“Actuarem amb contundència amb l'esport de motor al parc”

Fa cinc anys que és al capdavant del Parc Natural de l’Alt Pirineu, un espai protegit que té una relació de veïnatge amb Andorra.

Per què han començat a regular l’accés motoritzat al parc?

Ja fa molt temps que tenim problemes amb la xarxa de pistes de la Vall de Santa Magdalena. És una zona fràgil perquè hi ha espècies amenaçades com el gall fer durant la seva època d’hibernació i reproducció. A més, amb la neu i el gel és molt fàcil que es produeixin accidents. I, per una altra banda, ens estem gastant un dineral per al manteniment del ferm, i tota aquesta circulació l’erosiona i el deixa xop i moll. Per tot això convé que la freqüentació de vehicles sigui la mínima possible.

I a l’estiu?

Estem treballant amb els mossos per posar radars perquè hi ha molts usuaris que no respecten la velocitat màxima de 30 km/h. Hi serem molt a sobre perquè no s’infringeixi i hi haurà uns ramals secundaris tancats tot l’any. En qualsevol cas, el missatge és que el Parc Natural de l’Alt Pirineu no és una zona per fer esport de motor i actuarem amb contundència si no es respecta.

És cert que entre els infractors n’hi ha molts de nacionalitat andorrana?

Sí, és així, però també hi ha francesos i altres del nord d’Europa. Als seus països estan més regulats i aquí han vist que la legislació és molt laxa. I com que és un problema que va a més, per això hem decidit amb els ajuntaments de la zona instal·lar barreres i senyalitzacions. En el cas d’Andorra hi ha molt més poder econòmic i moltes pistes les han acabat asfaltant. I tenim comptadors de vehicles i sabem que molts entren per Os de Civís i Tor o també baixen pel coll de la Gallina i entren per Civís.

Amb els caçadors andorrans la convivència és bona?

Sí. Si volen venir aquí ja saben que han de comprar una peça. Per a la gestió cinegètica alguns se subhasten des de la reserva i d’altres des dels ajuntaments. A més, quan hi ha la setmana de l’isard a Andorra, els agents rurals ja s’activen i despleguen un dispositiu a les zones de frontera. Fins i tot ho hem reforçat amb un servei d’helicòpter, perquè, a vegades, hi ha la tendència a seguir els isards que han creuat la frontera.

En quin punt de situació es troba el Parc de les Tres Nacions?

Fa dos anys vam signar el conveni i a poc a poc estem intentant que es vagi coneixent a nivell internacional com una zona d’espai protegit transfronterera entre quatre parcs naturals, la més gran del Pirineu. A més, conserva un gran valor cultural perquè és una zona viva de ramaderia expansiva. La nostra idea seria demanar un ajut Poctefa a Europa per tirar endavant el pla d’acció participatiu, però la Covid-19 no ens ha deixat continuar. En paral·lel, com Ordino, que ja ha fet un primer pas com a reserva de la biosfera, volem que el Parc de les Tres Nacions faci una candidatura conjunta per potenciar el desenvolupament sostenible del territori sota l’auspici de la Unesco.

Han constatat més turisme rural a causa de la pandèmia?

Hi ha hagut un creixement espectacular, més del 25% respecte al 2019. Però clar, tot aquest increment és de gent que coneix poc la muntanya i s’aventura a fer recorreguts. I això ha fet créixer els rescats de muntanya. Hem de regular també les massificacions perquè qui ve a la muntanya busca tranquil·litat. I per això cal que els qui treballen a promoció turística facin l’esforç per donar a conèixer itineraris més enllà de les zones emblemàtiques.