“Parlem molt amb Andorra perquè la fiscalitat sigui lleial”

La ministra d’Afers Exteriors espanyola, Arancha González Laya, en una entrevista en exclusiva al Diari, lloa la “complicitat” entre Andorra i Espanya per la gestió de la pandèmia i destaca el diàleg que s’ha mantingut per trobar solucions en matèria de mobilitat. També posa en relleu les converses sobre la que consideren una fiscalitat justa.

La Cimera ha possibilitat parlar del futur post-Covid i buscar sinergies per sortir de la crisi?

Vull posar en valor el gran esforç que ha fet Andorra per preparar aquesta Cimera i que l’hagi mantingut tot i les dificultats que ha generat la Covid. Segurament perquè se celebra en un moment difícil tindrà una contribució més rellevant perquè aquí es forjaran els grans consensos per sortir de la crisi sanitària i per impulsar la recuperació econòmica i social. També volia destacar la proximitat d’Andorra i Espanya durant tot el període de la pandèmia per buscar solucions sanitàries, especialment amb la vacunació, amb la qual cosa nosaltres vam entendre des del primer moment que ajudar Andorra era també ajudar Espanya.

Precisament la mobilitat entre Andorra i Espanya ha generat molta confusió amb missatges diferents entre Barcelona i Madrid. Què va canviar per permetre el trànsit?

Aquí hi ha una confluència de dos elements. Andorra és una frontera exterior d’Espanya però alhora Espanya va descentralitzar la gestió i va permetre que cada comunitat autònoma la liderés. Per tant, s’han hagut de combinar mesures que prenia Espanya amb relació a un país tercer com era Andorra amb les mesures que arbitrava Catalunya en l’exercici de la seva cogovernança. Des d’aquest punt de vista hem sigut intel·ligents de dialogar molt i buscar solucions que s’ajustaven a les necessitats de tots i que facilitaven la mobilitat, però garantint la seguretat dels nostres ciutadans.

Per què no es va fer aquesta interpretació de la norma abans?

Fer-la abans no hauria canviat res perquè l’hivern a Andorra, com va passar a Espanya, era encara un període amb unes taxes de contagi molt altes i teníem molt limitada la mobilitat. Els ciutadans en alguns moments s’han sentit aclaparats per les restriccions de mobilitat, però sempre s’ha d’explicar que no s’han pres per molestar-los, sinó per protegir-los. Crec sincerament que no hauria sigut gaire diferent l’hivern.

Espanya està treballant en una reforma fiscal. Té la intenció d’incloure Andorra a la llista de paradisos fiscals?

Espanya busca ajustar la seva fiscalitat a la realitat del segle XXI. Per això, la ministra d’Hisenda ha creat un grup d’alt nivell que és qui donarà propostes sobre com modificar la fiscalitat a Espanya. Alhora evidentment treballem amb la resta de països per buscar que la fiscalitat entre territoris sigui també justa. I aquest és un tema sobre el qual Espanya parla sovint amb Andorra, per assegurar-nos que la fiscalitat andorrana –i Andorra és sobirana en aquesta matèria– estigui compassada entre el que els dos països entenen que és lleial. És bo que si sentim que cal ajustar la fiscalitat ho seguim parlant.

Però Andorra podria estar considerada un altre cop paradís fiscal?

Les regles per considerar un país paradís fiscal son internacionals i no canvien cada dia i també Andorra forma part de la comunitat internacional i contribueix a construir aquesta normativa. Vull posar en valor la feina que ha fet Andorra en aquesta matèria i crec que és molt important que el diàleg segueixi endavant per anar-la compassant segons l’evolució de la legislació de cadascun dels països.

Una possibilitat és que la Unió Europea imposi una fiscalitat mínima.

Hi ha un repensar de la fiscalitat en aquests moments. I aquest repensar té ara el centre de gravetat als Estats Units, sorprenentment perquè fins fa poc no era precisament el país que impulsava aquesta discussió, i ha posat sobre la taula la idea d’una fiscalitat mínima i harmonitzada. És una idea interessant que, per descomptat, pensem que val la pena explorar. Insisteixo, és nou i crec que important perquè al cap i a la fi a aquest nou contracte social que estem veient néixer amb la postpandèmia se li ha de donar forma i la fiscalitat és un dels elements per fer-ho.

Lligat amb l’evasió fiscal, recentment l’atenció mediàtica s’ha centrat molt en l’arribada de youtubers espanyols.

El debat sobre els youtubers ha sigut interessant perquè ha apropat la realitat sobre la fiscalitat a una generació més jove que pren consciència de la importància que té. Han apropat la qüestió, que a vegades sembla que s’escapa del diàleg del ciutadà ordinari i ha plantejat una sèrie d’interrogants que crec que són importants i als quals cal pensar quina resposta els donem.

Andorra estudia la connexió amb Espanya per tren. Veuen viable el projecte?

Espanya és un país que ha afavorit enormement el desenvolupament de la xarxa de transport per ferrocarril, obrint rutes que abans estaven en mans del transport aeri com és la connexió entre Madrid i Barcelona. I l’hem promocionat perquè és un transport més sostenible i que permet articular el territori. I aquestes són dues consideracions que crec que són importants en un país com Andorra. Em sembla lògic i interessant el debat, sobretot perquè probablement la pandèmia ha posat de manifest la importància de les connexions d’Andorra amb els seus veïns. Crec que és un debat sa i que quan Andorra tingui les idees més clares haurà de discutir amb els seus dos veïns.

En diferents ocasions, Espanya ha posat sobre la taula la necessitat d’un subsidi d’atur. Segueix sobre la taula?

Això té a veure amb el fet de com s’articula la mobilitat en els nostres territoris i és veritat que els països tenen models diferents de xarxes de protecció social. Crec que s’ha de repensar com ens imaginem la xarxa de protecció social dels ciutadans. I probablement ho haurem de pensar entenent que la característica del segle XXI és la mobilitat i que l’hem d’acompanyar. Nosaltres també ho estem repensant amb els nombrosos treballadors que tenim a Espanya de països tercers i que en algun moment volen tornar al seu país i emportar-se els drets que han adquirit.

El subsidi és un requisit d’Espanya per culminar l’acord d’associació amb la Unió Europea?

Les prestacions per desocupació són competència nacional, no comunitàries. Cada estat membre de la UE té les seves pròpies prestacions i cadascun l’aplica de manera diferent. Per Espanya i per Andorra seria important imaginar-se la portabilitat dels drets que adquireixen els ciutadans. Evidentment això s’ha d’imaginar entenent quins són els drets socials que tenen els ciutadans d’Andorra. Per això cal pensar-ho d’una manera integral, no com una demanda exterior. S’ha de començar per aquí.