Jordi Fàbrega
“Col·laborar s'ha demostrat que és molt necessari”
El primer edil de la capital alt-urgellenca referma que cal avançar en els projectes de cooperació transfronterera
El retorn de la mobilitat entre l’Alt Urgell i el Principat d’Andorra ha estat una de les principals fites que va afrontar l’alcalde de la Seu, Jordi Fàbrega, en els darrers mesos. Finalment l’obertura ha estat més limitada del que s’esperava.
Com valora que s’hagi permès la mobilitat entre l’Alt Urgell i Andorra?
Sabem que la situació és la que és, hi ha d’haver restriccions i aquestes s’aniran adequant a la situació. I això volíem, que es pogués assimilar les que teníem a l’Alt Urgell amb Andorra. A més a més, s’ha permès que es pugui desplaçar a veure familiars gent provinent d’altres comarques, en un moment d’increment de restriccions.
Per què creu que s’ha trigat tant a permetre la mobilitat entre els dos territoris?
Si us hi fixeu, pràcticament amb totes aquestes mesures de la segona onada no hi ha hagut diferències entre els territoris sinó que han sigut uniformes. El confinament municipal ha sigut arreu, i al perimetral de Catalunya no es contemplaven excepcions. Per això, se n’havia d’obrir una, i calia explicar molt bé quines eren les condicions especials que tenim. Ara pot ser que altres zones també ho demanin.
Tant els darrers mesos com al principi de la pandèmia, hi ha hagut problemes de mobilitat pel que fa als treballadors fronterers?
Pel que fa a la mobilitat no hi ha hagut problemes en el col·lectiu dels transfronterers des que va començar la pandèmia,ni tampoc en aquest confinament perimetral. La xifra ha anat variant, però calculem que abans de començar la pandèmia hi havia poc més de 1.600 treballadors fronterers, la xifra més alta des de feia anys, mentre que ara estarem entorn els 1.400.
Amb tanta interacció entre els dos costats de la frontera, deu ser molt important la coordinació en cas de detectar-se un cas positiu. Com ho fan?
Estem molt ben comunicats els dos sistemes de salut pública i vigilància epidemiològica. El que és fa quan es detecta un positiu a la Seu, hi ha una comunicació directa, i llavors es passen les dades essencials per poder fer el rastreig, sempre complint amb la llei de protecció de dades, per tal que es pugui fer l’aïllament corresponent. I el mateix a la inversa, quan en detectem un que treballa a Andorra, fem el mateix: primer una trucada per informar, i després la gestió de dades.
En el marc cooperatiu, estaven treballant en un conveni entre hospitals, en quin punt està?
No hem avançat en això. Quan va esclatar la pandèmia estava ben encarat. Tant el ministre Illa com la consellera Vergés i les autoritats andorranes ens vam emplaçar a deixar passar la crisi sanitària per continuar. El que cal fer és buscar la fórmula jurídica, però ara hi ha altres prioritats. Però s’ha evidenciat que col·laborar és molt necessari. Per exemple, ho estem fent amb les proves TMA de la Seu, que s’estan fent a Andorra. Aquesta situació no ha fet sinó posar de manifest la importància de poder estructurar legalment aquesta col·laboració existent.
Quin protocol tenen amb les proves TMA?
Les enviem cada dia, normalment fem una remesa al matí, però depèn dels dies, perquè poden oscil·lar entre una quarantena i un centenar. Quan s’han fet cribratges poblacionals, llavors sí que es feien des de Lleida.
Han signat algun acord específic per fer-ho?
No. Aquestes proves s’emmarquen en el conveni que ja hi ha existent entre els dos centres hospitalaris, que ja permet fer determinades proves diagnòstiques, com biòpsies o també la diàlisi. A més a més, Andorra està fent preu d’amics.
En l’àmbit comercial, com està la situació vers el ‘tax free’?
És un ganxo dels comerciants de la Seu. Ho va començar a fer un gran magatzem i per nosaltres és un punt interessant per captar el client potencial andorrà.
Treballaven també en poder fer els antecedents penals des de la Seu, en quin punt està?
Està aturat, vaig parlar amb el subdelegat del Govern fa 3 setmanes, i es va comprometre que quan comenci la vacunació és un dels temes que tindrà damunt la taula.
És probable que sigui diputat. Què vol fer al Parlament?
Treballar pel territori, i ajudar que es pugui entendre millor la realitat que tenim entre Andorra i tot l’Alt Urgell.