alguna serà fiable ja, per a aquest hivern?
Crec poc probable, i em puc equivocar, que tinguem una vacuna per utilitzar aquesta temporada d’hivern. No dic que no hi sigui però ho veig poc probable, penso que la tindrem per a la tardor del 2021.
I a Andorra quan arribaria?
Estem en el programa Kovacs que està promogut per l’OMS i finançat per la Fundació Bill i Belinda Gates, que el que fa és que sigui la vacuna que sigui que es distribueixi de forma equitativa entre tots els ciutadans del món, per tant, entre tots els països.
La russa no entra en aquest grup?
No està en aquest projecte que jo sàpiga. Hi ha vacunes molt conegudes com la Queensland, la Moderna, la d’Oxford i algunes més que es desenvolupen a l’Àsia, que són les que estan seguint els protocols que l’OMS i la comunitat científica internacional avalen. No és que l’OMS et digui aquesta que ha guanyat la repartirem, sinó que entre totes les vacunes aniran repartint, encara no se sap ben bé com entre tota la població del món. Primer arribaria un 20% aproximadament que seria per cobrir les persones vulnerables i els professionals més exposats. I després progressivament, potser més lentament perquè la producció de vacunes ha de ser molt elevada i aniria arribant a la resta de ciutadans.
Considera que s’ha dit la veritat de les dades a països com a Rússia, on tenen pocs morts?
Hi ha molts, molts, molts països on no sabem el que ha arribat a passar perquè no han pogut arribar i no tenen les xifres que pertoquen, i altres perquè no han volgut ser tant transparents i crec que la mortalitat és molt més elevada que els 700.000 i escaig que ens estan dient. A molts països quan es mira la mortalitat esperada, la que mira la mitjana dels últims cinc anys, se’ls més que dobla. Això passa perquè hi ha molts morts per Covid-19 que no s’han pogut diagnosticar però també perquè han col·lapsat el sistema sanitari i han mort moltes persones que no han pogut atendre correctament d’altres malalties. Això va ser la meva obsessió i la meva lluita, no col·lapsar el sistema per oferir a totes les persones les mateixes oportunitats.
Està preocupat per la situació actual amb 72 casos actius?
No, perquè estem diagnosticant el que és indiagnosticable, la qual cosa és molt bona perquè estem trencant cadenes de transmissió. Segon, no desborda en absolut la nostra capacitat de rastreig i no tenim cap pressió sobre el sistema sanitari, que és el que t’indica que compte. Però alhora ens ha de fer reflexionar i ens està dient: aneu amb molta cura, seguiu amb les mesures de prevenció perquè qualsevol error pot ser que se us dispari i això ho veiem.
Com es produeixen?
Moltes vegades són per imprudències, per reunions que no s’havien de fer, que no s’han fet amb la cura que calia, per manca de precaució, per excés de confiança. I aquí els joves tenen un paper important. Tenen el sentiment d’invulnerabilitat i no els vull estigmatitzar però els demano reflexió. Se senten invulnerables però han de ser conscients que formen part de la cadena de transmissió més important aquí i als voltants i que tenen una gran responsabilitat a evitar que es dispari i pugui afectar els seus pares i els padrins. I els demano paciència. Voldria que molt aviat tinguin la vida d’abans com tots però ara ells que són els que més es relacionen socialment, i és com ha de ser, els demano paciència, que limitin els contactes socials.
Hi ha bona predisposició per confinar-se i fer l’aïllament?
Sí, crec que aquí la consciència com ens han caracteritzat als ciutadans d’Andorra durant tota la pandèmia és molt elevada. La gent que se li demana confinar-se ho fa, hi pot haver alguna excepció, com quan es demanava portar la mascareta, que la gran majoria ho fa bé. L’obligatorietat la vam posar perquè teníem els visitants de llocs on no era obligatori i era complicat fer-los posar-se la mascareta. Però crec que la consciència ciutadana sobre el problema que tenim i sobre les mesures que s’han de seguir és elevada, molt elevada, això ens ha permès anar bé i penso que la població ha sigut modèlica.
El brot de la CASS està controlat, li preocupa?
Em preocupa perquè la CASS té molta feina i té gent confinada però tampoc ha sigut en l’àrea d’atenció al públic, ha sigut a la planta on hi ha la direcció.
Com evolucionen els casos?
Està creixent com sempre passa en un brot.