“El GPS va trigar per no arriscar-nos a una desgràcia”

Font, nascut a la Seu d’Urgell l’any 1978, era el director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya quan es va decidir la transformació d’aeròdrom a aeroport comercial de la infraestructura alt-urgellenca. Convidat per la CEA a una conferència la setmana passada, dona el seu parer sobre les infraestructures de transport que necessita Andorra en aquesta entrevista.

Vostè va anunciar el 2011 la transformació de l’aeròdrom de la Seu en aeroport comercial. Deu anys després encara no operen avions comercials.

Quan es va prendre aquesta decisió feia falta un element que totes les companyies ens demanaven que era facilitar l’operativa de l’aeroport. Era imprescindible el sistema d’aproximació per GPS per permetre les operacions amb baixa visibilitat i garantir que un 95% dels dies de l’any es pugui aterrar a l’aeroport. Poder fer servir aquesta eina comportava una feina que vinculava una sèrie de tècnics que havien d’avalar que l’avió pot aterrar sense visibilitat. Comportava una gran responsabilitat per a aquests tècnics i per això va trigar tant de temps. El GPS va trigar perquè no ens podíem arriscar a una desgràcia.

I per fi tenim l’autorització.

Sí, tot i que és una llàstima que arribés poc abans de la pandèmia. Però ara arriba l’hora de la veritat i aquí és on els governs d’Andorra i de Catalunya han de moure fitxa. Jo estic segur que tant el català com l’andorrà apostaran per poder atraure companyies que vulguin volar a l’aeroport. Ara hem arribat al final del camí tècnic, que no del polític que va acabar el 2013 quan l’Estat espanyol va autoritzar la transformació de l’aeròdrom en aeroport comercial.

I què han de fer els governs?

Una vegada tens el sistema GPS autoritzat la feina ja és de promoció. Si les companyies ens van dir que amb tecnologia GPS es veien en cor d’aterrar a l’aeroport amb garanties de fiabilitat, són els equips comercials els que han de fer la seva feina.

Quin paper ha de tenir el govern andorrà en l’aeroport?

El 2014, quan van començar tota aquesta feina amb el govern d’Andorra, ho vam dir molt clar: aquest aeroport té sentit si és l’aeroport d’Andorra perquè la destinació dels viatgers és el Principat, i per tant la feina de promoció la podem fer conjuntament però hi ha una feina principal que és la destinació. Així, els tècnics, la promoció i la destinació són els que han de fer possible que la infraestructura funcioni amb les limitacions que té qualsevol aeroport de muntanya, que és la d’operar avions d’entre 45 i 50 passatgers.

L’aeroport de la Seu ha de ser l’aeroport d’Andorra?

La meva teoria és que Andorra té des del punt de vista de la política aeroportuària quatre o cinc aeroports per poder connectar-se amb diferents àrees i amb diferents mercats com són els de Barcelona, Tolosa, Girona i la Seu. I el que cal veure és com és com es poden connectar.

N’hi ha d’haver un dins de territori andorrà?

Primer hi ha d’haver un debat sobre si cal o no un aeroport dins d’Andorra: on es pot ubicar, quines característiques ha de tenir des del punt de vista operatiu i de seguretat, quins impactes ambientals tindrà i sobretot quin retorn té disposar d’un aeroport al territori tenint en compte la seva orografia i circumstàncies. Tot això s’ha de valorar i les solucions a vegades no són les que semblen més òbvies. A partir d’aquest debat sobre la mobilitat i la connectivitat i sobre si econòmicament i socialment interessa al país, se’n derivaran unes estratègies de mobilitat. I si s’arriba que la millor de les opcions és tenir un aeroport propi, doncs endavant.

Un debat similar s’hauria de fer amb el ferrocarril?

Per a mi seria molt fàcil, com a president de FGC, dir confieu amb Ferrocarrils que us farem un tren entre Andorra i Catalunya si voleu. Però Andorra el debat què ha de fer és per què necessita un tren, per on ha de passar i quin servei ha de donar. S’ha de buscar una estratègia de mobilitat des del punt de vista local i un cop en marxa pensar en com ens connectem amb el nostre entorn. I si es decideix per un tren, saber amb qui ens volem connectar, amb Puigcerdà o l’Hospitalet. I saber si Espanya o França apostaran per aquestes connexions. Si el debat és només on posem l’aeroport o si volem tren o no, anirem al concret sense fer la visió de conjunt.

Però apostaria per un aeroport i una connexió ferroviària?

El que hem de fer és explotar totes les infraestructures que tenim. Tenim molt a prop un aeroport que ha costat un gran esforç potenciar-lo. Anem a veure si ens en sortim. Si fracassem, haurem de buscar una alternativa que ens doni més garanties que el que tenim. Hem d’aprofitar el que tenim amb una visió molt més àmplia. No quedar-me només a la Seu, pensar com connectar amb Barcelona o Tolosa.

Què pensa del projecte de connexió ferroviària?

És un projecte del que ja es va parlar fa anys però al final no es va executar. El més important en el cas de l’aposta ferroviària és que has de poder garantir tenir una continuïtat de la línia fora del teu país. Que funcioni aquesta connexió. Si apostes per arribar des d’Andorra la Vella fins a Puigcerdà en 35 o 40 minuts, però després trigues tres hores a arribar a Barcelona no serà una alternativa al cotxe.