“El 44% de la inversió a l'aeroport és mediambiental”

La intenció de la Cambra no és fer un aeroport”, matisa el president de la Cambra de Comerç en iniciar la conversa. Per a l’entitat, però, la infraestructura al pla d’Envalira és la via més factible per connectar Andorra amb el món i fer-ho de manera autònoma. Avui fan una presentació oberta a la ciutadania del balanç de feina feta amb l’objectiu del desenclavament del territori (15.30 hores, https://us02web.zoom.us/j/81691027492) i contextualitzen el perquè: els símptomes d’esgotament de l’economia i que “o ens avancem i aportem solucions o d’aquí a un termini relativament curt tindrem problemes”.

Les solucions passen pel desenclavament?

Analitzem tota una sèrie de solucions. El que no podem és continuar dient que s’ha de fer, fer conferències, plans estratègics que no es porten a terme.

El juny del 2019 presentaven els primers estudis sobre l’aeroport, quin treball s’ha estat fent fins ara?

Aquell juny ens vam enfocar en el tema aeroport, que era el que més ens pot aportar, però al mateix temps hem estat treballant en deu, dotze punts diferents: la zona franca, l’e-commerce, l’agilització de duanes... tota una sèrie de temes enfocats a agilitzar i canviar el sistema econòmic actual perquè és obsolet i va en decreixement. Quant a les comunicacions, ens hem centrat en tres branques: la interna amb sistemes moderns, que és la que tenim menys treballada, l’opció ferroviària i la connexió aèria.

L’aèria és la més avançada?

Sí, la més avançada. Amb tren hem anat fent, mantenint reunions amb la banda francesa, amb la banda espanyola bàsicament amb la catalana, i actualment estem començant a treballar junts amb la Cambra de Comerç d’Occitània, que és la que engloba tot el sud-est de França, i amb el Consell de Cambres de Catalunya, que engloba totes les Cambres de Comerç de Catalunya. El que anem a mirar és de quina forma podem embrancar-hi Andorra. És una opció, la del tren, molt més lenta perquè depèn de dos països, de dues administracions fora d’Andorra, i és una infraestructura molt més complicada tant des del punt de vista tècnic, de costos, d’execució...

Hi ha un sector que defensa més el tren perquè argumenta que té molt menys impacte.

El problema que tenim per carretera és que depenem dels veïns: si cau la muntanya, si treuen la neu, de motius polítics... i el mateix és el tren, l’únic que tens certes facilitats que no tens amb cotxe, com portar mercaderia, i que arribes a buscar els espanyols de més lluny o els portuguesos i de l’altra banda els del centre de França i poca cosa més. Creiem que es complementa i que és completament diferent a una connexió aèria.

I l’aeroport és...

És l’opció que veiem més interessant i que aporta més al país, tant des d’un punt de vista econòmic com per un tema de sobirania total.

Arribats a aquest punt el president de la Cambra detalla la diagnosi que els empeny a cercar solucions. La pèrdua d’atractiu comercial i la consegüent baixada d’ingressos, la recaptació a la baixa de la taxa del tabac perquè hi ha menys fumadors i més control fronterer, un fenomen similar a la baixa en el cas dels carburants, un turisme de menys qualitat. Tot plegat un còctel per augmentar el dèficit públic “a curt termini per la falta d’ingressos però a llarg termini per altres causes estructurals”, i cita els compromisos de la branca de jubilació. “En quinze anys les necessitats pressupostàries poden ser d’un 175% de les actuals. I què fas, apuges els impostos? D’on no n’hi ha no en raja. Has de diversificar, has de canviar.”

És un discurs que s’ha sentit moltes vegades.

Sí, que està ratllat ja. Recordo abans de la Constitució fer sessions de treball per fer un pla d’acció d’Andorra, que quan es va acabar va quedar en un calaix, i sempre hem estat igual. Venen inversors, gent de fora a demanar informació, però quan els ho expliques diuen que si tenim una reunió a Brussel·les volem agafar l’avió a les set del matí i a la tarda anar cap a casa. I això ens hi trobem bastant sovint. Després amb un aeroport arribes a turistes de destinacions més llunyanes que t’ajuden a desestacionalitzar, millores la mobilitat dels residents, pots portar mercaderies de fora de la UE, desapareixen franquícies...

I què passa amb l’aeroport d’Andorra-la Seu?

La Cambra sempre li ha estat donant suport i el que volem és que comenci a funcionar, però també hem volgut fer un comparatiu per a la gent que diu: per què n’hem de fer un altre? Perquè no té res a veure. El de la Seu és un aeroport regional, hi poden aterrar avions ATR, un avió de transport regional, i el que pot aterrar és un ATR 42 d’unes 45 places com a màxim. El que nosaltres hem estat mirant són avions com el 80% dels que estan volant a Europa en vols continentals i amb un radi d’acció d’uns 6.000 quilòmetres. Arribem a Abu Dhabi, a Qatar, Dubai, que és la porta de l’Àsia.

Tot plegat arriba al punt fonamental... es donen les condicions?

Els dos primers estudis, i aquí nosaltres ja hem acabat, són el de viabilitat de procediments de vol, que ha fet NavBlue, que pertany al grup Airbus. Analitzen si aquest tipus d’avió pot operar en un aeroport dins d’Andorra i sobre la base de tots la informació que se’ls passa (meteorològica, vents, traçats de les muntanyes, sostre de núvols) fan l’estudi, es processa i s’analitza via simuladors. I en cap moment diuen que no és factible. I després el següent el fa CGX, ells ens van plantejar el primer traçat d’aeroport i de pista, ens hi cabia una pista de 2,3 quilòmetres.

I a partir d’aquí, s’han fet correccions?

El que més ens ha preocupat és l’impacte mediambiental. Aquí és on diem que hem d’ajustar-ho perquè tingui un mínim d’impacte, tocar el mínim el bosc, arrambar el màxim a la carretera aprofitant tota la part d’Envalira que són prats i hem arribat fins a la vuitena versió. Al final amb l’objectiu de tenir avions de llarg abast tipus Airbus 320 arribem a una pista de 1.800 metres de llargada i 45 metres d’amplada.

Elaborats els dos primers estudis queden tres passes més: l’homologació que el Govern ha traslladat a l’OACI, el d’impacte ambiental i el de viabilitat i impacte econòmic. Fases ja en mans del Govern però la Cambra se segueix oferint per col·laborar-hi.

L’impacte mediambiental és un dels arguments de rebuig.

Per una banda hi ha el de contaminació acústica, que ha de fer una empresa especialitzada. Sempre que hem tret aquest punt sobre la taula ens han dit que l’efecte és irrellevant. Pots decidir el tipus d’avions que deixes venir, els d’última generació consumeixen molt poc, fan molt poc soroll i la contaminació també és molt baixa i pots dir, només vull aquest tipus d’avions i amb això soluciones molta part. Després hi ha el tema mediambiental, dins del pressupost un 44% és per a aquesta part. Som conscients que és el que més pot preocupar.

Sobre el pla de negoci... S’ha de fer però els ‘inputs’ són positius?

Pel que fa al business plan nosaltres ja hem contactat amb sis empreses especialitzades i totes coincideixen en els tres punts principals que s’han d’estudiar: contactar amb empreses que hi puguin estar interessades, buscar quin tipus de turisme volem i la viabilitat de portar-lo, els inversors, que no n’han vingut pocs que diuen que volen finançar el cent per cent, es tracta de contactar-hi, i després veure el funcionament de l’aeroport, les despeses, el mínim de vols. Estem segurs que pot funcionar però si alguna cosa no dona s’atura, no hi ha més volta.

En públic la resposta de Govern sempre ha estat tèbia, que l’aposta és l’aeroport d’Andorra-la Seu, en privat són més entusiastes?

El Govern està al costat, volen esperar aquest informe de l’OACI que en principi no el fa l’OACI, el dona a uns enginyers aeronàutics, veurem el que diuen. Però aquestes dues empreses que han fet els estudis estan treballant constantment amb l’OACI i amb EASA [l’Agència Europea per a la Seguretat Aèria].

Vostè va parlar al seu dia d’una forquilla d’inversió àmplia, que podia arribar fins als 700 milions, s’ha acotat més?

La primera versió se n’anava a 800 i escaig de milions, aquí la inversió costa uns 340 milions, ho valora l’empresa CGX, remarca la que fa referència a la preservació mediambiental, que puja 154 milions. Som conscients que s’ha de tractar d’una manera excel·lent i hi ha una inversió important.

I amb gent disposada a pagar-ho. La Covid ho pot frenar?

No, al contrari. Aquí venen, la setmana passada vam tenir tres inversors de tres orígens diferents. Han vingut tres grups diferents que exploten aeroports VIP, a Dubai, Singapur... Grups interessats a invertir i després a explotar el possible aeroport, que vol dir que ells ja es cuiden de fer venir turisme d’alt nivell. L’any 1995 just a l’inici de la Cambra van estar aquí fent un estudi persones de la clínica Mayo dels Estats Units per posar un centre a Andorra i al final la carta que van enviar és de les clàssiques, que Andorra és un país meravellós però que ho havien desestimar perquè les comunicacions viàries eren molt rudimentàries i que no hi ha un aeroport. I ara fa un mes vam tornar a rebre una visita, també d’un despatx de consultors americà, i ens venen a dir el mateix, que un hospital de reputació mundial voldria crear un centre d’investigació i que estaven pensant fer-ho a Europa i Andorra els generava certa atracció. I que si avançàvem en el tema de l’aeroport ells es plantejaven seriosament situar aquest centre a Andorra.

Els preocupa què pot acabar dient l’OACI?

No ens preocupa, no et dirà no es pot fer o sí es pot fer. Com a màxim et farà recomanacions però és el Govern qui decideix si el fa o no.