“La cultura no és un entreteniment, és una feina”

Nascuda a Montmeló, l’escriptora i periodista catalana ha rebut el premi Anagrama 2020 amb la novel·la No soc aquí. És col·laboradora del programa de Catalunya Ràdio Ciutat Maragda i d’El Balcó de SER Catalunya. Estarà fins al 30 de novembre a la residència Faber Andorra per aprofundir en la història dels passadors i els exilis.

Enguany ha publicat el llibre ‘No soc aquí’, que havia de sortir el març i la pandèmia ho va aturar, oi?

La data prevista de publicació era el març, quan va enganxar just el moment de tancar-ho tot. Va acabar sortint a finals de maig. Ha costat una mica més fer activitats al voltant del llibre, com poder fer presentacions presencials, per exemple.

El títol és una mica paradoxal en el sentit que el llibre hi era però al mateix temps no hi era.

He arribat a pensar si era un títol profètic i jo no ho sabia. Faig broma, però sí que tot ha quedat una mica alterat i, de fet, sembla que faci molt temps que ha sortit publicat i no. La novel·la no és que tingui molts paral·lelismes amb la realitat actual però aquest sentir-se fora de lloc i a destemps amb un punt d’espectadora de la vida, és una sensació que podríem dir que en els últims mesos ens està passant.

El llibre parla de fronteres. A què fa referència?

Fan referència al lloc concret on passa la novel·la. Se’n fa una descripció física i acurada però també és un lloc amb una càrrega simbòlica. La Mila és la protagonista del llibre que ha nascut i crescut en un barri petit de la perifèria d’un poble a prop de Barcelona. Ella és la primera persona de la família que estudia a la universitat. Vol voltar món. Té l’afany de sobrepassar les barreres per entendre millor els seus orígens, el món d’on ve i conèixer-se millor ella mateixa.

Ara ha vingut a Andorra per fer seguiment de la pel·lícula ‘El fred que crema’. Per què?

Arran del rodatge d’aquesta pel·lícula que utilitza com a context històric i teló de fons la Segona Guerra Mundial i les històries de passadors i refugiats, vull intentar recollir com era aquella època. La idea inicial de tot plegat era poder assistir a algun dia de rodatge però tot ha quedat capgirat. Aquests dies vull recollir el context històric i el testimoni de persones que em puguin parlar de l’Andorra dels anys 40 i de les històries de passadors.

I ha estat la seleccionada per tenir una estada a la residència Faber fins al 30 de novembre.

Sí, de fet l’estada l’havia de fer a la primavera, també. La Faber ho posa tot molt fàcil. Gràcies a això, de la primera idea que vaig tenir de fer un reportatge sobre l’exili català, els jueus, etc. m’ha permès poder-ho materialitzar.

Com viu la pandèmia com a escriptora i periodista?

En el primer tancament seguia treballant revisant la traducció al castellà de la novel·la, que va sortir al juny. També vaig continuar col·laborant al programa de Catalunya Ràdio Ciutat Maragda, en què podíem parlar de literatura més enllà de la pandèmia. Amb les restriccions de la tardor hem anat aprenent i trobant una mica la manera de continuar endavant amb l’activitat i no aturar-nos del tot.

Està en perill la Cultura?

Rebrà un cop molt difícil, espero que no sigui mortal. M’agradaria pensar que això que li està passant a la cultura hauria de servir perquè la societat i l’administració vegin d’una vegada que no es tracta d’un entreteniment de qui el fa, sinó que parlem d’una indústria, d’una feina.