“La boxa és una activitat vistosa i no té un esperit violent”

Fa un any i escaig que es va reactivar la Federació Andorrana de Boxa amb el primer campionat nacional i amb dos tornejos entre clubs. La crisi sanitària ha frenat el creixement de l’activitat a Andorra d’un esport en auge i que sembla haver-se espolsat, definitivament, els prejudicis.

Un esport en auge, la boxa.

Al país, ara mateix, hi ha cinc clubs, més l’escola, que és per a nens. Això demostra que, efectivament, la boxa es practica cada cop més i té molta acceptació. Hi ha gent que mai ho diria i fa boxa, com metges, professors i altres oficis que no tenen cap relació amb aquest esport.

Una pràctica a Andorra amateur i amb quin futur?

Pensi que a cada club, malgrat la pandèmia, està havent-hi un increment de socis. Molta gent s’anima a fer boxa per tenir una bona condició física, per entrenar, passar-ho bé o oblidar l’estrès. El percentatge de gent que fa boxa per competir és menor, bastant menor, i sempre a nivell amateur.

Però té bona salut la boxa andorrana?

Els plans de tecnificació que fem ens aporten molta llum al voltant de quin és el nivell. Fem entrenaments federatius amb tots els clubs i ens permeten fer una selecció i sortir a competir. I, dintre de les nostres possibilitats, es pot dir que té bona salut.

L’existència d’una federació és cabdal.

Per transmetre els valors de la boxa, tenir esperit de superació i no posar-te mai límits. Ara bé, a nivell competitiu, tenir la federació ens permet no estar, com abans, supeditats a tenir llicències de federacions veïnes com l’espanyola o la catalana per poder competir fora. Aquesta restricció, ara, queda corregida.

I s’obre la porta a poder competir en uns Jocs Olímpics.

Exacte, a poder tenir la possibilitat de veure un boxejador andorrà en uns Jocs. És molt complicat, evidentment, però tenim boxejadors que tenen un bon nivell, com Cristian Cabrera o Driss Zarioh, del K1, però, tot i entrenar gairebé cada dia, ho han de combinar amb la feina.

La pandèmia ha tallat les ales a la federació, però us ha obligat a buscar noves idees.

I davant d’aquesta necessitat ha arribat la modalitat de fit boxa i la possibilitat d’organitzar un campionat a Andorra. És una variant de la boxa, sense contacte i amb una coreografia en què participaran tots els clubs del país. El torneig es farà al juny.

Boxa sense contacte?

És factible. Es puntuaran els aspectes tècnics de la boxa, amb una coreografia i una música i seria una disciplina semblant a la kata del karate. Sense contacte, vaja.

Però la situació sanitària complica poder competir.

Evidentment. Es va cancel·lar el Torneig de l’Amistat, que organitzava la federació catalana i al qual ens havien convidat. Hi van seleccions de diferents països i hauria estat la primera participació de l’equip andorrà en un torneig internacional.

S’han trencat, per fi, els estereotips que han acompanyat aquest esport.

Això sembla sí. Hi ha hagut un boom de la boxa, també a Andorra, i es nota. Sempre havia estat discriminada. Es tenia una visió negativa, amb algunes pel·lícules que potser no ajudaven, però l’esperit de la boxa no és violent, ni de bon tros. La boxa és intentar esquivar els cops, moure’s bé pel ring i fer de tot plegat un esport vistós, com la disciplina olímpica, que és molt més tàctica que la professional.