“La realitat s'ha convertit en una ficció, i descobrirem com es crea”

Diplomat a l’INSAS a la secció d’interpretació dramàtica, biofísic especialitzat en la plasticitat cerebral i doctor en art i ciències de l’art. Yvain Juillard serà el protagonista de Cerebrum, le faiseur de réalités. L’obra es representarà demà a les 19 hores al Teatre Comunal d’Andorra la Vella i enceta el segon trimestre de la Saison Culturelle per a aquest curs.

Què pot esperar l’espectador que vingui a gaudir demà de ‘Cerebrum’?

És un espectacle lúdic que convida l’espectador a viure l’experiència de com el cervell fabrica la realitat. Explorarem plegats i descobrirem pas a pas què és la realitat, com la processa el nostre cervell, com fabrica les imatges, què és la plasticitat cerebral i, finalment, com podem assolir una major autonomia i prendre consciència del que cadascú anomena la seva realitat. I permetrà entendre els sentiments i les necessitats, com es generen.

Què li implica com a artista la Saison Culturelle?

Visc a Bèlgica i només vam poder representar obres durant els dos mesos que va obrir el teatre, al setembre i l’octubre, i vam tenir l’oportunitat de retrobar-nos amb els espectadors, que tenien moltes ganes de tornar a les sales i va ser un moment molt agradable.

Tres mesos sense actuacions.

Ara serà la primera vegada que torno als escenaris des d’aleshores i és la primera vegada que vinc a Andorra, tinc moltes ganes de descobrir el país. Tot i això, conec els Pirineus, treballo amb l’Escena Nacional de Foix, que hauria d’haver acollit Cerebrum però s’ha ajornat per la pandèmia, que ha anul·lat totes les actuacions. Tinc moltes ganes de tornar a l’escenari malgrat que s’hagin de prendre les mesures que calgui i la gent hagi de dur mascareta perquè aquest virus ha transformat la nostra realitat en una ficció, i l’actuació permetrà descobrir com percebem aquesta nova realitat.

Col·laborarà amb una científica del país durant l’actuació.

Sí, no la conec, ens retrobarem a l’escenari però transmetrà els seus coneixements als espectadors, que podran fer preguntes i penso que serà molt agradable.

Faran una obra teatral amb un fort component científic, com s’integrarà?

Sóc biofísic i estic especialitzat en la plasticitat cerebral i també he rebut formació en arts dramàtiques i sóc actor. Penso que ajuntar les dues disciplines permet que a través del teatre es pugui explorar la ciència. El teatre és el lloc on s’escriuen les històries i on s’interpreten els personatges. El teatre és una il·lusió, i comprendre com funciona el cervell implica descobrir com creem aquestes il·lusions de la realitat. Entendre que la realitat és una construcció permet explicar una història. A més, considero que la ciència és un antídot per als prejudicis.

Com serà la posada en escena?

M’adreçaré directament a l’espectador. És una obra autobiogràfica, que parla de la gent amb qui he estat en contacte, del que he après. Una part molt important de la posada en escena tracta de preguntes sobre com funciona el nostre cervell i de com percebem la realitat. És un espectacle que està pensat en conjunt amb dos científics, un que treballa a Tolosa i un del Centre de Recerca de Neurociència de Lió. També he estat en contacte amb persones de Bèlgica. I avançarem d’una qüestió a una altra com, per exemple, com un context pot modificar una percepció. El públic escoltarà la història i la recerca que he fet però també se’ls convida a ser partícips de l’experiència, poden formular preguntes i això permet que el públic es manifesti, que estigui viu i interaccioni, que vulgui comprendre què passa.