“Ni entenc ni comparteixo la decisió, però la respecto”

Sense estridències ni alçar gaire la veu però visiblement contrariat i decebut, Nacho Castro fa un balanç de la seva trajectòria a la banqueta de l’FC Andorra. La destitució, ara fa una setmana, amb l’equip a un punt del lideratge, va sorprendre no només el país, sinó el món del futbol territorial català. Una decisió que, esportivament, és complicada de defensar i que el director esportiu del club, Jaume Nogués, va argumentar que anava més enllà dels resultats.

Una setmana des que li comuniquen la destitució.

Una decisió que respecto però que, evidentment, no comparteixo. La consciència la tinc molt tranquil·la i pensem que encara ens quedava molt recorregut.

Quins arguments li traslladen?

Que ja no comptaven amb nos­altres i que els havia aparegut una oportunitat de mercat que no volien desaprofitar [l’arribada d’Eder Sarabia] i que per al seu projecte era molt més interessant que la nostra continuïtat. A més, van exposar que tenint en compte com havia anat l’any era el millor per a tots.

Es quedarien de pedra.

No ho puc compartir. Els resultats eren excel·lents i, amb un partit menys, l’equip té tres punts de marge respecte a la quarta posició. Tot porta un procés i el nostre dia a dia, amb context Covid també, no ha estat fàcil. Havíem aconseguit redreçar la situació sent nosaltres mateixos, que el grup hi cregués i així s’ha demostrat.

Havia rebut algun ‘input’ que el fes pensar que això podia passar?

Tenia sensacions que, potser, faltava alguna cosa. És difícil d’explicar perquè pels resultats sabíem que no. Hem dirigit 13 partits –comptant els dos de la temporada passada– i n’hem perdut només dos. Potser ho notàvem en situacions del dia a dia, durant la pretemporada, que han estat molt complicades de gestionar, no per culpa nostra ni dels jugadors.

A què es refereix?

Situacions que estaven fora del nostre control. Al final, les coses són molt més senzilles de fer i hauria d’haver tingut més força a l’hora de gestionar algunes situacions del dia a dia que, finalment, vam saber capgirar.

No em crec que no estigui decebut.

[Pensa uns segons] Sí, evidentment, però no ho hauria d’estar perquè em sento orgullós i content i agraït per l’oportunitat que he tingut. Ara bé, és clar que m’hauria agradat acabar la meva feina per aconseguir l’objectiu del club que, per resultats, estava molt a prop.

Què detecta el club per prendre la decisió?

Si han decidit el relleu de l’entrenador és perquè ho tenien molt clar. Ells expliquen que veuen marge de millora i és respectable. L’equip em transmetia una dinàmica molt positiva i darrerament s’estava fent un bon futbol. No ho entenc, però s’ha d’acceptar.

S’ha tingut poca paciència, potser, o hi ha massa exigència.

L’ambició és molt positiva i aquest projecte ho és però per acabar de ser-ho has d’estar molt ben estructurat en tots els àmbits, en tots els sectors i, a més, has de saber delegar. Crec que és fonamental delegar en gent de futbol per tenir més informació del que passa o quines coses es poden millorar. És un club que està creixent, potser massa ràpid, però és per no saber delegar correctament en situacions que haurien de ser així.

Hi havia jugadors que havien perdut el ‘feeling’ amb vostè.

Això no és cert. Hem aconseguit un grup molt fort com a cos tècnic i un respecte enorme i així m’ho han transmès sempre. Ara, és evident que en una plantilla àmplia sempre hi haurà jugadors més contents que d’altres i moments on uns estaran més baixos de moral que d’altres, però crec que això ho he sabut gestionar i intento sempre anar de cara. Tot té un procés i al principi els jugadors poden tenir dubtes o pors perquè un ve amb altres idees. El problema és quan aquesta informació arriba tergiversada.

Va poder parlar amb el nou tècnic, Eder Sarabia?

Vam coincidir al mòdul on treballem els tècnics, a Prada de Moles, i vaig entrar a saludar-lo després de la xerrada que va fer a la plantilla. Li vaig recordar que sent el seu pare [Manu Sarabia] entrenador del Bilbao Athletic li vaig fer un gol amb el Barça Atlètic al Mini Estadi [riu] (abril de 1995) que era un empat a 3 al minut 92. Em va desitjar sort i jo a ell i als seus ajudants.

Quina relació ha mantingut amb Gerard Piqué?

El dia de la destitució, dilluns a la tarda, em va escriure per agrair-me la feina que havíem fet. La relació que hem tingut ha estat sempre cordial, propera, quan ha vingut de visita a Andor­ra, a veure la plantilla, o a donar-me la benvinguda quan vam arribar nosaltres. També va venir a desitjar-nos sort al principi de la temporada i en els desplaçaments que ha vingut també hem pogut xerrar.