“Ha estat una temporada clau per a mi i per aclarir dubtes”

Una temporada clau. Joan Verdú té molt definida la importància del recent curs i què ha significat per a ell el cinquè lloc en Copa d’Europa a Alemanya o la participació al Campionat del Món de Cortina d’Ampezzo. Un final prematur per la caiguda a Sella Nevea (Itàlia), però que deixa, en general, un pòsit molt agradable a l’esquiador de la FAE.

Fa un balanç molt positiu de la temporada.

Sí, no puc fer més que valorar l’any d’una manera molt bona, perquè m’agafa la temporada, d’alguna manera, de transició perquè venia de totes les lesions de genoll. Volia agafar confiança i ritme constant, sense lesions pel mig, per poder construir.

Va tenir bon ‘feeling’ des del principi.

Cada cop vaig anar a més fins arribar al punt d’aconseguir molts bons resultats, tant en gegant com en velocitat i campionats d’Europa, fent punts, i això em fa acabar molt content i, sobretot, molt motivat per a la següent temporada. Em trobo bé i estic esquiant bé, a bon nivell.

Em fa la sensació que aquest any l’ha fet més fort.

He guanyat molta confiança. Era una temporada transitòria, insisteixo, però sí que és cert que, per les lesions i altres factors, ha estat una temporada complicada. A més, amb el tema Covid ens hem hagut d’adaptar molt, hem intentant tenir el cap fred i sens dubte que m’ha fet més fort.

El cinquè lloc a la Copa d’Europa de Berchtesgaden, la gran fita del curs.

El millor resultat personal en el circuit continental. A principi de temporada no tenia el dorsal en Copa d’Europa i sortia molt lluny, però a poc a poc vaig anant guanyant dorsals i posicions fins arribar al punt de fer el cinquè lloc i competir de tu a tu amb la resta.

El Mundial de Cortina d’Ampezzo, quin pòsit deixa?

No era una prioritat en la planificació inicial de la temporada i m’hi vaig trobar, una mica, de sobte. Volia fer el supergegant, el descens i el gegant i es va decidir al darrer moment perquè no vaig poder entrenar la velocitat, gairebé, fins al gener. El Mundial, és clar, va ser al febrer però veient els resultats que anàvem tenint en Copa d’Europa i pel fet que jo em trobava bé vam decidir anar-hi.

Al supergegant el condemnen dues errades.

I que em van fer perdre molta velocitat i saltar-me una porta. Una llàstima, perquè hi havia parts amb bons parcials que eren bons resultats però, tot i això, vaig fer 26è que fluctuava, aproximadament, amb els objectius que m’havia marcat. Després va arribar la lesió del colze que no em va permetre competir al descens ni preparar el gegant de la millor manera. Malauradament, la temporada acaba abans d’hora amb la caiguda a Sella Nevea però, afortunadament, va quedar en un ensurt. Una pena perquè em trobava molt bé.

Com ha viscut la retirada de ‘Mimi’ Gutiérrez.

[Esbufega] D’una manera molt intensa. Amb ella he compartit moltes coses i molts anys i sempre m’ha donat suport. Li tinc una estima especial i el seu comiat va ser molt emotiu. Li desitjo el millor i segur que, tot el que es proposi, li anirà bé.

De Joan Verdú en tenim per molts anys, oi?

[Riu] Jo li diria que sí. Sí que és cert que en les darreres temporades, amb tantes lesions, m’han passat moltes coses pel cap. Després veient com ha anat aquesta temporada, i el que sé que encara puc fer, estic segur que corda em queda. En certa manera ha estat un any clau per a mi, per evadir-me de cap, per aclarir dubtes i per reforçar la meva confiança. Tinc molt clar que si la preparació és bona puc esquiar molt ràpid.