“Som un dels pocs sectors que no hem aplicat ERTO”

Representen el 90% del sector i aproximadament compten amb una bossa de 4.500 treballadors. La construcció, com diu el president de l’Acoda, Josep Roca, “és una de les potes bàsiques del país” i en el transcurs d’aquesta entrevista posa de manifest l’impacte que ha tingut la Covid-19 en el sector.

Com s’ha adaptat la construcció a les mesures sanitàries?

A la primera onada de la Covid, amb el mes i mig que vam estar a casa, la nostra idea inicial era tornar com més aviat millor a les activitats perquè considerem que és una de les potes bàsiques del país quant a l’economia. Des del primer moment vam buscar un protocol d’higiene i seguretat en el treball respecte a la Covid-19, és a dir, ampliat del que ja tenim nosaltres habitualment a la feina. I crec que vam ser de les primeres associacions, sinó la primera, que vam presentar un protocol d’actuació.

Com ha condicionat la manera de treballar aquest protocol?

Hi ha feines en què hi ha d’haver més gent agrupada i en una obra tancada és més complicat d’efectuar, per això intentem que hi hagi molta ventilació a les obres que estiguin tancades. De totes maneres, al nostre sector ja venim molt condicionats per la seguretat malgrat els accidents de treball que hi puguin haver en una obra, ja que sempre és una activitat més de risc que un despatx. Igualment vigilem que quan s’han de canviar no estiguin tots acumulats en un mateix lloc. A més, al no poder anar al bar, ja venen tots esmorzats de casa, de manera que no es produeix l’agrupament de tots els que anaven a esmorzar junts. A l’hora de dinar, cadascú se’n va cap a casa, es canvia i la roba es deixa amb un protocol establert a cada obra. Va costar aplicar-ho però els treballadors tenien ganes de tirar-ho endavant.

Al cap d’uns dies de reprendre l’activitat es va detectar un brot en una obra d’Escaldes. Ha estat això una constant? Van fallar els protocols?

De casos n’hi ha a tots els sectors. Però a banda d’aquest cas, no hi ha hagut cap altra obra en concret en la qual tothom s’hagi contagiat per un brot intern. És més que l’empresari ha notat els efectes col·laterals dels seus empleats, ja sigui via l’escola o d’altres contactes de positius. Per això, la figura de les empreses contractades en matèria de seguretat i salut en el treball estan fent un paper molt important, ja que posen en relleu el protocol i són les encarregades de transmetre i vetllar pel seu compliment.

I a nivell econòmic, quin impacte ha tingut la pandèmia?

Hem de dir que el nostre sector és un dels pocs que no hem hagut d’aplicar cap ERTO. Ens va agafar en un moment que teníem una embranzida del sector i malgrat això anem aguantant tirant bastant del que és l’obra privada. De fet quan vam obrir el 4 de maig, que vam ser de les primeres activitats, va ser una lluita perquè al principi es plantejaven diferents fases d’obertura de forma esglaonada i en aquest sentit vam incidir molt perquè érem un sector que en el moment de l’aturada estàvem en disposició de molta feina en curs.

No hi ha hagut tampoc cap acomiadament?

La bossa de treballadors s’ha mantingut i a més hem pagat el mes i mig que vam estar aturats. Tal com deia la llei de mesures urgents, el treballador havia de fer la meitat d’hores sota el concepte d’hores retribuïdes i l’altra meitat les havies de retornar com a hores de vacances. Com a patronal hem supervisat que tots anéssim a l’una i que no hi hagués una empresa que fes una altra cosa.

Llavors és prou sòlid el sector...

Avui per avui sí, però també som un sector fràgil perquè si ens falla l’obra pública o no ho pal·liem per concessions administratives o altres tipus de mercats en els quals puguem accedir... ens anirà baixant. I tant aquest any com el que ve ens comença a afluixar tot el que és el tema d’excavacions, remodelacions de carreteres o túnels. Per sort, l’edificació pura i dura està tibant perquè és més a llarg termini el que es construeix, i la venda de pisos està funcionant.

Parla de pisos, però, cap a quin tipus d’habitatges s’orienta el sector privat?

Hi ha dues branques importants. Un que està tibant molt són els pisos de luxe, és a dir, inversors que vulguin tenir una residència passiva a Andorra perquè fiscalment els funciona. I un altre que està reeixint ara és trobar pisos per a la gent que visqui i estigui establerta aquí. Els preus del terrenys s’estan regulant perquè siguin més assequibles i les hipoteques es poden donar a un tipus d’interès que fins fa poc era impensable. Però tot això que s’ha unit no començarà a funcionar fins als propers anys.

Per acabar. Què implicarà la formació en estalvi energètic per al treballador?

Això significa una major especialització en termes determinats. L’habitatge ja s’estava fent prou bé a nivell acústic i tèrmic però hem fet un pas més per ser supersostenibles.

Per tant, repercutirà en el preu del client...

El mercat evoluciona i s’estan aconseguint materials molt bons tèrmicament a un preu prou assequible. Però, sí, segur que serà més car. Tot i això, confiem que hi hagi un retorn amb les despeses del consum energètic.