“Podem tancar l'ecoparc i ens agafem a la voluntat de fer-ho”

Al bell mig de la parròquia de Sant Julià, el líder de Desperta Laurèdia i conseller de la minoria comunal, Cerni Cairat, rep el Diari per abordar les diferents problemàtiques amb què es troba la corporació laurediana.

Què en pensa de la gestió que s’ha fet durant la pandèmia?

És cert que han sigut uns mesos molt durs per a tothom i a nosaltres, en tant que grup de la minoria, també ens ha trastocat els plans. El que hem fet ha sigut oferir tota l’ajuda possible a la majoria, s’ha treballat braç a braç, i penso que Sant Julià ha complert, continuant donant serveis i donant serveis al poble.

El comú han continuat treballant. I una de les carpetes sobre la taula és Naturlandia. En quin punt es troba?

La minoria, per primer cop, en molts anys, formem part del consell d’administració i amb la voluntat de conèixer de primera mà la situació ens vam reunir amb el nou director. Certament la situació que s’han trobat no era gaire allunyada del que ja denunciàvem com a plataforma ciutadana: manca de servei, manteniment, de cuidar relacions laborals... i aparentment s’està posant ordre. Però estem a l’expectativa de veure quin és el pla director.

I també han de decidir què es fa amb els animals que formen part del parc.

Teníem clar que el parc tal com és ara és anacrònic; està completament fora de lloc. Un parc d’aquestes característiques amb finalitat d’exhibició. Per això vam estar estudiant diverses opcions; semblava que l’exportació d’espècies protegides era complicat des d’Andorra perquè no forma part dels convenis. Però sembla ser que sí. Podem tancar el parc d’animals i trobar una sortida digna a les espècies i ens agafem a la voluntat de tancar-lo.

Quines són aquestes opcions?

El plantejament comercial d’una banda i el que ens preocupa més, el financer de Camprabassa. Hem de tenir en compte que és una societat amb pèrdues de 17 milions d’euros i que actualment es troba amb causa de dissolució i està operant al límit de la llei de societats.

Què cal fer, doncs, amb Camprabassa?

Nosaltres vam plantejar estudiar totes les alternatives, penso que es plantegi el futur de Camprabassa i que també es plantegi la dissolució, tenint en compte que el patrimoni net és inferior al 50% del capital i els auditors afirmen que a uns criteris de comptabilitat aplicats erròniament el patrimoni podria ser negatiu. Per això qüestionem la seva viabilitat.

Planteja una situació del parc amb àmplies pèrdues.

El futur del parc està lligat a les aportacions de diners que fa el comú i no hem d’obviar que tindrà un dèficit important i que a final d’any pot arribar al límit d’endeutament. I cal estudiar reduir l’aportació de milió d’euros, un 30 o 40%.

Llavors, la situació de les finances comunals encara és més complicada?

Els ingressos del comú poden caure entre un 20 i un 40%. Podem parlar d’un dèficit de 2 milions d’euros. Tenint en compte que també fa caure el càlcul d’endeutament, també ens pot portar molt a prop del límit d’endeutament legalment permès.

Consideren que caldria fer un pla de xoc davant aquesta situació que presenta?

Bé, nosaltres el que creiem és que no s’hauria d’arribar a aquesta situació. Cal oferir mesures d’incentius fiscals, via augment de despesa o reducció d’ingressos amb incentius fiscals; i en qualsevol cas, no veiem possibilitat d’estalvi. I la majoria no va optar per reduir l’aportació que es fa a Naturlandia.

I llavors, què proposa per a l’explotació del que ara és Camprabassa?

Primer de tot, l’explotació de la Rabassa a nivell comercial pot continuar sense Naturlandia. L’estació d’esquí nòrdic és única, els restaurants, la casa de colònies... A partir d’aquí s’ha de contemplar quines són les millors opcions, si via licitació, o la creació d’una nova societat. Però no hem de pensar únicament en l’explotació turística de la muntanya de la Rabassa, sinó que hem de pensar en la fusta, en l’agricultura...

Sense Naturlandia, quins atractius turistics té la parròquia?

Tenim molt atractiu a la muntanya i el nostre medi, i hem de potenciar altres models de turisme que vinguessin pel mateix medi natural. Penso en Sant Julià com a porta d’accés al Parc Natural de la Vall del Madriu, Perafita i Claror o com a punt de turisme acadèmic.