“Abordar la Covid hauria estat més complex sense el metge referent”

Fa una dotzena d’anys que Josep Anton Touceda, facultatiu de capçalera, està a la junta del Col·legi de Metges, primer com a secretari i des de fa sis com a president. L’esclat de la pandèmia va aturar el procés pel relleu al capdavant de l’organisme, que es reprendrà properament. Una pandèmia que ha posat contra les cordes el sistema sanitari, que ara afronta una tardor que pot ser complexa.

L’atenció primària està més ben preparada per afrontar la tardor i un eventual repunt important de casos?

Hem après una manera de fer les coses i tenim uns recursos que abans no teníem. Quan parlo dels recursos ho centraria més en l’àmbit hospitalari, em consta que s’ha fet una tasca important acumulant-ne i creant una sèrie de circuits de funcionament amb l’objectiu de donar resposta als malalts. I des del punt de vista de la primària, que per mi té un paper indispensable en la pandèmia, sí que continua tenint els recursos que tenia en el moment que vam patir aquesta primera onada però la manera de treballar, la integració, comunicació entre els diferents professionals, tot això s’ha desenvolupat per donar una resposta més precisa.

Què es va fer?

En el seu moment es va crear a través de la medicina primària, i amb la col·laboració de medicina interna i amb l’ajuda i les infraestructures que ens va donar el SAAS, una unitat superespecialitzada a atendre malalts de Covid-19 que era la unitat CIC, que ara està tancada però que tenim la capacitat crec de poder-la obrir en un termini de 24 o 48 hores. A vegades l’important és tenir les idees per poder donar la resposta més indicada davant d’una situació totalment excepcional i que el que ens va mostrar és que realment en aquell moment no estàvem preparats perquè ningú no s’ho esperava.

Es lluitava contra una malaltia molt desconeguda, ara hi ha més informació.

A poc a poc hem descobert coses d’aquest virus i encara n’estem descobrint i en tenim moltes per saber. Estem aprenent. I el que seria molt interessant d’aprendre és saber d’aquells malalts que entren en contacte amb el virus quins són els que se’ns complicaran i quins no, i això avui dia encara no ho sabem. A mesura que la persona és més gran o que té una estructura de salut més debilitada és més fàcil que pugui tenir complicacions potencialment greus, però també tenim casos de persones sanes que entren en contacte amb el virus i se’ns compliquen. I no sabem per què.

És un dels missatges que s’estan llançant, que l’edat dels contagiats ha baixat i que els joves no són invulnerables.

La psicologia de l’ésser humà és molt particular i la psicologia de l’ésser humà quan es troba fort és encara més particular. Estadísticament, en les persones que són més grans o les persones més vulnerables la freqüència de casos que tenim és una mica més baixa, però també penso que és una qüestió de tipus estadístic i una qüestió de tipus comportamental. Són persones que coneixedores de la seva vulnerabilitat són les que han mantingut potser una major distància social, les que han extremat les mesures higièniques, les que realment fan servir de manera conscient i continuada les mascaretes i, en canvi, hi ha una part de la població representada per edats més joves que pel motiu que sigui pensa que no va amb ella i que ha minvat aquestes mesures de protecció i que és la que realment està incrementant els contagis. I alguns d’ells també es compliquen. Un dels darrers casos que hem tingut a l’UCI és el d’un noi de cinquanta anys que es va contagiar en el seu moment, sense antecedents de cap tipus, sense malaltia debilitadora de cap tipus.

Com valoren l’estratègia dels cribratges generalitzats?

El Col·legi de Metges veu molt correcta l’estratègia que s’està seguint des del ministeri de Salut. Davant d’una situació de pandèmia l’important és anar per davant del virus i el que s’ha de fer és detectar-lo, detectar les persones infectades per poder-les aïllar i que no puguin transmetre’l. I això passa per tenir un equip de rastrejadors que segueixin epidemiològicament els casos i tenir la capacitat de fer moltes proves de detecció perquè d’aquesta manera puguem anar arraconant el virus tant com puguem per mantenir una situació de protecció comunitària el més òptima possible. Això també redundarà en una millora de la nostra situació econòmica fins que no disposem d’un mecanisme que ens permeti immunitzar la població, i això és una vacuna que sigui efectiva i que sigui segura.

Esclata la pandèmia quan ja ha començat a funcionar el metge referent, va ajudar en la coordinació?

L’abordatge de la pandèmia hauria estat molt més complex si no tinguéssim dues figures molt importants. La primera és el metge referent. Perquè tothom sap, quan estic malalt, quan tinc un problema, a qui m’he d’adreçar. I, a més a més, els metges de primària tenen una mena de relació contractual tàcita amb els seus pacients i han de donar una resposta a aquest pacient que requereix de la nostra prestació sanitària. I la segona d’elles és la creació d’una història clínica compartida.

També ha suposat una sobrecàrrega burocràtica?

Té les seves implicacions. Ens ha generat molta més burocratització, tenim més càrrega administrativa els professionals mèdics i en vàries ocasions hem travessat una època molt difícil. L’screening poblacional que es va fer va ser una situació de sobrecàrrega administrativa i burocràtica tremenda que gairebé ens va posar al punt del col·lapse a tota la medicina primària.

I la solució a això? Temen pels mesos que venen?

No descarto que puguem tenir moments d’una sobrecàrrega assistencial molt més gran. Hi ha una situació que una miqueta ens preocupa i és que la simptomatologia que dona el coronavirus és molt variable, pots tenir persones que no tenen cap símptoma, persones que tenen símptomes molt greus i un gran pool de gent que té símptomes que són lleus i que són similars als de qualsevol infecció vírica respiratòria. Això vol dir que quan arribi la tardor, quan tinguem un increment de les virasis respiratòries tot potencialment pot ser un coronavirus i això implica que s’ha de tenir un circuit on es puguin fer els estudis de TMA i de PCR de manera molt ràpida, molt precisa, per saber de manera clara què és el que hem d’aïllar i el que no, com hem de tractar una cosa i l’altra. I crec que fins al moment el tenim i ens ajudarà molt.