“Apapma és autònoma i per això pot enfrontar-se a l'administració”

Carles Iriarte (Barcelona, 1976) va anunciar dimarts la dimissió després de 20 anys al capdavant de l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient (Apapma). Audioprotesista de professió, Iriarte continuarà vinculat a Apapma, però cedirà el protagonisme a la nova direcció.

D’on ve el seu interès per l’ecologisme?

De petit m’agradaven molt els animals i anar a la muntanya. Quan els meus pares em donaven la paga jo, en comptes de compar-me llaminadures, col·leccionava fascicles d’animals. Quan em preguntaven què volia ser de gran els deia que volia ser veterinari i anar a treballar a un parc natural. Sempre m’ha atret la natura. La vida a la ciutat no m’ha fet gaire gràcia.

Quan va començar a militar en l’activisme en defensa de la natura?

Des de ben petit vaig començar a llegir revistes sobre natura i a seguir les accions de Greenpeace. Quan vaig fer 16 anys els meus pares van regalar-me el carnet de soci de l’organització per Nadal. Després de passar un temps fora d’Andorra, el 2001 vaig tornar al país. Va ser aleshores quan vaig unir-me a Apapma.

Per què ha decidit dimitir ara, després de dues dècades al capdavant d’Apapma?

He decidit plegar perquè feia temps que hi pensava. No ha estat una decisió improvisada. És cert, i no me n’he amagat mai, que Apapma ha estat més d’una vegada a punt de desaparèixer, però me’n puc anar a dormir tranquil a la nit perquè sempre he fet la feina tan bé com he estat capaç.

Té confiança en la nova direcció?

Avui dia l’associació està en una bona situació econòmica i hi ha un grup de gent al capdavant amb ganes de treballar i amb empenta. He pensat que era el moment de deixar-ho i de permetre que l’associació creixi i es desenvolupi. En resum, la veritat és que després de 20 anys de feina estic una mica cansat. Tot i això, en continuaré sent soci i hi col·laboraré en tot el que em demanin.

Ha canviat la consciència dels andorrans pel que fa al medi ambient?

Sí, i tant. Quan va crear-se Apapma ja existia la consciència que el medi ambient és molt important. Si no, no s’hagués creat Apapma. Amb els anys, aquesta preocupació s’ha concretat en accions cada vegada més concretes, objectives i sòlides. Per exemple, una de les campanyes que Apapma va fer al començament, als anys noranta, va ser Fem net de runa, que volia alertar la gent dels greus problemes mediambientals que provoca el llançament descontrolat de runa i trastos de tota mena a la muntanya. D’aquesta campanya de conscienciació vam passar a col·laborar activament amb el Govern en la gestió de residus. Ara Apapma participa en moltes iniciatives que tenen un impacte directe en la vida de tots els andorrans, però necessitem més gent. Cal recordar que som una associació que no rep subvencions. Apapma és autònoma i per això pot enfrontar-se directament a l’administració per fer-li complir la llei en qüestions de medi ambient.

Quins reptes mediambientals haurà d’afrontar Andorra en els propers anys?

Molts. Dotar-se d’una legislació que protegeixi el medi ambient, afrontar el problema de l’escassetat d’aigua, limitar la pressió demogràfica sobre el territori... la llista és molt llarga. Un dels més importants és, sens dubte, superar el model econòmic del turisme de masses, que té un impacte molt important en el medi ambient.

Creu que la política del Govern d’impuls de la construcció de parcs fotovoltaics i de les energies renovables en general és encertada?

Entenc la posició del Govern quan diu que Andorra ha de ser autosuficient, però no ens enganyem: actualment gairebé tota l’energia que consumim, vingui d’Espanya o de França, és d’origen nuclear o tèrmic. Estic a favor que Andorra aposti per les renovables, però cal anar amb compte. No podem construir parcs solars perquè el terreny que tenim és molt limitat. El meu punt de vista és que hem d’aprofitar espais com ara teulades que estigui situades en punts d’irradiació solar per posar-hi plaques.

Està satisfet amb el tancament del parc d’animals de Naturlandia, que s’ha anunciat aquesta setmana?

Ens hi vam oposar des del començament perquè era un centre d’explotació econòmica i d’exhibició d’animals. Els meus companys d’Apapma i jo ens n’alegrem molt.