“Les dones tenen vuit barreres més si volen ser emprenedores”

Mireia Canut es va graduar fa uns mesos per la Universitat Ramon Llull i, juntament amb la seva companya Maria López, ha rebut el Premi Honorífic a Millor Treball Social per Càritas Barcelona pel seu treball de final de carrera. Al novembre presentaran el treball a Barcelona Activa.

En què consistia el seu Treball de Final de Grau (TFG)?

Girava al voltant de tres temes: l’emprenedoria, el rol de la dona i l’impacte amb el turisme. He estudiat Turisme i Direcció Hotelera i volíem analitzar com era l’emprenedoria femenina a Barcelona en el món del turisme i si hi ha barreres específiques pel fet de ser dona. És un treball que vam fer en parelles i estem molt contentes que ens hagin donat un premi de Càritas Diocesana de Barcelona reconeixent la funció social d’aquest treball.

Quan li van notificar que els concedien el guardó?

Va ser una mica caòtic perquè la pandèmia ens va agafar a mig treball i vam haver de fer tota la recerca i investigació online i canviar tot el format de les entrevistes per fer-ho per via telemàtica. Quan ens van dir que havíem aprovat, ens va contactar el degà de la facultat per dir-nos que ens havien atorgat aquest premi i que, tot i que volia ser Càritas qui ens ho notifiqués, estaven desbordats pel coronavirus. De fet, Càritas encara no ha publicat res perquè encara no s’ha pogut fer una entrega de premis.

Què suposa aquest premi?

És només el reconeixement que la teva investigació és beneficiosa per a l’avenç de la societat i el seu desenvolupament.

Quines són les principals conclusions del treball?

Tots els emprenedors tenen unes barreres a l’hora d’entrar al sector, indiferentment del gènere, però per a les dones hi ha vuit barreres específiques que els dificulten a un grau més gran que als homes el fet de prosperar en el mercat de l’emprenedoria.

Quines són?

Entre aquestes barreres hi ha l’educació, l’experiència professional, el fet que s’han d’enfrontar a estereotips i a un mercat que està més dissenyat a la semblança d’un perfil masculí que no pas femení. Això va erosionant la confiança que les dones tenen en elles mateixes. De fet, n’hi ha moltes que ens van explicar que durant la seva trajectòria havien dubtat de les seves capacitats per muntar una empresa i liderar un projecte. El més interessant potser és que aquestes vuit barreres estan interconnectades i es retroalimenten, i si no s’aborden conjuntament, les altres se segueixen retroalimentant.

Com es podrien trencar?

La investigació se centrava a corroborar l’existència de les barreres i el fet que el sector de la inversió i les mateixes dones emprenedores les reconeixien. A més, vam suggerir mesures per alleugerir les barreres per als diferents actors, com que a universitats i escoles es posin exemples d’emprenedores d’èxit i visibilitzar que hi ha dones líders. En l’educació hi ha com una segregació perquè hi ha moltes menys dones en carreres tecnològiques o econòmiques i penso que s’ha d’encoratjar les nenes que entrin a aquestes carreres perquè són necessàries a l’hora d’emprendre. Des del sector públic també s’hauria de vetllar per la conciliació familiar i la corresponsabilitat entre una dona i la seva parella, sobretot si és heterosexual perquè varia molt la càrrega de les tasques de casa i la cria dels nens.

Què és el que li va sobtar de la investigació?

Un estudi de la Comissió Europea del 2018 indica que un 79% de les dones europees fan les feines de casa cada dia, i això implica que la seva parella el 79% de vegades no ho fa. A més, el 40% d’homes de la Unió Europea pensa que el rol principal de la dona a la societat és tenir fills. Quan la societat t’està imposant aquest tipus de normes, per a les dones, reclamar el temps per tenir una empresa d’èxit, es transforma en un acte d’egoisme quan no hauria de ser-ho.

Recorda alguna anècdota?

Em va sorprendre molt que un alt dirigent d’una acceleradora se sorprengués que les dones amaguin que estan embarassades a l’hora de presentar un projecte, i ens ho deia escandalitzat perquè el mentien. Aquest senyor no s’havia plantejat mai per què ho amagaven, potser és perquè temen que tingui un impacte negatiu? De fet, ens va reconèixer que els costava finançar projectes de dones embarassades o amb fills petits.

Quin tipus de perfil van triar per a les entrevistes?

A partir de la literatura d’altres acadèmics van identificar els agents que intervenien en l’emprenedoria. De cada sector vam escollir un representant apropiat per representar aquest grup, és un estudi qualitatiu. Del món educatiu vam agafar universitats que tenen un fons d’inversió, acceleradores i incubadores de Barcelona, inversors independents, representants del sector públic i emprenedores.

Què s’emporta de les converses amb les emprenedores?

Un perfil de dona que potser no es veu, que queda camuflat en el dia a dia. Són dones que tenen molta empenta, són valentes i tenen molta passió pel que fan. Crec que són aquestes ganes les que els fa superar totes les barreres que es van trobant i les pors.

Li agradaria ser emprenedora?

Encara no ho sé però no ho descarto, sé que comporta un risc però hem de trencar els esquemes. Si aconsegueixes guanyar-te el lloc, es fa molta pinya. S’ha de dir que entre tots els escenaris que m’havia imaginat per quan acabés la carrera, la pandèmia no hi era, però la meva intenció és fer un màster en Governança global i ètica.